Endavant Girona

Defensar la sanitat pública no és cap delicte. NI RETALLADES, NI REPRESSIÓ. Absolució pels 6 encausats!

2012-01-29T23:39:00.000-08:00

El Departament d'Interior, a mans de Felip Puig, vol jutjar sis persones, acusant-les d’un suposat delicte d’agressions, coaccions, desordres públics i atemptat a l’autoritat, acusacions que podrien arribar a comportar penes de fins a 6 anys de presó.

Els 6 encausats són caps de turc de la política repressiva de CiU, amb la qual el govern intenta fer callar a aquells que s'oposen a les retallades. L'únic delicte que han comès els 6 encausats és oposar-se a les retallades anti-socials de Convergència i Unió, i defensar la sanitat pública que el Govern d'Artur Mas vol desmantellar i privatitzar.

Et quedaràs quiet i callat mentre ens retallen i ens reprimeixen?
Exigeix amb nosaltres l'absolució dels encausats! Ajuda'ns a fer difusió del cas!

- Adherint-te a la campanya. Aquí!
- Acudint a les convocatòries:
* Concentració: Divendres 17 de febrer a les 20:00h. a la Plaça del Vi (Girona)
* Concentració: Dimecres 22 de febrer a les 10:00h. davant dels Jutjats (Girona). On els 6 encausats estan citats a declarar.
- Reenviant aquest correu, publicant la informació on creguis oportú, parlant-ne amb el teu entorn o descarregant i repartint els cartells que trobaràs a la pàgina web.

www.niretalladesnirepressio.org

Resum del manifest: (Pots llegir-lo sencer a la pàgina web)

"El passat 14 de juliol va tenir lloc a l’Espai Caixa de Girona una conferència del conseller de sanitat Boi Ruiz, on hi van acudir entre d’altres, l’alcalde de la ciutat Carles Puigdemont. A fora l’edifici, diversos col·lectius de la ciutat van convocar una concentració a favor de la sanitat pública i en rebuig a les retallades als drets socials i als serveis públics aplicades pel govern de CiU.

En motiu d’aquesta concentració, dies després, els Mossos d’Esquadra van iniciar diligències contra sis persones, algunes d’elles treballadores de la sanitat pública (personal del Trueta i del servei d’ambulàncies), i d’altres implicades en els moviments socials de Girona (membres de l’Assemblea Popular, militants d’Endavant-OSAN, afiliats de la CGT i membres d’ASSACS). A l’atestat policial se les acusa d’un suposat delicte d’agressió, coaccions, desordres públics i atemptat a l’autoritat a l’alcalde, que en el pitjor dels casos pot arribar a comportar penes de fins a 6 anys de presó."

9.000 euros de multa per manifestar-nos contra el feixisme?

2012-01-10T03:12:00.000-08:00

Felip Puig vol sancionar amb 9.000 euros dues companyes per la manifestació antiracista de l'estiu passat a Salt de resposta a Anglada i la Plataforma per Catalunya. Exigeix amb nosaltres que s'arxivi l'expedient sancionador:

-Adherint-te al manifest de la campanya a http://peldretamanifestarnos.org/

-MANIFESTACIÓ dissabte 21 de gener a les 18h a la plaça Catalunya de Girona

-Difonent la campanya.

Prou repressió! Si en toquen una, ens toquen a totes!

--

Manifest:

9.000 euros de multa per manifestar-nos contra el feixisme?

Felip Puig vol sancionar amb 9.000 euros dues companyes per la manifestació antiracista de l'estiu passat a Salt de resposta a Anglada i la Plataforma per Catalunya.

El dia 27 d’agost d’enguany una manifestació amb el lema: “Aturem el feixisme. Salt diu no al racisme“, va recórrer els carrers de Salt i Girona. Va ser una manifestació festiva i combativa que donava resposta a l’intent de Josep Anglada d’escampar odi racista, amb el missatge que no ens deixarem dividir pel nostre origen, els papers ni el color de pell.

La Conselleria d’Interior de Felip Puig, seguint els desitjos de la regidora de la PxC a Salt que havia denunciat la manifestació, va obrir un expedient sancionador contra dues persones, conegudes activistes dels moviments socials, com a suposades organitzadores de la manifestació. La proposta de resolució de l’expedient, que ja només està pendent que la ratifiqui la mateixa Conselleria, els imposa una sanció de 9.000 euros, perquè la convocatòria no li havia estat formalment comunicada.

Denunciem que aquest cas forma part d’una estratègia de repressió sistemàtica, una forma de control social i polític de la dissidència, amb l’objectiu d’impedir que ens mobilitzem, mitjançant la violència, la criminalització, l’ofegament econòmic i la por i que pretén de mica en mica anar trencant el teixit social i solidari dels moviments combatius. La repressió, igual que les polítiques per a dividir-nos amb el racisme i la xenofòbia, és l’altra cara de les retallades. Només a Girona, els processos oberts contra diverses companyes per la concentració de rebuig a les retallades sanitàries de Boi Ruiz del juliol passat i contra estudiants i treballadores de la UdG després de la brutal càrrega dels mossos d’esquadra dins de la Universitat durant la visita d’Artur Mas en són dos exemples més.

Denunciem també que les dues companyes encausades són els caps de turc de l'estratègia repressiva de Felip Puig i CiU. La manifestació de Salt provenia d’una convocatòria col·lectiva i per tant, no es pot atribuir a dues persones ser-ne les organitzadores pel simple fet d’estar-hi presents. Els mossos d’esquadra ni tan sols van identificar-les, perquè, una vegada més, han utilitzat els seus fitxers policials polítics amb què persegueixen les activistes de les organitzacions i els moviments socials.

Però no se’n sortiran: la repressió, ni en forma de porres, ni de multes, ni d’amenaces de presó, no ens impedirà mobilitzar-nos ni, per descomptat, manifestar-nos contra el racisme i el feixisme.

Per tot això exigim:

Que s'arxivi l’expedient sancionador per la manifestació antifeixista del 27 d’agost a Salt, amb què el conseller Felip Puig vol multar amb 9.000 euros dues companyes.

Que es respecti el nostre dret a manifestar-nos amb llibertat: ni repressió, ni feixisme, ni retallades.

MANIFESTACIÓ DISSABTE 21 DE GENER A LES 18H A LA PLAÇA CATALUNYA DE GIRONA

Adhesions: http://peldretamanifestarnos.org
Contacte: premsa@peldretamanifestarnos.org

Comunicat de suport als detinguts en la visita d'Artur Mas a la Universitat de Girona (16/12/2011)

2011-12-16T07:27:00.000-08:00

Comunicat d'Endavant (OSAN) en relació als fets ocorreguts avui durant la visita d'Artur Mas a la Universitat de Girona.

Avui 16 de desembre els Mossos d'Esquadra han detingut com a mínim a cinc persones a la Universitat de Girona, enmig de fortes càrregues policials que han comportat nombroses contusions i alguna hospitalització a una quinzena de manifestants.

La concentració, que aplegava unes 300 persones, estava convocada en motiu de la visita del president de la Generalitat Artur Mas, que ha vingut a commemorar els 20 anys de la UdG enmig d'un absolut secretisme per part del Rectorat i d'un desproporcionat desplegament policial dels Mossos d'Esquadra.

L'acte, previst per les dotze del migdia, mostrava el rebuig a les retallades salvatges que està aplicant el govern de Mas a l'ensenyament públic, i ha sigut respost per la concentració, que aplegava estudiants, professorat i membres del PAS.

Lluny de ser un fet aïllat, l'episodi d'avui s'emmarca en una escalada repressiva dels Mossos d'Esquadra i el Govern de la Generalitat en mans de Convergència i Unió, contra qualsevol expressió de rebuig a les retallades als drets socials i al serveis públics que s'estan efectuant. Entre aquests episodis repressius, hi podem trobar per exemple, l'inici del procediment judicial al voltant dels fets ocorreguts a Girona el passat 14 de juny en el marc d'una conferència del Conseller de Salut Boi Ruiz, on s'acusa a 5 persones (dues d'elles militants d'Endavant) de desordres públics, coaccions i atemptat a l'autoritat.

S'ha convocat una concentració en solidaritat amb els detinguts a partir de les 3 de la tarda d'avui a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Vista Alegre.

Des d'Endavant volem mostrar el nostre suport incondicional a les persones detingudes i als manifestants contusionats. Així mateix, animem tothom a concentrar-se i mostrar el rebuig contra la repressió sistemàtica que el govern de Convergència estant imposant contra qualsevol manifestació crítica amb la crisi i les retallades.

Ni la crisi és culpa dels treballadors ni les retallades en són la solució, per tant considerem totalment legítimes les formes de rebuig i accions que es considerin oportunes per lluitar-hi en contra.

SOLIDARITAT AMB ELS DETINGUTS!

CAPITALISME ÉS CRISI! CONTRA LES RETALLADES I LA REPRESSIÓ, ORGANITZACIÓ I LLUITA!

Endavant (OSAN)
Divendres 16 de desembre de 2011.

Tornen els franquistes... Plantem-los cara!

2011-11-23T04:52:00.000-08:00

Les eleccions estatals de diumenge 20 de novembre han retornat els hereus del franquisme al poder amb majoria absoluta. El PSOE els ha obert el camí durant l'última legislatura amb l'enèsima traïció a la classe treballadora (retallada de les pensions, reforma laboral, reforma de la negociació col·lectiva,...). Amb el PP, però, la patronal espera donar l'impuls definitiu a l'ofensiva neoliberal i per tant: s'agreujaran les retallades socials i laborals contra els drets dels treballadors, s'eliminaran llibertats i augmentarà la repressió. També els resultats d'avui suposen un retorn de l'espanyolisme ultramontà a la Moncloa, amb el seu projecte centralista i anticatalà.

La passada nit desenes de militants d'Endavant OSAN han eixit als carrers de nord a sud de la nació i han realitzat encartellades massives amb el lema "Fora franquistes dels Països Catalans" acompanyats de la imatge de Franco, Aznar i Rajoy.

Tornen, doncs, temps difícils, amenaces terribles contra els drets de la classe treballadora i les nacions oprimides. Però també tornen temps de lluita i Endavant (OSAN) vol donar el pas des d'aquest minut 0 de la tornada al poder espanyol dels fills dels camises blaves.

Volem deixar clar que a casa nostra, independentment de la falsejada majoria que els puguen donar les urnes en alguns territoris, trobaran tot un poble en moviment que plantarà cara a les seues retallades i les seues agressions.

Si els Franquistes manen a Espanya, és el moment d'avançar cap a la ruptura amb l'estat capitalista espanyol!

Contra el retorn dels hereus de Franco: avancem cap a la independència i el socialisme als Països Catalans. La lluita és l'únic camí!

Valoració d'Endavant OSAN dels resultats de les eleccions generals a l'estat espanyol

Girona

Anoia

Tarragona

Gràcia

Sants

Eixample

Baix llobregat

Sabadell

Poblenou

Salt

Cardedeu

Granollers

Clot

Castelló de la Plana

Crònica Manifestació: "Fora racistes de Salt!"

2011-11-07T08:07:00.000-08:00

Malgrat la pluja que ha caigut durant tot el dia, prop de 300 persones han participat de la manifestació antiracista que ha recorregut els carrers de Salt aquest dissabte 5 de novembre. La marxa, que ha estat encapçalada per una pancarta amb el lema "Aturem el feixisme. Salt diu no al racisme", pretenia mostrar el rebuig al feixisme i al racisme, i a l'acte d'inici de campanya electoral que Plataforma per Catalunya havia organitzat a l'equipament municipal Coma Cros.

La manifestació, convocada per persones i entitats vinculades al teixit social, cultural i polític de Salt, ha començat a la Plaça de l'Ajuntament poc desprès de les 6 de la tarda amb la presència d'un centenar de persones, i durant més d'una hora ha recorregut els carrers més cèntrics de la vila, on ha anat sumant forces.

L'ambient de la manifestació ha tingut un to clarament combatiu i animat, i durant l'hora llarga que ha durat la marxa, pràcticament no s'han deixat de sentir lemes i càntics com ara "Salt és i serà, poble antiracista", "Catalana o estrangera, la mateixa classe obrera", "Anglada feixista, a Salt ni de turista", "Què diem? No al racisme. Què farem? Lluitarem" o "Fora la lei d’estrangeria".

La manifestació ha transcorregut sense incidents remarcables, llevat del moment de tensió provocat per dos exaltats que han sortit del bar on estaven, alçant el braç i proferint visques a Franco i a l'Espanya "grande y libre". Els manifestants no han caigut en la provocació i han respòs recriminant l'actitud dels franquistes i increpant-los amb crits de "Fora racistes del poble de Salt".

Durant tot el recorregut, els manifestants han estat objecte d'un estricte seguiment per part dels agents de paisà dels Mossos d'Esquadra, que han enregistrat en tot moment la gent que hi participava des de diverses càmeres. Cal recordar que arran de la darrera manifestació antiracista a Salt, hi ha dues persones acusades de manifestació il.legal pel departament d’interior, que resten a l'espera d'una multa que pot anar dels 300 als 3.000 euros.

La manifestació, que intentava arribar al centre cultural Coma Cros on es realitzava l'acte de PxC, s'ha topat just abans d'arribar-hi amb un fort cordó policial dels Mossos d'Esquadra que n'ha impedit l'accés. El dispositiu estava format per una desena de furgonetes i uns setanta agents antiavalots equipats amb casc, porra i l'equipament antidisturbis complet, que bloquejaven tots els carrers d’accés a l’equipament municipal.

Mentrestant, a dins s’iniciava l’acte de Plataforma per Catalunya, que ha aconseguit reunir menys d’un centenar de persones, la majoria periodistes i membres de la formació vinguts de fora de la vila amb autobusos pagats. En el míting principal de l’acte, Josep Anglada ha insultat als manifestants antifeixistes i s’ha referit als nouvinguts saltencs com a “rates, púrria i escòria”.

FORA RACISTES DEL POBLE DE SALT

2011-11-04T05:22:00.001-07:00

FORA RACISTES DEL POBLE DE SALT
Anglada ni aquí ni enlloc
concentració
dissabte 5 , Plaça Lluís Companys (davant de l'Ajuntament) , 18:00h

El proper dissabte 5, Josep Anglada iniciarà la campanya electoral de Plataforma per Catalunya amb un míting a l’auditori de la Coma-Cros.

El passat mes de setembre ja va visitar Salt, en aquella ocasió per donar suport a la moció presentada per PxC per instar al govern espanyol que no signés el conveni bilateral amb el Marroc que atorgaria el vot a les eleccions locals als immigrants marroquins.

En aquella ocasió es va respondre com calia.

Ara, en resposta a aquesta nova visita, s'ha convocat una concentració a les 18:00h a la Plaça Lluís Companys (davant de l'Ajuntament de Salt) per fer saber a PxC que a Salt no hi són benvinguts i perquè sàpiguen que no es permetrà que feixistes i racistes com Josep Anglada es passegin pels carrers del poble.

Xerrada: LLUITES SOCIALS I ALLIBERAMENT NACIONAL

2011-10-24T06:11:00.000-07:00

11/11/2011 - 19:00 - Estació Jove Girona:
LLUITES SOCIALS I ALLIBERAMENT NACIONAL La Independència dels Països Catalans, una lluita anticapitalista.

Des de l'Assemblea de Girona d'Endavant, volem convidar-vos al debat obert "LLUITES SOCIALS I ALLIBERAMENT NACIONAL. La Independència dels Països Catalans, una lluita anticapitalista."

El debat tindrà lloc el divendres 11 de novembre a l'Estació Jove de Girona (antiga Estació d'Olot), de 7 a 9 del vespre i comptarà amb la participació de Joan Sebastià Colomer, militant d'Endavant, que exposarà el nostre posicionament i dinamitzarà el debat.

L'acte començarà amb una breu exposició incial en què es plantejarà la qüestió nacional en un marc teòric marxista i s'analitzaran les característiques del cas català, i continuarà amb el debat articulat a través de 3 qüestions:

- Per què es dónen els conflictes nacionals (causes objectives)?
- Per què es dóna els conflicte nacional català?
- Per què la lluita per la independència dels Països Catalans és una lluita anticapitalista?

Us animem a participar-hi i a dir-hi la vostra, així com a fer arribar la convocatòria a les persones que penseu que hi puguin estar interessades.

15 d’octubre a Girona: “Capitalisme és crisi. De la indignació a l’acció”

2011-10-19T06:59:00.000-07:00

Dissabte 15 d’octubre, en motiu de la convocatòria internacional de mobilitzacions, unes 4.000 persones es van manifestar a Girona sota el lema "Capitalisme és crisi. De la indignació a l'acció".

Gent de totes les edats i vingudes des de moltes poblacions de les comarques gironines, van tornar a recórrer els carrers de la ciutat per fer-se sentir. La convocatòria va servir per unificar diverses reivindicacions concretes com ara la dels afectats per la hipoteca o la dels usuaris que continuen ocupant els CAPs dels seus pobles.

La manifestació va tenir en tot moment un to clarament reivindicatiu, amb critiques al sistema capitalista i a les retallades socials, i com ja va passar el passat 19 de juny amb la manifestació contra el pacte de l’euro, va esdevenir una crida a la mobilització i a l'organització popular.

La mobilització va començar a les 5 de la tarda, quan dues comitives van sortir de la Plaça Catalunya de Girona i de la Plaça Llibertat de Salt respectivament, i van anar avançant simultàniament cap a la Plaça del Barco, punt d'inici de la manifestació. Allà es va iniciar la marxa, que va durar més de dues hores i que va passar pels carrers més importants de la ciutat, i que va anar sumant gent a mesura que avançava.

Durant tot el trajecte els manifestants van cridar lemes de rebuig a les democràcies capitalistes, a les retallades socials, i clamant la necessitat d’una vaga general. "Som el poble, tenim el poder" , "No és una crisi, se'n diu capitalisme", "Prou retallades! Els nostres drets no es toquen!", “N’hi diuen democràcia i no ho és” o "Capitalisme és precarietat" van ser algunes de les consignes més corejades. A més, la manifestació va estar amenitzada per diverses accions satíriques que denunciaven aspectes com la submissió de les institucions democràtiques als mercats econòmics, la corrupció o la brutalitat policial.

La marxa es va donar per acabada a la Plaça Independència, on es va convidar a tothom a participar activament a les assemblees i convocatòries de l’Assemblea de Girona, i es llegir el manifest elaborat per l’ocasió, on es feia especial èmfasi en la necessitat d’organitzar-nos més enllà de les reivindicacions concretes. "Estem indignades, sí, però també conscienciades, i el més important: ens estem organitzant [...] Decidides a fer possible un món just, on es reparteixi el treball i la riquesa. Perquè ja no volem les molles, volem el pa sencer! Perquè hi tenim dret, perquè som el poble i tenim el poder!"

Manifest 15 Oct Girona

2011-10-14T05:20:00.000-07:00

15 Oct – Capitalisme és crisi. De la indignació a l'acció

El 19 de juny passat, milers i milers de persones vam sortir als carrers de molts pobles i ciutats. Volíem demostrar la nostra ràbia contra aquest sistema econòmic que ens explota, trepitja els nostres drets i ens nega un futur digne.

Vam sortir als carrers per protestar contra el Pacte de l’Euro, per defensar uns drets socials que ens han costat molt d’aconseguir. Són drets que la nostra classe política es carrega permanentment, per satisfer els dictats del Fons Monetari Internacional o el Banc Central Europeu.

Aquestes institucions, que no són ni transparents ni democràtiques, ni han estat escollides pel poble, són les
que decideixen què han de fer els governs amb l’economia dels països.

Avui, quatre mesos després d’aquell 19 de juny, tornem a prendre els carrers de tot el món, perquè no se’ns escolta i estem carregades de raons. Perquè la nostra vida cada vegada és més precària mentre els recursos i el poder es concentren en menys mans cada dia.

Arreu del món s’ha anat imposant la lògica capitalista, perversa, difosa pels mitjans de comunicació com si fos la Veritat única. Aquesta lògica defensa les privatitzacions com a solució a tots els problemes, i també defensa l’ajuda als bancs i a les grans fortunes, perquè continuïn explotant les treballadores i puguin passar la crisi sense tenir pèrdues, mentre intenten dividir-nos amb el racisme i la xenofòbia. Tancaments de centres sanitaris i CAPs, augment de la jornada laboral per a molta gent, enduriment de les ajudes socials com les PIRMI, la repressió a les famílies més pobres, els desnonaments, són només alguns exemples d’aquestes “solucions capitalistes” que ens imposen.

No són polítiques noves d’ara, sinó que vénen de lluny. Només des del 2007 les condicions de vida de les treballadores han anat empitjorant més i més: la reforma de les pensions, pactada amb CCOO i UGT, la Llei Òmnibus, i en definitiva, el govern dels millors de Convergència, que vol dir el govern pels rics. És clar doncs que la classe política i aquests sindicats pactistes no representen els interessos del poble.

Des dels mitjans de comunicació, des dels sindicats que pacten amb el govern i des de la classe
política s’ha parlat de la nostra lluita com d’un foc d’encenalls que havia de durar poc. Potser es
pensaven que reprimint-nos a cops de porra o enviant-nos a l'Audiència Nacional i silenciant-nos deixaríem de trobar-nos als carrers i les places. Però passen els dies, les setmanes i els mesos i seguim aquí, fent-nos sentir, perquè no acceptem que se’ns tracti com un ramat d’animals o com si fóssim mercaderia. Som persones de tota mena, de tot arreu, amb papers o sense, amb opinions i creences diferents, però decidies a defensar els nostres drets i les nostres llibertats.

Som les treballadores, la base d’una piràmide injusta que no volem sostenir més. I ens sentim solidàries amb tota la gent represaliada, exclosa, marginada i que viu precàriament. El dolor d’una és el de totes.

Se’ns ha volgut etiquetar com a “15 M” o com a “moviment de la indignació”. Però la nostra lluita no va néixer fa cinc mesos, sinó que és una lluita antiga, i ve de totes les lluita socials que hi ha hagut sempre, les que han aconseguit la sanitat per a tothom, la jornada laboral de 8 hores, la pensió quan ens fem grans, és a dir, els drets que ara ens volen arrabassar. Estem indignades, sí, però també conscienciades, i el més important: ens estem organitzant. Decidides a fer possible un món just, on es reparteixi el treball i la riquesa.

Perquè ja no volem les molles, volem el pa sencer!

Perquè hi tenim dret, perquè som el poble i tenim el poder!

Crònica dels seminari "La Crisi en el capitalisme actual"

2009-05-19T05:49:00.000-07:00

El passat 12 de maig va finalitzar el curs "La crisi en el capitalisme actual", impartit pel Seminari d'Economia Crítica Taifa i organitzat per la CGT-Girona, el CS la Màquia i l'assemblea comarcal d'Endavant (OSAN) del Gironès.

El curs, seguit per una vintena de persones, es desenvolupà en cinc sessions on s’ha tractat la crisi des de diferents perspectives.

A l’inici del curs es va establir i definir els elements bàsics que intervenen en la producció i reproducció del capitalisme i es van estudiar el sistema financer i la política econòmica. Això va permetre d'analitzar el context actual del capitalisme des d'una perspectiva històrica, que n’ha clarificat els precedents, les causes i la manera com s'ha anat gestant i desenvolupant la crisi actual, que no només és econòmica.

També es van tractar les diferents teories de la crisi del capitalisme i es van analitzar i sistematitzar els errors d'anàlisi de la teoria econòmica burgesa, del neoliberalisme i del keynesianisme. Així mateix, es van estudiar les diferents tendències marxistes que, a través del subconsum, la proporcionalitat o la teoria de la taxa decreixent de guany, van permetre d'entendre que les crisis són endògenes al sistema capitalista.

Seguidament es van introduir conceptes com el capital financer, l'expansió del crèdit, la creació del diner i els diversos multiplicadors, l'operació global del capital financer, la Borsa... i es va relacionar el món de les finances amb l'impacte sobre el capital productiu.

Un cop establertes les bases teòriques de l'economia capitalista es va poder passar de l'abstracció a la concreció i s’analitzaren els impactes de la crisi sobre el capital i sobre l'economia. Es posà èmfasi especialment en els efectes que té la crisi sobre les classes populars, és a dir la massa de població explotada històricament en el sistema depredador capitalista, ja que de la seva força de treball en resulta la creació de valor apropiada i acumulada pels capitalistes, tenint present, és clar, que la legitimació i perpetuació del sistema és fruit de la seva passivitat, permissió i complicitat.

El seminari va finalitzar amb un seguit de propostes de línies d'actuació que properament seran estudiades, analitzades i discutides per la recent creada Plataforma per la Crisi a Girona.

Des d’Endavant esperem que la formació teòrica adquirida durant els seminaris contribueixi a millorar la nostra pràctica militant i que els assistents al curs es puguin vincular a l'activitat política en aquest àmbit.

Endavant denuncia que el Govern espanyol vol estendre l'estat d'excepció

2009-05-19T04:36:00.001-07:00

Davant de la voluntat del Govern espanyol de prohibir a la candidatura Iniciativa Internacionalista de concórrer a les eleccions europees el proper 7 de juny, l'organització Endavant denunciem:

Que aquest procés de prohibir a una part de la societat de concórrer a les eleccions mostra que el Govern espanyol posa per davant els seus interessos polítics de manteniment d'un Estat centralista per damunt dels drets democràtics.
Que aprofundeix en la política antidemocràtica d'aplicació de la llei de partits polítics que fins a l'actualitat ha il·legalitzat fins a quatre partits polítics a Euskal Herria i manté exclosa de la participació política una part de la societat basca.
Que l'actitud del Govern espanyol el que mostra és la seva voluntat d'estendre l'estat d'excepció que ja pateix Euskal herria a la resta de l'Estat espanyol, inclosos els Països Catalans, ja que diversos ciutadans i ciutadanes del nostre país també participen en aquesta llista electoral.
A més, la prohibició a Iniciativa Internacionalista de concórrer a les eleccions de juny també busca legitimar a nivell europeu la política repressiva de l'Estat espanyol.

Per tot això, no concebem que Iniciativa Internacionalista no es pugui presentar a les eleccions i animem la ciutadania dels Països Catalans a denunciar aquest nou intent de vulneració de drets democràtics per part del Govern espanyol.

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Països Catalans, divendres 15 de maig de 2009

8 de maig: concert a Bordils (KOP + Berri Txarrak + At Versaris + DJ. Txus)

2009-05-05T14:00:00.000-07:00

Des de l’Assemblea d’Endavant de Girona i des del Casal Popular La Pioixa de Bordils, us convidem al concert que el pròxim divendres 8 de maig es realitzarà al Pavelló Nou de Bordils. El concert començarà a les 22.00 hores i comptarà amb les actuacions de At-versaris, KOP, Berri Txarrak i DJ. Txus. Aquest concert està emmarcat dins la campanya “Capitalisme és crisi”, que neix amb la voluntat de donar respostes per entendre l’actual crisi econòmica, i apuntar alternatives que permetin avançar cap a la superació del sistema capitalista i les seves crisis.

Ja es poden comprar les entrades anticipades.

- Aconsegueix la teva entrada anticipada a través d'aquest bloc, des del següent enllaç: venda d'entrades anticipades

- Compra la teva entrada anticipada als següents punts de venda:

GIRONA: Centre Social La Màquia, Partisano, Moby Disk.
BARCELONA: Restaurant Terra d’Escudella, Mai Morirem
ARBÚCIES: Casal Popular L’Arboç
MANRESA: Cafè L’Habana
LA BISBAL D’EMPORDÀ: Casal Estel Roig
SABADELL: Casal Independentista i Popular Can Capablanca
VILAFRANCA DEL PENEDÈS: Associació Cultural La Fornal
TARRAGONA: Casal Popular Sageta de Foc
LLEIDA: Taverna La Falcata
CARDEDEU: CSA Casino Popular

Com arribar a Bordils?

El municipi de Bordils es troba a 13 quilòmetres de la ciutat de Girona. Per arribar-hi, s'hi pot accedir per diverses vies:

Per carretera: sortida número 6 de l'autopista AP-7, a l'alçada de Sant Julià de Ramis. Agafar la carretera C-66, direcció Celrà, i arribar a Bordils.
Amb tren: Bordils disposa d'una estació de tren, i rep passatgers tan des de Barcelona com des de Figueres. Des de Barcelona, els trens que viatgen cap a Bordils surten de l'Estació de Sants a les 15.16h, 17.16h i 19.16h. Des de Figueres, a les 17.52h, 18.54h, 19.24h i 19.56h. Per consultar horaris, podeu entrar al lloc web de Renfe.
Amb bus: Línia Girona - Cassà - Palafrugell - La Bisbal d'Empordà - Girona. Consultar horaris al lloc web de Sarfa.
Per més informació, podeu visitar el lloc web de l'Ajuntament de Bordils.

Idees per entendre la crisi

2009-04-22T09:03:00.000-07:00

Divendres 16 d’abril, al Centre Cívic de Sant Narcís (Girona), l’Assemblea del Gironès d’Endavant (OSAN) va presentar la campanya nacional “Capitalisme és crisi” amb una xerrada titulada “Idees per entendre la crisi”. L’acte va comptar amb les intervencions de la membre de l’àrea d’Acció Social de la CGT, Mariona Parra, el professor de filosofia de la UdG, Josep-Maria Terricabras, i el militant d’Endavant, Víctor López.

Davant d’una cinquantena de persones de totes les edats que omplien la sala, l’acte va començar amb la intervenció de Víctor López, que va exposar breument els conceptes econòmics bàsics per entendre la crisi actual. Després de definir què són les crisis i de fer un breu repàs històric dels episodis d’estancament econòmic del sistema capitalista, va exposar les diverses etapes que ens han conduït a la situació d’avui. En aquest sentit, va posar èmfasi en la responsabilitat de bancs i caixes en la situació econòmica que estem patint, derivada en part de l’esclat de la bombolla financera generada per l’economia especulativa. López va explicar el perquè del títol de la campanya, “Capitalisme és crisi”, i va argumentar perquè des d’Endavant s’analitza que capitalisme i crisi són dos conceptes indestriables. Segons López, les crisis són fenòmens intrínsecs al sistema econòmic capitalista, generades pel seu propi funcionament i no per condicions externes. El militant d’Endavant va concloure la seva intervenció exposant la importància que des de l’organització es dóna a la campanya unitària “Que la crisi la paguin els rics” com a front comú de lluita per a defensar els interessos de la classe treballadora catalana.

Mariona Parra, que va ser la següent en intervenir, va començar explicant què és la CGT i quins són els seus eixos bàsics de treball. Parra va incidir en la importància del treball conjunt dels sindicats de base i dels moviments socials per a fer front a l’actual situació econòmica, i va posar sobre la taula la necessitat d’organitzar-se per vèncer l’individualisme imperant. En aquest sentit, també va posar èmfasi en la transcendència de la campanya unitària “Que la crisi la paguin els rics”, i en l’acció conjunta com a única via per canviar el sistema. La membre de la CGT va parlar de la importància de les Assemblees d’Aturats per a fer evident i col·lectiu un problema de gran magnitud com és l’atur, que avui ja arriba al milió de persones als Països Catalans. Va finalitzar la seva intervenció defensant la necessitat de la pedagogia i la formació com a elements bàsics per a la transformació social, així com de noves estratègies que permetin superar els cercles d’afinitat dels col·lectius anticapitalistes. Segons la membre de la CGT, la xerrada en qüestió és una bona mostra del camí que cal seguir en aquest sentit.

El darrer en participar va ser el professor de la UdG Josep-Maria Terricabras, que va començar la seva intervenció elogiant el títol de la xerrada “Idees per entendre la crisi”, ja que segons ell un dels problemes principals de la nostra societat és la manca d’idees i de voluntat per entendre el funcionament del sistema capitalista. Segons Terricabras la situació actual és el resultat de la interrelació de tres crisis; l’econòmica, la social i la crisi de valors. Sobre aquest últim concepte va recordar que el capitalisme ha guanyat la batalla de les idees, i que ha sabut inculcar una ideologia dominant que en justifica el seu funcionament. Terricabras va continuar la seva intervenció exposant la seva idea del mercat social, com a alternativa al predomini del mercat del capital imperant en la nostra vida. Per acabar la seva intervenció, va recordar la necessitat d’un canvi profund en el sistema de valors com a element imprescindible per continuar avançat cap a la superació del capitalisme.

Un cop finalitzades les intervencions es va iniciar un animat torn de paraules entre la gent que omplia la sala. El debat va girar entorn temes tant diversos com la posició dels sindicats davant els conflictes laborals, el llastimós paper que han tingut els mitjans de comunicació en l’evolució de la crisi econòmica, o les experiències de lluita locals basades en l’autogestió i en dinàmiques de consum més sostenibles.

Al finalitzar el debat, els assistents a l’acte van poder veure l’exposició informativa editada per Endavant sobre la situació econòmica actual. Aquesta exposició itinerant serà a partir d’ara i de forma simultània a diverses sales d’exposició i centres cívics de la ciutat.

Si voleu tenir més informació de la campanya podeu entrar a la web: www.endavant.org.

Ocupen la seu central de La Caixa a Girona

2009-04-17T13:56:00.000-07:00

Ahir, dijous 16 d’abril, un grup d'activistes de diversos col·lectius de l’esquerra anticapitalista de Girona, van ocupar la seu central de “La Caixa”, per denunciar els bancs i les caixes com uns dels culpables de la crisi econòmica actual.

Una trentena de persones van entrar a “La Caixa” amb pancartes, repartint octavetes informatives i cridant lemes que apuntaven els bancs i caixes com uns dels responsables de la situació econòmica actual. L’acció es desenvolupà amb normalitat i, després de la lectura del manifest, es va desconvocar l’acte. A fora, una desena de persones repartien octavetes davant l’actitud receptiva de la gent que passava pel carrer.

L’acció s’emmarcava en la jornada de lluita descentralitzada que va tenir lloc arreu del país. A continuació enllacem les cròniques d'algunes de les accions.

Tarragona

Vilafranca del Penedès

Barcelona - UB

Sabadell

Més informació a:

www.elsud.org

"Capitalisme és crisi"

------------------------------------------------------------------------------------------------------

Manifest de l'acció:

La crisi capitalista? Que la paguin els rics!

Crisi, crisi, crisi, crisi... En sentim parlar a tot arreu, a la tele, a la feina, a la universitat, al carrer i al bar. I malauradament en comencem a notar les conseqüències en forma d’acomiadaments, deslocalitzacions, atur i precarietat. Però què ha desencadenat l’actual situació econòmica? Qui són els culpables d’aquesta crisi?

Des dels mitjans de comunicació s’apunta a la cobdícia de Wall Street, a les hipoteques escombraria subprime o a la falta de regulació. Però aquestes són respostes a mitges, que només busquen desviar l’atenció. Els veritables culpables de l’actual situació econòmica són el propi sistema capitalista, i els bancs i caixes que a través de l’economia especulativa han generat la bombolla financera.

La globalització i el seu mecanisme de gestió, les polítiques neoliberals, han esdevingut els eixos centrals del capitalisme, i són els elements que ens han portat a la crisi actual. Durant les darreres dècades s’ha anat construint un castell de cartes basat en l’especulació financera, alhora que es desenvolupava una ferotge ofensiva neoliberal que ens ha dut a la situació actual.

Però les crisis econòmiques no són un fenomen nou. El capitalisme porta acumulades un seguit de crisis (com la del 1873, el crac del 29 o la crisi dels anys 70) que ens demostren que CAPITALISME i CRISI són dues paraules indestriables, i que és el funcionament del mateix sistema capitalista el que produeix aquestes crisis.

Ens trobem així, en un moment en que la circulació de capital i la generació de beneficis han quedat interromputs. La crisi econòmica que ha desencadenat l’actuació de bancs i caixes, ha provocat el tancament de nombroses empreses, mentre moltes altres aprofiten la situació per a deslocalitzar la producció a països amb menys drets laborals, o per a retallar sous i empitjorar les condicions de treball. Avui en dia ja són més d’un milió les persones aturades als Països Catalans.

Davant d’aquesta situació a nivell mundial, la Unió Europea està plantejant un seguit de reformes en les seves estructures i institucions per tal de poder competir amb la resta de pols capitalistes. Aquestes reformes però, novament van encaminades a perpetuar l’explotació de la classe treballadora. Cal apuntar també, que la política dels estats de tradició neoliberal s’ha vist alterada en les darrers mesos per la intervenció en l’economia. Els estats s’han proposat salvar el sistema financer amb diners públics, o el que és el mateix, regalar els diners dels treballadors i treballadores a empreses financeres que s’han estat enriquint durant tots aquests anys amb les polítiques especulatives financeres. Tan sols a tall d’exemple, “la Caixa” va enregistrar durant el 1r i 2n trimestre del 2008 uns beneficis de 1.571 milions d’euros, un 7% més respecte el període anterior.

Amb tot però, els líders polítics segueixen amb el guió neoliberal que ens ha dut a la crisi actual, tot parlant de refundació del capitalisme i exigint-nos més sacrificis. No en tenen prou amb el fet que durant anys hàgim pagat els seus sucosos beneficis, sinó que ara ens demanen que també paguem la seva crisi.

Davant d’aquesta situació hem d’alçar la veu, organitzar-nos i mobilitzar-nos. Hem de deixar ben clar que ens oposem a pagar la crisi que han provocat ells. No tenim cap intenció de seguir acceptant que l’Estat Espanyol i la Generalitat de Catalunya segueixin estant al servei d’aquests paràsits, afavorint els bancs i els seus accionistes, mentre mantenen les retallades socials, permeten que les grans empreses acomiadin milers de treballadors i treballadores, i segueixen privatitzant els serveis socials, l’ensenyament i la sanitat.

La crisi capitalista? Que la paguin els rics!

El 25 d'abril, prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans

2009-04-14T11:24:00.000-07:00

25 d'abril de 2009. Un nou 25 d'abril de reptes, de lluita, de treball, de mobilització, d'esperances, de records per als qui no estan amb nosaltres. Un nou 25 d'abril en el qual recuperar les velles consignes de llibertat per al nostre poble, però també de reivindicar un canvi en les també velles estructures opressores i explotadores.

Un nou 25 d'abril en el qual reivindicar la memòria de les oblidades, de les víctimes republicanes, comunistes, anarquistes, feministes, valencianistes, revolucionàries, de les obreres i camperoles, de les dones i estudiants. En definitiva, la memòria de totes aquelles que ho perderen tot fa justament setanta anys, amb la victòria del general Franco, que és la victòria del feixisme, del catolicisme reaccionari, de la burgesia i dels terratinents. Hui, setanta anys després, les afusellades, les soterrades a les fosses comunes, les presoneres de camps de concentració i presons, les exiliades, les silenciades per 40 anys i més de franquisme, encara esperen justícia. Una justícia que mai vindrà dels que hui dirigeixen unes institucions que són hereves dels vencedors de la Guerra, i que tampoc vindrà dels que són fills putatius del dictador. Només les treballadores recuperarem la història que ens volen furtar. Una història que és la de totes les que ens criden des de les fosses comunes del Cementeri General de València, des dels molls del port d'Alacant, des dels camps dels Ametlers i d'Albatera, des del Convent de Santa Clara, des dels monetirs de Santa Maria del Puig i Sant Miquel dels Reis.

Un nou 25 d'abril en el qual reclamar un canvi en el sistema econòmic, el capitalisme, que s'ha ensenyorat dels Països Catalans i de la pràctica totalitat de la humanitat, i que ha portat milions de persones a la misèria i a la destrucció dels recursos naturals del Planeta. A hores d'ara som quasi 1.000.000 de treballadores dels Països Catalans les que hem perdut la nostra feina; al mateix temps, les multinacionals i els bancs mantenen elevadíssimes taxes de benefici i, quan aquests no són els esperats, noves retallades socials o injeccions de diners públics pretenen garantir els marges de benefici dels poderosos.

A la resta del planeta, i especialment al Tercer Món, creix encara més la pobresa. Hui en dia, ara mateix, s'ha posat en evidència i amb la major cruesa el que l'esquerra ve denunciant des de fa més de 150 anys: que el capitalisme és un sistema desigual i explotador en la seua pròpia naturalesa, que només genera beneficis i benestar per a uns pocs mentres condemna a la immensa majoria de la població mundial a la misèria. Resulta imprescindible, doncs, per a la pròpia supervivència de la humanitat, la detsrucció del capitalisme i la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra.

Un nou 25 d'abril en el qual tornar a recordar els 302 anys de la derrota d'Almansa, denunciant que després de més tres segles de dominació espanyola i francesa i d'inclusió, per la força de les armes, dels Països Catalans en el projecte imperialista espanyol i francès, el nostre poble encara està ben lluny d'asolir unes mínimes quotes de democràcia i autogovern. Encara és l'hora que el català puga viure amb plena normalitat als carrers dels Països Catalans, i molt especialment al nord i al sud. Encara és l'hora que se'ns puga reconèixer la unitat del nostre territori, dividit i fragmentat en autonomies, departaments i estats. Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca.

25 d'abril de 2009. Per la memòria de les oblidades. Per la dignitat de les treballadores. Per l'emancipació de les nacions oprimides. Per la justícia social del nostre poble.

Per tot això us convoquem el pròxim dissabte 25 d'Abril, a les 18'00 hores a la plaça de Sant Agustí de València.

Endavant i força!

Més informació: www.300anys.cat

Divendres 17 d'abril: xerrada "Idees per entendre la crisi"

2009-04-09T08:50:00.001-07:00

Des de l’assemblea d’Endavant del Gironès us convidem a la xerrada/presentació “Idees per entendre la crisi” el divendres 17 d’abril a les 20.00 hores al Centre Cívic de Sant Narcís (Girona).

Comptarem amb les intervencions d’en Josep-Maria Terricabras (Catedràtic de Filosofia de la UdG), la Mariona Parra (membre de la CGT-Acció Social) i en Víctor López (militant d’Endavant).

L’acte girarà al voltant de la situació del capitalisme i, per tant, de la crisi actual, tenint en compte les alternatives que s’estan gestant per fer-hi front. A més a més, presentarem la campanya d’Endavant “Capitalisme és crisi”.

Esperem que sigui del vostre interès.

Seminari: La Crisi en el capitalisme actual. Fonaments i diferents impactes

2009-03-27T11:44:00.000-07:00

Des del Centre Social La Màquia, la CGT i Endavant, us convidem a participar dels seminaris sobre “La Crisi en el capitalisme actual. Fonaments i diferents impactes”.

Els seminaris consten de cinc sessions, totes elles a càrrec de membres del Seminari d’Economia Crítica TAIFA.

Sessió 1. Elements fonamentals per entendre el funcionament del capitalisme i la seva evolució històrica. (Joan Junyent)

Sessió 2. Introducció a la teoria de la crisi en el capitalisme. (Núria Pasqual)

Sessió 3. La Crisi actual en el capitalisme. Breu història de la bombolla financera. (Francisco Ferrer)

Sessió 4. L’explosió de la bombolla financera. (Francisco Ferrer)

Sessió 5. De la crisi financera a la crisi econòmica. La complexitat de la crisi i els seus impactes socials. (Miren Etxezarreta)

Els seminaris són gratuïts, i tindran lloc els dimarts 14, 21 i 28 d’abril, i 5 i 12 de maig al Centre Cívic de Pla de Palau (C/ Saragossa, 27, 17002 GIRONA), de 20:00 a 22:00.

Les inscripcions es poden realitzar personalment a La Màquia o enviant un correu electrònic facilitant-nos les vostres dades a crisigirona@gmail.com.

Un cop realitzada la inscripció s’enviaran per correu electrònic els documents del curs.

28/03/2009 ::: Manifestació "Que la crisi la paguin els rics!" ::: Barcelona

2009-03-25T04:24:00.000-07:00

Des de la campanya "Que la crisi la paguin els rics!", que aplega més de cent organitzacions, sindicats, partits i plataformes de treballadors en lluita del Principat, entre els quals també les de l'Esquerra Independentista, s'ha convocat una manifestació el proper dia 28 de març, per denunciar les conseqüències de la crisi capitalista per a la classe treballadora catalana, i les polítiques que els governs estan duent a terme per afavorir encara més a banquers i empresaris. fent pagar la crisi que aquests han causat als i les treballadores.

Manifestació a Barcelona, 28 de març: 17:30h Plaça Universitat.

Tomàs Sayes radicalitza la vaga de fam i deixa d’ingerir glucosa

2009-03-24T23:45:00.000-07:00

Tomàs Sayes, l’estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que va iniciar una vaga de fam el passat 23 de febrer, segueix ferm, després de 28 dies, en la seva postura de no menjar de manera indefinida fins que les institucions iniciïn un procés de diàleg . A més, a partir d’avui dilluns tampoc ingerirà sucres ni begudes isotòniques.

De moment, l’estat del jove comença a agreujar-se. Segons l’informe que Josep Maria Sans, metge en cap del vaguista, va exposar el passat dijous 19 de març durant la roda de premsa que es va fer a la plaça Universitat moments abans que s’iniciés la manifestació, les conseqüències ja poden ser irreparables.

>> Per més informació consulteu el bloc de la vaga de fam

Segons Sans, en Tomàs ha començat a consumir matèria visceral del seu organisme. El metge ha comentat que “fins ara s’ha mantingut estable perquè consumia glucosa i begudes isotòniques que mantenien els òrgans com el cervell o el fetge actius, però ara, sense ingerir sucre de manera artificial, tota la glucosa que falti es prendrà del propi cos”.

Sayes, però, està convençut dels motius pels quals fa aquesta vaga de fam i està disposat a arribar fins a les últimes conseqüències. El vaguista de fam explica: “Estic totalment disposat a radicalitzar la vaga de fam si el context ho requereix i, tot i que em trobo notablement dèbil i recentment tinc bastants mals de caps i marejos, psicològicament encara estic fort i amb les idees clares”.

El que segueix lamentant en Tomàs, però, és el fet de que calgui que un estudiant faci una vaga de fam per reclamar que les institucions (tant de la universitat com del Govern) es disposin a iniciar un procés de debat amb la comunitat universitària.

8 de març: contra el patriarcat, feminisme de classe!

2009-03-04T04:24:00.000-08:00

Lluitem contra el patriarcat des d’un feminisme de classe, perquè és l’única via per aconseguir la nostra emancipació com a dones de la classe treballadora. La nostra lluita no és la del feminisme burgès, que no veu l’explotació econòmica i de classe com un problema per l’emancipació de les dones. El patriarcat i el capitalisme s'alimenten l'un a l'altre. Lluitem per un alliberament real que acabi amb l'opressió, l'explotació i la discriminació que genera el sistema patriarcal, per això, per nosaltres, cada dia és 8 de març.

L’estructura del sistema patriarcal burgès utilitza la violència masclista i l’explotació com a objectes sexuals per mantenir-nos submises i tancades a casa. La violència latent o activa d’homes contra dones, l’assumpció i propagació de rols d’inferioritat, la pressió dels cànons de bellesa, la necessitat de reproduir els rols masculins per triomfar, la penalització de l'avortament o la invisibilitat de les lesbianes són alguns dels molts factors que contribueixen diàriament a la nostra opressió. Cal afegir-hi que l’estat impulsa lleis i polítiques públiques des d’una òptica patriarcal, per això les mesures que aplica són merament propagandístiques i no donen resposta a un problema estructural del sistema.

A això s’hi han de sumar les desigualtats salarials, que les dones patim més l'atur i ocupem més llocs precaris i a temps parcial i que els pitjors convenis són els que corresponen a sectors en què hi treballem majoritàriament les dones. Les condicions socioeconòmiques i laborals de les dones encara es van deteriorant més amb les crisis cícliques del capitalisme. Però a més hem de tenir en compte que l’atur femení és molt més elevat del que ens mostren les estadístiques. La feina reproductiva i de cura de persones no compta dins d'un sistema capitalista que no garanteix els serveis públics bàsics i, per tant, continua essent responsabilitat de les dones treballadores que, o bé suportem dobles o triples jornades o bé depenem econòmicament de les nostres parelles i acabem cobrant pensions no contributives de misèria. Mentrestant les dones burgeses ho solucionen explotant dones immigrades que els fan la feina domèstica, emparades en la il·legalitat que genera la Llei d'estrangeria i els ajuts de la Llei de dependència.

Per tot això, cal continuar treballant cada dia i organitzar-se per combatre el patriarcat. Des del lloc de treball, el carrer, la llar i els espais autogestionats ens organitzem per avançar en els nostres objectius: l’alliberament de les dones i l'emancipació de la classe treballadora.

Contra el patriarcat, feminisme de classe!

ACTE:

Dissabte 7 de març / 18.00 h
Girona / Plaça del Vi
Concentració + obra de teatre

Plataforma Antipatriarcal
Girona, 8 de març de 2009

20 de febrer: jornada de mobilització contra la crisi

2009-02-17T03:34:00.000-08:00

El proper divendres 20 de febrer, diverses organitzacions, així com la campanya "Que la crisi la paguin els rics", han convocat una jornada de mobilització i han fet una crida a organitzar i participar en tota mena d'accions descentralitzades.

[+] Criden a denunciar els culpables de la crisi el proper 20 de febrer

La crisi l'han provocat els rics, bancs i caixes. Que la paguin ells!

La bombolla financera provocada per l'escalada especulativa dels banquers va esclatar aquest passat 2008. La fallida de l'immens negoci muntat al voltant del crèdit hipotecari, l'especulació immobiliària i de tota mena de 'productes financers' destinats a enriquir una minoria, ha acabat provocant l'enfonsament de nombrosos bancs, i forçant la intervenció dels governs per rescatar-los de la bancarrota. Els mateixos que han defensat sempre que els estats no podien intervenir en l'economia per defensar els drets de la majoria, per garantir els serveis socials o per a defensar lllcs de treball dignes, ara han exigit els diners de tots per a salvar els seus astronòmics benèfics.

Així, mentre la banca tornava a presentar resultats anuals amb benèfics, ha tallat l'aixeta del crèdit, escanyant els milers i milers de persones que s'han endeutat seguint el seu consell, i ofegant l'economia productiva, ja que prefereixen destinar els ajuts públics a tapar els seus forats i seguir oferint guanys als seus accionistes amb l'ajut dels diners públics que els donen els bancs centrals, provocant així la destrucció de milers de llocs de treball. El govern de l'Estat, com les autoritats europees, que no han mogut mai cap dit per defensar els llocs de treball ni el benestar dels i les treballadores, ara han corregut a ajudar les grans empreses financeres, sense posar-los cap condició.

La crisi econòmica, avui ja recessió, que ha desencadenat l'actuació de bancs i caixes, ha provocat el tancament de nombroses empreses, moltes altres aprofiten la situació per a deslocalitzar la producció a països amb menys drets laborals, o per a retallar sous i empitjorar les condicions de treball.

L'Audiència Provincial de Barcelona considera prescrites les penes de David Sànchez

2009-02-11T07:52:00.000-08:00

L'Audiència Provincial de Barcelona ha revocat les resolucions del jutjat penal número 15 de Barcelona i ha acordat la prescripció de les penes imposades a David Sànchez. El jutjat penal havia decretat una ordre d'empresonament contra el vilafranquí, però l'Audiència l'ha rectificat. Així, la intelocutòria (pdf) 'declara extingida la seva responsabilitat criminal'. Sànchez explicava fa unes setmanes a VilaWeb (vídeo) que la jutgessa del penal havia actuat per motius polítics.

Justament per aquest motiu, els advocats de Sànchez van presentar una querella contra la jutgessa Isabel Gallardo per prevaricació.

Sànchez va ser detingut la nit de reis i l'endemà va saber que hi havia una ordre de cerca i captura des del maig del 2008 relativa a una condemna pels fets que van tenir lloc durant una manifestació anti-feixista el 12 d'octubre de 1998. Segons la jutgessa, havia d'anar a la presó perquè, a més d'aquella condemna, Sànchez tenia antecedents per insubmissió.

La defensa sempre ha al·legat que els antecedents havien prescrit i, finalment, l'Audiència Provincial li ha donat la raó.

Font: www.vilaweb.cat

1.200 manifestants reivindiquen els 70 anys de lluita contra el feixisme i els seus hereus

2009-01-27T11:48:00.000-08:00

Centenars de persones van participar dissabte en els actes convocats a Barcelona per l'Esquerra Independentista en motiu del 70è aniversari de l'entrada de les tropes de Franco a la ciutat. La convocatòria la feia la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'.

Els actes van començar a primera hora de la tarda amb exhibicions de cultura popular. Després va ser el torn d'homenatjar i reivindicar la lluita de les persones que des d'aleshores fins l'actualitat s'han enfrontat a l'ocupació, la repressió i l'explotació. Tot seguit, 1.200 persones es van manifestar pel centre de Barcelona. Un concert va cloure la jornada.

(Font: L'ACCENT) L'Esquerra Independentista de la ciutat havia convidat tres persones que s'han significat des de fa decennis per la seva lluita de signe divers, però totes tres marcades per la voluntat de construir un país lliure de persones lliures. El primer en pujar a l'escenari va ser Esteban Cebrián, militant comunista que va participar en la vaga més llarga que hi ha hagut al país: la de la FORSA (empresa del Baix Llobregat). Cebrián no només va parlar del passat sinó que va reivindicar la necessitat de continuar lluitant, especialment en un context com l'actual de retallades dels drets de la classe treballadora. Li va prendre el relleu sobre l'escenari Montserrat Cervera, activista feminista des dels anys setanta, que va recordar la repressió, però també la lluita, de les dones contra el franquisme. Com Cebrián, Cervera va destacar que malgrat el canvi de règim polític, les dones continuen patint la violència i exclusió del patriarcat. Finalment, l'esquerra independentista es va voler reivindicar a si mateixa com a moviment polític, nascut de l'organització mare PSAN (aquest 2008 ha fet 40 anys), i per fer-ho va convidar a una persona que ha participat en l'estratègia d'enfrontament directe amb l'Estat, Xavier Barberà, que va ser militant de les organitzacions armades EPOCA i Terra Lliure, i actualment milita a la CUP de Lleida.

Després de l'homenatge reivindicatiu, 1.200 persones van manifestar-se pel centre de la ciutat darrere d'una pancarta on es podia llegir: "70 anys després, continuem lluitant contra els seus hereus".La manifestació va acabar al passeig del Born, on una representant de l'Esquerra independentista féu el parlament de l'acte. Al final d'aquest, 4 persones cremaren retrats de Franco i del seu hereu, el rei espanyol, així com dues banderes espanyoles, una de franquista i una de constitucional.

D'aquesta manera, la militància de l'esquerra independentista ha reivindicat que la lluita actual està connectada, perquè n'és hereva, amb les anteriors generacions de catalanes i catalans que, des de l'endemà mateix de la derrota davant les tropes de Franco, es van enfrontar el nou context d'opressió. I encara més, ja que damunt l'escenari també van reivindicar la lluita anterior contra l'ocupació borbònica fa 300 anys, o a favor dels drets de les classes treballadores.

Més informació: Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència.

70 anys després continuem lluitant contra els seus hereus

2009-01-21T18:47:00.000-08:00

Fa setanta anys, els tancs de l'exèrcit de Franco entraven per la Diagonal de Barcelona, i la ciutat queia definitivament, després d'una lluita de dos anys i mig contra el feixisme. La derrota provocaria un èxode de centenars de milers d'exiliats polítics. Darrere, quedaven mig milió de morts, i els anys següents se'ls afegirien encara més morts i presos.

L'Esquerra independentista commemorarà enguany aquells fets, denunciant tant la repressió i dictadura feixistes com la reforma que va suposar mantenir el poder de les classes dominants i seguir negant els drets nacionals del poble català.

Dissabte 24 de gener:

16.00 h - Trobada de colles de cultura popular
Homenatge als lluitadors antifeixistes
18.00 h - Manifestació Nacional
Acte polític i concert.
Al Passeig del Born de Barcelona.

Ho organitza: Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència

Divendres 16 i dissabte 17 de gener:

Jornades a la Universitat. 1939-2009. A setanta anys de l’ocupació feixista. Història, anàlisi i coneixement de la instauració i institucionalització del franquisme als Països Catalans.
Dia 16, aula Magna de la Universitat de Barcelona. Dia 17, Universitat Pompeu Fabra, zona Ciutadella.

Ho organitza: Esquerra Independentista del Barcelonès.

Més informació:

Mobilitzacions per Palestina

2009-01-12T14:59:00.000-08:00

El passat dimarts, 6 de gener de 2009, unes 200 persones es van tornar a concentrar davant l'Ajuntament de Girona per reclamar la fi del genocidi a Gaza, la fi de l'ocupació israeliana sobre Palestina, i la fi del bloqueig econòmic que l'Estat d'Israel imposa sobre la seva població.

La concentració va començar a les 8 del vespre i es van cridar moltes consignes contra l'Estat terrorista d'Israel i a favor de la lluita del poble palestí. Es va acabar amb un minut de silenci pels més de 700 palestins morts des del passat 26 de desembre. El nombre de ferits ja suma més de 2.500.

Els actes convocats per la xarxa gironina d'enllaç amb Palestina són els següents:

Cada dimarts, a les vuit del vespre, concentració a la Plaça del Vi de Girona.

El proper dissabte, 17 de gener, hi haurà una gran manifestació a Girona que començarà a les 12:00 del migdia a la Plaça Catalunya (Girona).

Font: elsud.org

Nou cas de repressió política a Tarragona

2009-01-09T14:52:00.000-08:00

El passat dia set de gener, el col·lectiu Cau de Llunes (Assemblea Feminista Revolucionària de Tarragona) va realitzar un acte pacífic de denúncia, emmarcat dins la campanya "Això també és violència de gènere". L'acte consistia en dur a terme una performance davant de diverses botigues que atempten contra la dignitat de les dones; l'actuació pretenia mostrar que la pressió estètica exercida sobre les dones és una forma més de violència de gènere.

Durant la realització del primer acte no hi ha hagut incidents; durant la segona performance, mentre les companyes repartien octavetes i les llegien pel megàfon, les responsables de la botiga davant la qual s'actuava van avisar la policia. La Guàrdia Urbana, en arribar, va interrompre l'acte, va identificar diverses persones i va robar el megàfon. Aquests fets van generar tensió i discussions, i la policia va reaccionar molt violentament. Mentre arribaven més cossos policials de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra, diversos agents es van endur, agredint físicament, una companya i dos companys a dins d'un portal i es va formar un cordó policial davant la porta. Les persones que es trobaven dins del portal van estar reduïdes i apallissades, mentre els assistents s'ho miraven impotents, i alguns policies exigien tranquil·litat, al·legant que alteraven l'ordre públic a l'exaltar-se davant les pallisses que estaven rebent els nostres companys. Posteriorment, va arribar un cotxe de la Guàrdia Urbana i es va endur, detingudes, les persones de dins el portal.

Des de l'assemblea d'Endavant de Girona denunciem la forta repressió exercida per diversos cossos policials, pròpia de l'època franquista. Volem mostrar la nostra ràbia i impotència davant d'aquests fets, remarcant que l'actuació havia de ser pacífica i solemne.

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ!!

Més informació: http://caudellunestgn.blogspot.com

Aturem l'empresonament del David de Vilafranca!

2009-01-07T04:10:00.001-08:00

A dos quarts de tres de la matinada del 6 de gener es va detenir el David de l'Associació Cultural La Fornal de Vilafranca del Penedès en un desplegament policial desproporcionat quan sortia del seu lloc de treball. Un gran nombre de Mossos d'Esquadra l'esperaven fora de La Fornal per detenir-lo, sense informar sobre el motiu de l’arrest, i per traslladar-lo a la comissaria de Vilafranca, on li van negar l'assistència d’un advocat. Allà passà la nit, fins que el van traslladar als jutjats de guàrdia de la vila on finalment, després de gairebé deu hores de desinformació, va ser comunicat del motiu de la detenció i de l'empresonament immediat.

La detenció i l'execució d'ingrés a presó es basa en una ordre de recerca i captura dictada el mes de maig del 2008, la qual no havia estat notificada, per una sentència condemnatòria relativa a la manifestació antifeixista del 12 d’octubre de 1998.

Malgrat que la seva pròpia legislació estableix que no es pot ingressar a presó amb una pena inferior a dos anys, han rescatat uns antecedents, ja cancel·lats, per insubmissió per tal de poder segrestar el David de La Fornal.

Persecució política contra més de deu anys de lluita

Han passat deu anys des d'aquells fets del 12 d'octubre del 98. Deu anys en els quals en David ha seguit treballant en diferents àmbits polítics i socials de Vilafranca, on la seva militància és àmpliament coneguda per ser una de les persones que regenta la seu social de l'Associació Cultural La Fornal. La seva activa militància es remunta a abans, a la lluita contra el Servicio Militar Obligatorio, en què participà prenent compromís en l'opció per la insubmissió, fet pel qual va ser condemnat.

Són aquests anys de lluita i compromís els que han situat en David en la lògica de la persecució política i els que expliquen la llista d’aberracions que ara ha d’afrontar:

- Considerar com antecedents penals la seva condemna per insubmissió. Un delicte que quedà abolit del Codi Penal en fer-se efectiva la victòria d’aquelles persones que, com en David, s’exposaren a la presó pels seus ideals.

- Voler empresonar-lo pels fets del 12 d’octubre del 98. Fets ja jutjats, que suposaren una condemna inferior a 2 anys i, per tant, incompatibles amb la privació de llibertat. Fets superats ja fa deu anys, i superats també per la continuada denúncia del feixisme. Gràcies a la lluita d’aquell llunyà 12 d’octubre del 98 i dels anys posteriors, els feixistes han estat arraconats a dalt de Montjuïc, victòria parcial dels qui, com en David, segueixen exigint la fi de la complicitat amb el feixisme i la impunitat de què gaudeixen.

- Enviar-lo a la presó per la poc creïble incapacitat policial de localitzar-lo. I és que després de diversos mesos d’estar oficialment en recerca i captura, ningú no ha notificat a en David aquesta situació, tot i ser cada dia darrera la barra de La Fornal i estar, com un independentista més, contínuament al carrer en mobilitzacions de tot tipus.

Les al·legacions presentades in extremis pels advocats han permès a en David un termini de 10 dies per a ingressar voluntàriament a la presó, termini que expira el dia 16 de gener.

Avui, deu anys més tard d’aquells fets del 12 d’octubre del 98, i a menys de dos anys de la prescripció del delicte, en David ha estat detingut, a quarts de tres de la matinada de la nit de Reis, a la sortida de l’Associació Cultural La Fornal.

Avui, conscients que el que viu en David només es pot entendre per la dinàmica de persecució política, conscients que el que es pretén és castigar una persona exemplar en la seva dedicació als altres i a multitud de lluites polítiques i socials, els col·lectius i persones sotasignants exigim que s’aturi el seu procés d’empresonament.

Més informació:
http://davidvilafranca.blogspot.com/

Enviar adhesions a:
suportdavid@gmail.com

Convocatòries:

Dimecres 7 de gener , 8 del vespre
Assemblea del grup de suport a Barcelona (CSO Can Vies de Sants)
Divendres 9 de gener, 8 del vespre
Manifestació a Vilafranca del Penedès (Davant de l'Ajuntament)
Dimarts 13 de gener, 8 del vespre
Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Lloc per confirmar)

Estigueu pendents de noves convocatòries.

Mobilització nacional en motiu dels 70 anys de l'entrada feixista a Barcelona

2009-01-06T07:14:00.000-08:00

Mobilització en motiu dels 70 anys de l'entrada feixista a Barcelona

Dia: 24-01-2009 // Hora:16.00 h

El proper dissabte 24 de Gener la campanya "300 anys d'Ocupació 300 anys de Resistencia" ha convocat una nova mobilització nacional. En aquests propers mesos -des de gener a març de 2009- s'acompleixen 70 anys de la culminació de l'ocupació dels Paisos Catalans per part de les tropes feixistes. En concret, fou el 26 de gener quan l'exèrcit de Franco i els seus aliats desfilava pels carrers de Barcelona. No cal ressenyar la rellevància històrica que aquest fet -l'ocupació feixista- tingué als Països Catalans.

La memòria de l'opressió, i la resistència, resulten imprescindible per tal de donar coherència a les reivindicacions de l'Esquerra Independentista. Però, més enllà de la commemoració, des de la Campanya creiem que és força important eixir al carrer en aquesta convocatòria nacional, per tal de denunciar que el projecte capitalista espanyol continua sent, en essència, el mateix. Volem fer palès que la monarquia constitucional consagrada ara fa 30 anys no és sinó la reforma del Franquisme. Un procés en el qual ni els responsables de la dictadura, ni els seus suports econòmics i polítics, ni els poders fàctics que la sostingueren, foren depurats. Una operació en el qual la connivència de bona part de l'esquerra espanyola i botiflera ha sigut clau per garantir la desmemòria i la "reconciliació". Una reforma que no tocà cap de les bases de poder de la classe dirigent i que permeté modernitzar sense grans amenaces l'estructura de l'Estat per tal d'adaptar-lo a les noves exigències del capitalisme mundial.

És per això que, des de la campanya "300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència" hem triat el lema "70 anys després de l'entrada dels feixistes a Barcelona... seguim lluitant contra els seus hereus i per la llibertat". Les classes populars dels Països Catalans han hagut d'afrontar al llarg d'aquests 350 anys d'ocupació dos conflictes constants: el nacional i el social. Des de la Campanya tractem de recuperar l'herència combativa del nostre poble: dels i les Angelets de la Terra de 1666-1675, dels i les mauletes i miquelets de 1707-1715, dels i les ludistes de principis del XIX, dels i les cantonalistes de 1873, dels i les vaguistes de principis de segle, dels i les antifeixistes de 1936-1939, dels i les guerrilleres del maquis de 1936-1965, de les assemblees obreres del Franquisme, dels i les anticapitalistes i independentistes que prengueren les armes als anys 1980, dels i les desobedients dels anys 1990...

Una tradició de lluita que sempre ha trobat al davant el mateix enemic. Considerem que cal honrar els i les lluitadores d'abans i després del 1978. Ens reafirmem en la necessitat de denunciar el tarannà de classe del projecte nacional espanyol i en la necessitat de combatre'l. Des de la campanya "300 anys d'ocupació 300 anys de resistència" volem fer una crida a participar en la manifestació nacional del proper dissabte 24 de gener als carrers de Barcelona. I us engresquem a que des de les vostres viles i ciutats organitzeu el desplaçament.

A continuació us informem del seguit d'actes que s'han programat per aquest esdeveniment:

16:00 Mostra de Cultura Popular.
17:30 Homenatge als lluitadors antifeixistes.
18:00 Manifestació Nacional pels carrers de Barcelona.
20:00 Acte Polític.
21:00 Concert.

Com podeu comprovar el lloc està per concretar, donat que es vol marxar pel centre de la ciutat i l'Ajuntament està endarrerint-se en l'aprovació d'un recorregut concret. Tan aviat com sapiguem el lloc de sortida de la manifestació, us ho farem arribar.

Més informació i actes: www.300anys.cat

El Parlament Europeu rebutja la Directiva de les 65 hores de treball

2009-01-05T12:00:00.000-08:00

Davant d'aquesta decisió, que confirma i supera les previsions que des de la COS portem mesos anunciant (era obvi que el partit socialista europeu, fonamentalment arran de la més que difícil situació interna que pateixen el PsoE i principalment el PsF, no podia permetre's el "luxe" de donar el seu vist-i-plau a aquesta barbaritat), en aquests moments (i just enmig del marc de la convocatòria de les properes eleccions europees, en el que s'obre un període de negociació per assolir un acord, òbviament favorable als interessos de la gran patronal), cal fer un seguit de reflexions molt importants.

Aquesta mesura, efectivament respon als interessos actuals de la socialdemocràcia i bona part de la democràcia-cristiana europea, que davant la creixent crisi, i amb una més que preocupant escalada de les mobilitzacions socials (contra aquesta directiva, però també contra d'altres com la de les expulsions, ja aprovada, o l'encara vigent Pla Bolonya), necessitaven donar alguna "bona notícia" als sindicats grocs que els hi donen suport (CCOO, UGT, CFDT, CGT, FO, etc.), per tal de rebaixar la tensió i assolir la desmobilització del moviment obrer i estudiantil arreu d'Europa.

Aquest procés i joc desmobilitzador l'hem pogut comprovar durant aquests darrers mesos, durant els quals aquests sindicats no han fet res efectiu contra totes aquestes propostes de legitimació de la política socioeconòmica radicalment liberal i neoconservadora que circula per tota Europa, i per a mostra, només hauríem de veure la desconvocatòria de la vaga de l'ensenyament públic del País Valencià, que només pot servir per desmobilitzar un moviment unitari que ja havia demostrat la seva enorme capacitat mobilitzadora en la manifestació de fa unes setmanes, i que hauria pogut servir per anar sapant els fonaments del règim del Pp.

Amb això, ara ens diuen que si passats 90 dies no hi ha pacte, aquesta Directiva quedarà invalidada, fins que realment els torni a interessar (no oblidem què van fer amb el Tractat Constitucional Europeu rebutjat als referèndums francés i danès, i el posterior Tractat de Lisboa, aprovat malgrat el vot negatiu del referèndum vinculant irlandès).

Tot plegat ens confirma que no podem rebaixar ni un punt en les nostres reivindicacions, no podem donar ni un pas enrere, doncs desmobilitzar actualment als i a les treballadores convençudes i preocupades per la crisi creixent, i que han pres la iniciativa d'organitzar-se i lluitar pels drets de tota la nostra classe, seria un nou suicidi de l'esquerra anticapitalista i d'alliberament que ens costaria terriblement car.

Ara més que mai el moviment obrer de classe i combatiu ens hem de coordinar per continuar colpejant cada vegada més fort al sistema que ens escanya cada dia més i amb més brutalitat.

Ara més que mai hem de lluitar per les 35 hores de jornada setmanal per totes i tots els treballadors (i molt especialment pel personal d'emergències i sanitari), amb l'objectiu de les 30 hores.

Ara més que mai hem de lluitar contra la carestia, l'atur forçat, per un Salari Mínim Interprofessional de 1200€, i per un salari social digne i ajustat als índex de preus al consum reals de cadascun dels territoris dels Països Catalans, per totes les treballadores i treballadors, i pels joves en edat de treballar (independentment del seu historial laboral) molt especialment.

Ara més que mai hem de lluitar contra el Pla Bolonya, per una educació veritablement pública, gratuïta, laïca, no sexista, socialment justa i en català.

Ara més que mai, hem de lluitar per defensar els nostres llocs de treball, la nostra dignitat i la nostra terra!

Coordinadora Obrera Sindical - http://www.sindicat-cos.org/
Sindicat per a l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

Crònica de la marxa de torxes pels presos i preses polítiques

2008-12-29T10:54:00.000-08:00

El passat dia 20 de desembre es va celebrar la setena Marxa de Torxes que impulsa la organització Rescat, en suport als presos polítics.

Aquest any, la marxa s'ha obert a d'altres presos i preses polítiques, que com la Laura, en Diego, en Zigor , la Lola, la Marina i en Franki resten avui segrestats en diferents presons dels estats espanyol i francès. Així, una cinquantena de persones van respondre a la convocatòria, i a les vuit del vespre es concentraven ja al lloc assenyalat. Sota el lema "Amnistia presos i preses polítiques", la marxa va recórrer els carrers més concorreguts del centre de Girona; des de la Plaça del Vi fins al Pont de Pedra, passant pel carrer Ciutadans i pel de Santa Clara.

Es van cridar lemes que feien referència al caràcter de "presos polítics" que no els és reconegut, a l'amnistia i a la repressió amb què els estats capitalistes sotmeten la dissidència. La marxa, com cada any avançava per exigir la llibertat dels presos entre les mirades de la gent que comprava. En arribar al Pont de Pedra es va llegir un comunicat i es va cloure l'acte.

Gaza, de nou, una massacre: aturem el genocidi!

2008-12-29T08:43:00.000-08:00

Des que l'any 2005 Sharon ordenés l'evacuació dels colons israelians de la franja de Gaza, aquest territori costaner de 40 km de llargada per 10 d'amplada va quedar segellat, aïllat del món, convertit en el camp de concentració més gran de la història de la humanitat. Un camp de concentració amb periodistes i càmeres, un camp que tothom pot veure i que, malgrat això, segueix existint.

La treva entre les milícies de Hamas i l'exèrcit israelià mai va ser realment efectiva. Centenars de palestins varen morir per les bales de l'exèrcit mentre els mitjans de comunicació i els governs miraven cap a una altra banda. El càstig col·lectiu que Israel ha implementat contra la població de Gaza és un crim de guerra, un crim contra la humanitat.

Aquest dissabte -27 de desembre- hi va haver una altra volta en la pressió contra la població de Gaza. Bombarders de l'aviació israeliana varen llençar centenars de tones de bombes sobre les superpoblades ciutats de Gaza i Rafah. L'exèrcit diu que va disparar contra les posicions de la policia de Hamas. Quan escric aquests ratlles es parla ja de 300 morts i gairebé un miler de ferits, molts d'ells no combatents.

Els representants d'Israel sortien a la televisió. Livni, Olmert i Barak -els botxins- justificaven l'atac i demanaven comprensió i recolzament internacional per als seus crims. Altre cop ens toca sortir al carrer per expressar la nostra indignació pel genocidi contra els palestins. El nostre suport a un poble que ha sofert i sofreix violència brutal i diària des de fa més de seixanta anys. Altre cop la bona gent de tot el món s'indigna en veure les atrocitats que, els que un dia varen ser víctimes, ocasionen al poble de Palestina. (...)

Continua llegint aquest article des d'aquí

Text d'Isidre Pallàs, membre de Celrà x Palestina.

Concentració per demanar la fi del bloqueig, les massacres i els càstigs col·lectius intolerables que pateix el poble palestí, i per exigir al govern de la Generalitat de Catalunya que trenqui els acords comercials amb Isarel, que s'estan promovent des dels departaments de Vicepresidència, i Innovació, Universitats i Empresa.

GIRONA: dimarts 30 de desembre a les 8 del vespre a la plaça del vi de Girona.

(Més informació) Segueix des del lloc web www.palestina.cat tota l'actualitat sobre Gaza i les convocatòries de repulsa que s'estan organitzant arreu dels Països Catalans.

Casal Independentista El Forn: 9 anys de lluita!

2008-12-24T08:42:00.000-08:00

Just ara, en els últims dies de l'any, volem recordar-vos una data especial per al conjunt de l'Esquerra Independentista de la ciutat de Girona; la celebració del novè aniversari del Casal El Forn. Aquest aniversari es dividirà en dos blocs, realitzant una quina popular el divendres 26 de desembre, i un pica-pica, un brindis i posterior festa amb Punxa Discos el dissabte 3 de gener.

Tot seguit, animant-vos a participar dels actes, us deixem el cartell.

Salut i per molts anys!

Contra l'Europa del Capital; pels drets dels pobles i la classe obrera

2008-12-23T07:58:00.000-08:00

Dimecres passat, 17 de desembre, el Parlament Europeu va votar en contra de l'ampliació de la jornada laboral fins a un màxim de 65 hores, pactada pels 27 el mes de juny. Si la votació hagués sigut favorable, donaven el vistiplau a la normativa, i un obrer podria arribar a treballar de mitjana, fins a un màxim de 65 hores setmanals (ara en són 48). Abans del passat dimecres, hi havia certa divisió en el sí del Parlament i el resultat de la votació era una incògnita. Els sindicats de treballadors s'hi han manifestat reiteradament en contra i, per aquest motiu, el dimarts s'havien convocat diverses manifestacions, considerant que la directiva ataca els drets de la classe obrera i atempta contra l'Europa dels Pobles.

Així mateix, vora 3.500 persones es manifestaven el dijous a la ciutat de València, contra les directives antiobreres impulsades per la Unió Europea. La decisió del Parlament Europeu de congelar momentàniament la directiva de les 65 hores no va aturar la mobilització. La marxa duia com a lema "La crisi que la paguen els rics i els bancs" i comptava amb el suport d'una trentena de col·lectius, entre ells la Coordinadora Obrera Sindical (COS), la Confederació General del Treball, el Col·lectiu Autònom de Treballadors, i la Intersindical Valenciana.

L'acte comptà també amb la destacada presència de les assemblees d'estudiants contra Bolonya i de la xarxa de solidària amb els immigrants REDI; ambues entitats acompanyaren amb la lectura d'un manifest propi on es denunciava el Pla Bolonya i la Directiva de Retorn com efectes del mateix procés de precarització engegat pel capitalisme europeu. Al manifest unitari final es va fer una crida a tota la classe treballadora, als i les estudiants, i als i les immigrants per tal que uneixin les seves lluites i continuin pel camí de la lluita per tal d'aturar les agressions de l'Europa del Capital.

L'Esquerra Independentista participà activament de la mobilització i feu sentir la seva veu durant tota la manifestació amb continus crits contra la precarietat, el capitalisme, l'atur, el sindicalisme groc o la discriminació dels i les immigrants.

Les mobilitzacions i accions contra la crisi capitalista estan només començant, pel que s'esperen noves convocatòries arreu dels Països Catalans, també a Girona.

Els i les estudiants responen amb més mobilitzacions a les expulsions

2008-12-21T05:47:00.000-08:00

El moviment dels i les estudiants en defensa de la Universitat Pública i contra el pla de Bolonya van respondre, dijous passat, a l'atac de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb més accions de protesta, l'endemà de l'anunci de l'expulsió de sis estudiants de la UAB per la seva participació en les mobilitzacions. Els estudiants, després de tallar la Gran Via, a la Plaça Universitat de Barcelona, van ocupar el Comissionat d'Universitats de la Generalitat durant unes hores. Al migdia, centenars d'estudiants van tallar mitja hora l'autopista AP-7 a l'altura de l'UAB, i centenars més a la Diagonal, al costat de la Facultat de Química de la UB, on els mossos van carregar violentament, produint enfrontaments. També hi va haver talls al túnel de la Rovira de Barcelona i a les carreteres B-30 i B-23.

Per altra banda, dimecres passat, el conseller d'Universitats, Josep Huguet (ERC) va expressar el ple suport del seu govern a l'expulsió dels estudiants, així com la seva absoluta intransigència a negociar cap aspecte de l'aplicació del Pla Bolonya per a la privatització, mercantilització i elitització de la universitat, confirmant la deriva cada vegada més dretana de la seva formació i del govern autonòmic, així com l'absoluta submissió d'ERC, com IC-IU, al PSOE i la seva política neoliberal i repressiva cap a les protestes contràries a les seves decisions antisocials. CiU ha reclamat encara més repressió contra els estudiants i la utilització de la policia a les Universitats.

El dimecres 17 de desembre, Lluís Ferrer i Dolors Riba, rector i vicerrectora d'ordenació acadèmica de la UAB en funcions, van signar els expedients sancionadors oberts a 28 estudiants crítics amb el procés de Bolonya, que suposa l'expulsió de 6 estudiants i l'amonestació pública de 22 universitaris més. Ja el mateix matí, com a resposta, es van llençar ous de pintura contra el deganat de la Facultat de Lletres.

Amb aquesta decisió, el rector de la UAB havia atacat frontalment qualsevol possiblitat d'entesa, fent una fugida endavant i aprofundint l'espiral repressiva contra els estudiants reclamada pels sectors i mitjans més conservadors, entestats a imposar les seves polítiques privatitzadores de la universitat per sobre de qualsevol debat, i sabotejar els intents de trobar una solució justa i dialogada.

El conflicte començà amb les protestes contra la imposició del pla per a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, que implica una creixent privatització i mercantilització de la Universitat, davant el qual els estudiants es van mobilitzar, trobant-se com a resposta la negativa a cap diàleg i la repressió de les autoritats. En el cas de la UAB, l'enviament de la policia a la universitat el passat 4 de març, acabà amb càrregues i violència dels Mossos d'Esquadra contra els estudiants dins de les facultats, sota l'ordre de Lluís Ferrer.

Dissabte 20 ··· Marxa de torxes ··· Amnistia presos i preses polítiques!

2008-12-17T08:04:00.000-08:00

Com cada any, diversos col·lectius de l'Esquerra Independentista i Anticapitalista de Girona us volem convocar a la marxa de torxes pels presos i preses polítiques. L'acte es durà a terme el proper dissabte, dia 20 de desembre, començarà a les 20.00 hores del vespre a la Plaça del Vi, i recorrerà alguns dels carrers principals de la ciutat. Un cop acabada la marxa, es precedirà a llegir el manifest, finalitzant, així, aquest esdeveniment que, any rere any, se solidaritza amb aquelles i aquells que els Estats espanyol i francès empresonen per la seva dissidència política contra el capitalisme i les opressions nacionals, socials i de classe.

Manifest d'enguany:

Altre cop el Nadal arriba a casa nostra, embolcallat de consumisme i hipocresia catòlica, i d’una aparent dolça tranquil∙litat. Mentrestant, les presons dels Països Catalans cada dia estan més plenes, com a conseqüència de la misèria pròpia del nostre sistema econòmic, basat en l’explotació i els interessos privats. En aquesta època de l’any no volem oblidar la situació de les persones empresonades per motius polítics, víctimes d’un sistema que criminalitza la dissidència i la diferència. A les presons de l’Estat espanyol i de l’Estat francès, és on es concentra el nombre més alt de presos polítics de tot Europa. Condemnats per un conflicte polític, presos i preses pel seu compromís amb les lluites d’alliberament contra l’Estat opressor o, simplement, per justificar la repressió, que és l’eina més eficaç per silenciar i eliminar qui es rebel∙la contra l’ordre establert des de les lluites per l'alliberament nacional i de classe, o els moviments llibertaris i antimperialistes.

Al nostre país els conflictes i la lluita organitzada augmenten i es vertebren cada vegada amb més solidesa, per això no és estrany que la repressió s’endureixi i que sigui més i més brutal. Com més conscients som de la pròpia explotació, com més identifiquem la injustícia de classe, més perillosos/es esdevenim per l’Estat, perquè el desafiem.

Les cel∙les d’aïllament, les pallisses i abusos físics, la incomunicació prolongada, la falta de menjar i aigua, la dispersió territorial o les amenaces i la por constant són una part de les moltes agressions a què es veuen sotmesos els presos i les preses cada dia. Totes aquestes agressions s’emparen en l’ombra allargada de la Ley Antiterrorista que es va aprovar amb el vistiplau del PSC i de CiU i encara s'agreugen més quan es combinen amb la de la Llei d'estrangeria.

Tot i que les Institucions Penitenciàries els tracten com a presos i preses ”d'especial seguiment”, i tot i que pateixen un règim d’internament molt més restrictiu i punitiu que la resta, se’ls nega el caràcter polític del captiveri.

La Laura, en Zigor, en Diego, la Marina, la Lola, en Franki, l’Amadeu, l'Ali, en Souhil, en Mohamed Benaboura i Tahroui i en Djamel de l’Operació Estany i en Yagoub de Vilanova, tots i totes són un perill pel sistema perquè es mantenen fermes en la lluita i trenquen la invisibilització forçosa a què se les sotmet.

Avui, des d’arreu dels Països Catalans exigim l’amnistia pels i les preses no com una mera excarceració, sinó com un reconeixement polític global. El reconeixement d’un conflicte que neix en l’opressió de classe, i que no es podrà solucionar segrestant la lluita.

Avui recordem també els i les companyes que no es troben empresonades però que es veuen sotmeses a una situació de gran incertesa i desgast moral, com ara la nostra companya Núria, en Jona o en Youb Saoudi. Per ells i elles, i per totes les que hem anomenat, hem emprès avui aquesta Marxa de Torxes.

Altre cop el Nadal arriba a casa nostra. Però no ens deixem enlluernar i continuem fermes en la nostra lluita i en la nostra reivindicació: sortim per encendre els carrers i cridar, que als nostres barris i a les nostres viles no hi som tots ni totes. Perquè la injustícia quotidiana ens reafirma en el nostre compromís, perquè la solidaritat és la nostra arma contra el silenci, i perquè malgrat les tortures i la presó no ens faran callar.

Amnistia presos i preses polítiques! Us volem a casa!

Més informació: http://rescat.wordpress.com

(UdG) Comença la ocupació de les Facultats d'Educació i Psicologia

2008-12-11T07:12:00.000-08:00

Els i les estudiants de la Universitat de Girona (UdG) van manifestar-se el passat dimarts per donar inici a l'ocupació de les Facultats d'Educació i Psicologia. La manifestació va començar davant del rectorat de la UdG i va creuar la ciutat de Girona de manera silenciosa i sense incidents.

Durant la marxa, els assistents portaven les boques tapades amb cinta adhesiva, per denunciar, d'aquesta manera, la manca de veu que han tingut els estudiants -i la resta de la comunitat universitària- durant tot el procés. A la pancarta de la capçalera s'hi podia llegir el lema "Els i les estudiants decidim decidir".

Un cop va acabar la manifestació, es va llegir el manifest titulat "Decidim universitat pública. Aturem Bolonya!" i es va iniciar la primera assemblea de la ocupació. La tancada es mantindrà fins que no s'arribi a un acord sobre els punts que es reivindiquen.

Més informació: http://assembleaudg.blogspot.com/

(Arbúcies) Xerrada. Cuba: 50 anys construint l'esperança

2008-12-09T06:04:00.000-08:00

El proper dissabte, 13 de desembre, els companys i les companyes d'Endavant a Arbúcies, amb la col·laboració de l'Ateneu Popular l'Arboç, realitzaran el seu primer acte.

Serà al mateix Ateneu, a partir de dos quarts de set de la tarda.

Coincidint amb el cinquantè aniversari de l'inici de la Revolució Cubana, Aquil·les Rubio, activista i membre de la brigada catalana Venceremos, de solidaritat internacionalista amb el poble cubà, realitzarà una xerrada on acostarà la lluita de la brigada a totes les persones que hi estiguin interessades. Tanmateix, també s'explicarà la realitat revolucionària i el moment històric que viu l'illa més gran de les Antilles. Actualment, arreu del país, s'estan realitzant desenes d'actes com aquest, que han de servir també per a l'obtenció de recursos econòmics amb els quals col·laborar en la reconstrucció dels danys causats el passat estiu pels huracans Gustav i Ike.

En aquest enllaç podeu veure el llistat de xerrades i actes que el conjunt de l'Esquerra Independentista està realitzant aquest desembre en molts punts dels Països Catalans.

Articles relacionats:

1) Un huracà de solidaritat amb la revolució cubana
2) Refusada l'apel·lació a Atlanta en el desè aniversari de l'mpresonament dels Cinc

Dijous 11 de desembre; presentació de la Universitat Comunista dels Països Catalans

2008-12-03T09:44:00.000-08:00

Des d'Endavant Girona us convidem a participar en l’acte de presentació de la Universitat Comunista dels Països Catalans, que tindrà lloc a Girona el dijous 11 de desembre a dos quarts de vuit del vespre, al Casal Independentista El Forn (c/. del Carme, 207).

La Universitat Comunista és un projecte iniciat el 2007 i que té com a objectiu dotar de formació sòlida el conjunt de l’Esquerra Independentista, i contribuir a donar elements per l’anàlisi i la transformació de la realitat.

La Universitat impulsa una carrera de quatre anys, amb continguts progressius pel que fa a complexitat i profunditat teòrica. El primer curs és un curs introductori i d’homogeneïtzació dels coneixements dels estudiants. En aquest i posteriors cursos s’estudiaran, debatran i exposaran casos actuals en la lluita de classes, lluita antipatriarcal, defensa dels drets nacionals, lluites ecologistes i pageses, etc.

Amb la presentació de la UCPC, des de l’assemblea d’Endavant volem traslladar a la nostra ciutat el plantejament d’aquest projecte, que entenem que és de vital importància per la nostra lluita i pel conjunt dels moviments socials.

Així doncs, us convidem a venir a l’acte i a informar-vos de la UCPC a través de la seva pàgina web (www.universitat.cat), i assistir a les classes que s’imparteixen un dissabte de cada mes a Barcelona.

(Clica damunt la imatge per veure més gran el cartell)

Crònica de l'obra de teatre contra la violència de gènere

2008-12-01T05:11:00.000-08:00

El passat divendres 28 de novembre, l'assemblea d'Endavant de Girona vam organitzar un acte emmarcat en la celebració del dia internacional en contra de la violència de gènere, que va tenir lloc el dimarts 25 de novembre.

L'acte, que es va dur a terme al Punt de trobada, al centre de la ciutat de Girona, va començar cap a les set del vespre. La companyia de teatre Teatrupia, de Sabadell, va representar l'obra Ideal life o els tres peus del pack, una paròdia del model de societat i de família de l'actualitat; situacions que porten al col·lectiu femení a sentir-se maltractat, un cop la societat ha atorgat els mecanismes necessaris per tal que l'home assumeixi les tasques de direcció i de presa de decisions, delegant a la dona el paper de cura de la llar i de la vida. Des d'un punt de vista crític i, fins i tot, passant per l'humor, l'obra de teatre reflexiona al voltant d'aquests estigmes socials, fent participar als espectadors d'un debat que hem de saber traslladar més enllà del dia internacional en contra de la violència de gènere.

Un centenar de persones (a la imatge) van presenciar l'espectacle, que va ser precedit d'una presentació i posterior lectura de manifest.

Des de l'assemblea d'Endavant de Girona us animem a seguir participant de tots aquests actes, doncs creiem que són imprescindibles per a la presa de consciència col·lectiva, i el treball per construïr el contrapoder necessari per alliberar-nos del sistema patriarcal i capitalista.

Comunicat de suport a les mobilitzacions estudiantils en contra del procés de Bolonya

2008-11-26T03:12:00.000-08:00

Les organitzacions Endavant (OSAN), Cajei i Maulets volem fer públic el nostre suport als i a les estudiants mobilitzats a favor de la universitat pública i en contra del procés de Bolonya.

Aquest procés de Bolonya, sota l'argument de la confluència europea i l'homologació de títols, és una maniobra més per afavorir l'entrada de capital privat i reduir la despesa pública en les universitats catalanes, una maniobra, en definitiva, per privatitzar i elititzar l'ensenyament superior. Forma part, doncs, de la lògica de l'Europa del capital que impulsa directives neoliberals i protofeixistes com la de les 65h o de la Vergonya.

Així doncs, pensem que la lluita contra l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior és una lluita fonamental no només per garantir el futur d'una universitat pública, catalana, de qualitat, popular i antipatriarcal, sinó també per al desenvolupament social, polític, cultual i econòmic de la nostra societat. Per bé que el model actual de la universitat no és, ni molt menys, l'ideal, els canvis que es proposen amb el procés de Bolonya agreugen, en la majoria dels casos, els problemes actuals com ara l'escassedat de recursos, la mercantilització de l'ensenyament o la retallada dels drets dels i de les estudiants.

Els i les estudiants de les universitats públiques catalanes, i en especial el Sindicat d'Estudiants del Països Catalans, porten molts anys denunciant els efectes del procés de Bolonya, però ha sigut durant les darreres setmanes que aquestes mobilitzacions han adquirit especial força i s'han estès al conjunt de les universitats públiques dels Països Catalans. Les multitudinàries manifestacions de València i Barcelona del passat 20 de novembre i els tancaments que s'han produït a les diverses facultats demostren que els i les estudiants estan majoritàriament en contra d'aquest procés o, si més no, que reclamen el seu dret participar del debat que condicionarà el futur de la universitat.

D'altra banda, la càrrega dels Mossos d'Esquadra durant la manifestació de Barcelona, així com els expedients oberts contra els estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona que participaren en les protestes contra el procés de Bolonya durant el curs passat, demostren que l'única resposta de les institucions és la repressió.

Per tot açò, les organitzacions de l'esquerra independentista Endavant, Cajei i Maulets:

Reiterem el nostre suport a les mobilitzacions estudiantils contra els procés de Bolonya i contra qualsevol altra agressió a la universitat pública.

Expressem el nostre ple suport a les reivindicacions concretes de les mobilitzacions actuals que passen per la moratòria en la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, per l'obertura d'un procés de diàleg que permeta la participació de l'estudiantat en la presa de dedicions que afecten el futur de l'ensenyament i per la retirada dels expedients als i a les estudiants de l'UAB.

Denunciem les tàctiques repressives dels cossos policials i dels equips rectorals de les diferents universitats que volen impedir la legítima expressió del malestar estudiantil.

I, per últim, emplacem al conjunt de la societat a solidaritzar-se amb les reivindicacions estudiantils perquè no només està en joc la universitat pública, sinó que tots i totes perdrem si la lògica del capital s'acaba imposant en l'ensenyament superior.

Per una universitat pública, catalana, de qualitat, popular i antipatriarcal! Aturem Bolonya! Aturem l'Europa del capital!

Maulets, Cajei i Endavant (OSAN)
Països Catalans, 25 de novembre de 2008

28 de novembre ··· Teatre al carrer

2008-11-24T07:17:00.001-08:00

Des de l'assemblea d'Endavant de Girona us volem convidar a assistir al proper acte que realitzarem. Serà aquest divendres, dia 28 de novembre, a les 18.30 hores de la tarda, al Pont de Pedra, ciutat de Girona.

Demà, dia 25 de novembre, se celebra el dia internacional en contra de la violència de gènere. En aquest sentit, i perquè creiem que aquest tipus de violència ve determinada pel sistema patriarcal i capitalista que ens envolta, l'acte girarà al voltant d'aquesta data combativa.

Com us dèiem, a partir de dos quarts de set de la tarda del proper divendres, al Pont de Pedra, realitzarem una obra de teatre al carrer, titulada Ideal life o els tres peus del pack, a càrrec de la companyia Teatrupia, vinguda de Sabadell. L'obra de teatre durarà mitja hora i tractarà, de manera àmplia, totes les formes que pren la violència de gènere. Adjuntem el cartell de l'acte en aquest correu electrònic.

Més tard, a les 8 del vespre, la CUP i Maulets organitzen una projecció d'un documental i un posterior debat. Podeu trobar més informació més avall.

El patriarcat és violència. Violència en estat pur. És violència que el teu entorn no t'accepti perquè no ets heterosexual. És violència trobar-te amb etiquetes de talla única quan vas a comprar roba i matar-te de gana en conseqüència. És violència que els homes es passin hores al gimnàs només per sentir-se masculins. És violència no poder demostrar emocions si ets home. És violència que, pel fet de néixer amb un òrgan sexual femení, se t'assignin les tasques de cura de la llar i de les persones. És violència que a les dones ens controlin la sexualitat i no ens permetin avortar. És violència les violacions sexuals. Per tot això, combatem el patriarcat!

[Manifest nacional d'Endavant (OSAN) en relació al 25 de novembre: aquí]

[Altres actes a Girona]

Divendres, 28 de Novembre, a les 8 del vespre. Casa de Cultura.

Projecció del documental GOLHA i debat a càrrec de Maria Cilero (Vicepresidenta de l'Associació pels Drets Humans a l'Afganistan)

Ho organitza: Candidatura d'Unitat Popular de Girona i Maulets, el jovent independentista revolucionari

Endavant (OSAN) - Girona
Organització Socialista d'Alliberament Nacional
www.endavantgirona.blogspot.com
www.endavant.org

25 de novembre: El patriarcat és violència. Combatem-lo!

2008-11-20T06:18:00.000-08:00

A dia d’avui, més de 10 dones han estat assassinades pels seus companys o excompanys als Països Catalans. A aquestes dades s’hi haurien de sumar unes altres que no es reconeixen socialment com a violència de gènere: els milions de persones maltractades psicològicament que, dia rere dia, pateixen la duresa del mateix sistema social i econòmic on viuen, treballen i es relacionen com un drama personal, quan en realitat és un fracàs i una crisi més del sistema.

Els mitjans de comunicació i les institucions parlen de violència de gènere amb relats morbosos que ens tenen tan acostumades fins al punt de deixar-nos impassibles. Sembla que s’ha aconseguit que la societat en general reconegui i condemni, després de segles de silenci, les agressions físiques violentes contra les dones. Aleshores, per què continuem sortint al carrer cada 25 de novembre? Per què no deixar en mans de la justícia el que ja s’ha catalogat com a delicte greu? Per què no limitar-nos a exigir que es compleixin les penes i es destinin els recursos necessaris per atendre les víctimes?

Malgrat que la solució penal pot prevenir alguns actes de violència a curt termini, com a estratègia global per a acabar amb la violència no ha funcionat. Les lleis vinculades a la violència de gènere han portat un descens del nombre de dones maltractades que maten els seus agressors en defensa pròpia, però no han comportat un descens del nombre de maltractadors que assassinen les seves parelles. Per tant, la llei protegeix més els agressors que les supervivents. La presó no funciona.

No podem oblidar que hi ha molts tipus de violència, i no només la física, i que ens afecta tant a homes com a dones. Dia rere dia veiem com el cànon estètic patriarcal oprimeix totes les persones independentment del seu sexe. La cirurgia estètica o els trastorns alimentaris com l’anorèxia i la bulímia són la conseqüència més visible d’un sistema que exigeix la talla única com a forma d’èxit social.

Un altre tipus de violència que normalment se silencia és la perpetrada per les dones contra les persones que depenen d’elles, majoritàriament menors, persones grans o d’altres, que necessiten una assistència física permanent. La nostra societat no valora com es mereixen els treballs de cura i atenció a les persones que se n’encarreguen, principalment dones. Ja sigui gratuïtament o de manera remunerada, acaben descarregant les seves frustracions de manera també violenta sobre les persones que en teoria han de rebre aquesta atenció. En un món regit pels principis capitalistes de la producció i els beneficis creixents, les velles són inútils, els infants molestos, i les persones que se n’encarreguen s’irriten fàcilment, sobretot si no es valora socialment la seva feina. Per això, aquest tipus d’agressions també són violència de gènere. El discurs victimista no fa cap favor al feminisme a l’hora de denunciar només les agressions físiques. Hem de passar pel reconeixement de totes les violències que tenen com a font la jerarquia de sexe, d’opció sexual i d’edat; és a dir, el sistema patriarcal.

El patriarcat és violència en estat pur: és violència que el teu entorn no t’accepti perquè no ets heterosexual. És violència trobar-te amb etiquetes de talla única quan vas a comprar roba i matar-te de gana en conseqüència. És violència que els homes es passin hores al gimnàs només per sentir-se masculins. És violència no poder demostrar emocions si ets home. És violència que pel fet de néixer amb un òrgan sexual femení se t’assignin les tasques de cura de la llar i les persones. És violència que a les dones ens controlin la sexualitat i no ens permetin avortar. És violència les violacions sexuals. Per tot això, combatem el patriarcat!

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
Països Catalans, 25 de novembre de 2008

Campanya "El capitalisme ens fa precàries"

2008-11-04T04:56:00.000-08:00

El passat mes de juny de 2008, l'Assemblea d'Endavant de Girona vam iniciar la campanya que porta per títol El capitalisme ens fa precàries. Emmarcada en un context de crisi capitalista global, la campanya pretén posar damunt la taula les problemàtiques de l'actual sistema social i econòmic, així com també donar les eines per al debat d'una més que necessària transformació social.

Les vagues de transports que hi ha hagut a l'Estat espanyol (i les tímides protestes a l'Estat francès i a la Gran Bretanya), i les contínues reivindicacions de pescadors, llauradors i taxistes, han fet saltar al terreny mediàtic la crisi energètica i, conseqüentment, la crisi del model productiu del món capitalista.

Així mateix, als Països Catalans, la fi del cicle especulatiu del formigó, l'acceleració de les deslocalitzacions i els continus tancaments d'empreses, estan accentuant encara més els efectes de la crisi mundial.

D'aquesta manera (i és en aquest sentit que apareix la campanya El capitalisme ens fa precàries), als moviments populars i transformadors de tot el món se'ns presenta un nou panorama mundial en el qual s'aguditzaran les contradiccions de classe. De nosaltres depèn que aquestes contradiccions esdevinguin, en consciència i acció, revolucionàries.

[Material] Podeu llegir l'anàlisi de conjuntura econòmica mundial, europea i nacional, realitzat per Endavant (OSAN) aquest mateix estiu. Descarregueu-lo aquí (PDF).

[Campanya] Podeu llegir les cròniques i les convocatòries de tots els actes fets fins a dia d'avui a través d'aquest enllaç.

L'Estat fa marxa enrera. Absolts els 16 antimonàrquics de Girona

2008-11-03T05:25:00.000-08:00

El tribunal especial ha absolt els encausats, després que la fiscalia, depenent del govern, retirés els càrrecs d'injúries a la corona i canviés l'acusació per una "falta de desordres". Des d'Alerta Solidària, així com el conjunt de l'Esquerra Independentista, s'ha valorat el fet com una prova que les mobilitzacions han aconseguit debilitar i deslegitimar la ràtzia empresa per l'aparell judicial espanyol i la pròpia imatge del cap d'estat.

El mateix dia del judici, es van fer mobilitzacions de suport als encausats a Girona, Barcelona, Vilafranca, València, Tarragona, Tortosa, Ribes, Manresa, Palma, Vic i Alacant, i el dia abans a Lleida, convocades per l'Esquerra Independentista.

En el judici, el jutge J.M. Vazquez Honrubia mostrà, en tot moment, la seva presa de partit contra els encausats per motius polítics, a més de menysprear el fet que declaressin en la pròpia llengua.

Les mobilitzacions es mantenen i la policia carrega a Palma.

A Manresa, coincidint amb la visita del príncep espanyol, es manifestaren 50 persones, un nombre semblant a Tarragona, mentre a Barcelona en foren 80. Hi hagué també concentracions a Alacant, Lleida, Ribes, Tortosa, València, Vilafranca, Vic. A Girona, coincidint amb la celebració de les fires i festes de la població, els encausats van ser rebuts a la Barraca de l'Esquerra Independentista, a altes hores de la matinada, coincidint amb el seu retorn de l'Audiència nacional de Madrid.

La concentració antimonàrquica prevista a Palma fou impedida per diverses càrregues que va protagonitzar la policia espanyola, fet que no va provocar cap detingut, però sí nombrosos contusionats. Prop d'una cinquantena de persones s'havien dirigit a la Plaça de Cort de Palma, per manifestar el seu rebuig a la monarquia espanyola i mostrar la solidaritat als encausats de Girona, tot cridant consignes antimonàrquiques. La rebuda de la policia espanyola va ser contundent: en menys de dos minuts començà la primera càrrega, seguida per altres en altres punts de la ciutat. Alerta Solidària ha denunciat l'actuació repressiva del Delegat del govern, Ramon Socies.

Recentment, tant advocats com periodistes catalans s'han manifestat en contra dels judicis i la persecució política d'independentistes pels delictes d'injúries a la corona o a la bandera espanyola.

Els i les catalanes no tenim rei; mobilitzacions per avui i demà

2008-10-28T05:17:00.000-07:00

En el marc de les mobilitzacions de solidaritat amb els independentistes represaliats arran de les mobilitzacions antimonàrquiques arreu dels Països Catalans, com els 16 companys de Girona que seran jutjats al tribunal d’excepció que és l’Audiència espanyola aquest dimecres 29, o els 4 companys i companyes de Barcelona citats a declarar recentment a Madrid, pels fets de la Diada, o el procés d'un jove de Barberà per penjar una pancarta antiborbònica, l’organització antirepressiva Alerta Solidària ha cridat a mobilitzacions arreu del país.

A Girona, el dia 28 sortiran autocars cap al judici.

CONCENTRACIONS: El mateix dia del judici, a Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, València, Tarragona, Manresa, Palma de Mallorca, Vic i Lleida, l’Esquerra Independentista convoca a les concentracions acordades: dimecres 29 d’octubre a les 20:30h a la plaça de l'ajuntament de cadascuna d'aquestes poblacions i el mateix dimecres 29 a les 20:00h a la Plaça Manila d'Alacant. Recentment, tant advocats com periodistes catalans s'han manifestat contra els judicis i la persecució política d'independentistes pels delictes d'injúries a la corona o a la bandera espanyola.

Properes mobilitzacions a la ciutat de Girona:

> Dimarts 28 d'octubre: Concentració, acte polític i manifestació. A les vuit del vespre a la plaça del Vi de Girona. No hi faltis! Acte a Lleida.

> Dimecres 29 d'octubre: Judici a l'Audiència Nacional (Madrid) // Concentració de suport. A les dotze del migdia davant dels jutjats de Girona // concentracions a diverses viles i ciutats del país, a 2/4 de 9 del vespre.

> Compte corrent solidari: col·labora-hi! 2030 0040 92 3300034788 (Caixa de Girona).

Tancada a la UdG en solidaridaritat amb els encausats per la crema de fotografies del rei

2008-10-21T11:07:00.000-07:00

El proper 29 d'octubre seran jutjades les 16 persones acusades d'haver cremat fotografies del rei espanyol a Girona. El passat dijous, 18 d'octubre, al vespre, es va convocar una tancada solidària davant del Rectorat de la Universitat de Girona (UdG), on els encausats van passar la nit per denunciar el caràcter polític d'aquest judici.

A tall de recordatori, cal remarcar que la rectora, Anna M. Geli, va ser qui invità al monarca espanyol perquè aquest inaugurés el parc científic i tecnològic de la UdG, fet que provocà la reacció del conjunt de l'Esquerra Independentista de les comarques gironines, exercint el dret legítim de denúncia contra la presència del cap d'estat espanyol. És precisament per aquest motiu que la protesta de dijous passat es va dur a terme al Rectorat, per ser precisament el lloc on va començar tot plegat.

Va ser en el context d'aquesta visita, que el 13 de setembre de l'any passat, l'Esquerra Independentista de Girona va convocar una mobilització de rebuig on es cremaren algunes fotografies dels monarques espanyols. Per aquest motiu, Jaume Roure i Enric Stern van ser acusats d'un delicte d'injúries a la corona espanyola. En solidaritat, i com a acció de protesta, els setze encausats posteriors també van cremar fotografies del monarca, els quals van ser encausats, de la mateixa manera, per injuries a la corona.

Recordem que en Jaume i l'Enric van ser jutjats el novembre de l'any passat i l'Audiència "Nacional" els va condemnar a pagar una multa de 2700 euros.

Més informació: http://www.noalrei.elsud.org/

Crònica del recital i l'acte poètic del dissabte 11 d'octubre

2008-10-14T11:02:00.001-07:00

Cap a les 12 del migdia del dissabte ens dirigíem al Punt de trobada de la ciutat de Girona, on, juntament amb el Centre Social La Màquia, començaríem a preparar l'entorn de l'escenari per tal que els diversos pintors de grafittis poguessin desenvolupar la seva tasca de manera òptima.

I així va ser. A partir de les 4 de la tarda, quatre artistes visuals van començar a omplir els plafons que delimitaven el fons de l'escenari. D'aquesta manera, començava una jornada en defensa de la cultura popular, on les expressions artístiques properes a la poesia de resistència es feien visibles just al centre de Girona. Desenes de persones van poder presenciar, al llarg de gairebé tres hores, la creació visual dels quatre pintors, que van fer constar alguns versos de poetes com Miquel Martí i Pol ("La fàbrica"), Fernando Pessoa o Bertolt Brecht, entre d'altres.

Un cop sobrepassat el punt de les 7 de la tarda, va arribar el relleu de la poesia dita i recitada. També al Punt de trobada (al final de la Rambla de la Llibertat) i, aquest cop, amb desenes de persones que van voler compartir aquest moment, en David Caño i en Carles Rebassa, poetes i rapsodes els dos, van realitzar un espectacle conjunt, en el que van introduir, a través de composicions pròpies i d'altres autors dels Països Catalans, el concepte de poesia compromesa, de denúncia, reivindicativa i de protesta. David Caño feia referència a la celebració del Día de la Hispanidad, imposada efemèride que se celebraria l'endemà, dia 12 d'octubre, per exposar uns versos d'Apel·les Mestres, sota el títol de "No passareu": No passareu, i si passeu, / quan tots haurem deixat de viure, / sabreu de sobres a quin preu / s’abat un poble digne i lliure. / Mes no serà per més que feu, / no passareu. Carles Rebassa remarcava la necessitat de construir un vertader contrapoder popular, davant la ineficàcia i la claudicació de la classe política catalana, en una poesia que també s'inclou en el seu últim llibre, "Na Mariantònia": De traïcions, desesperances, / tix la mortall del jovent, / i amb cars perfums i colorances / fa de princesa i de turment: / torna de missa, es depila / i a la vellura fa un sopar. // Na Mariantònia fila, fila, / na Mariantònia filarà...

Miquel Martí i Pol tornava a tenir veu a través d'AraÉsDemà, el grup de versions poètiques vinguts des del Pla del Penedès, que va centrar la seva representació amb composicions del poeta de Roda de Ter. Un cop finalitzat l'espectacle d'en David Caño i d'en Carles Rebassa, els del Penedès van omplir els carrers amb versos dedicats als proletaris i proletàries de casa nostra, a les lluites d'alliberament i a la tendresa del gest i les paraules. Un compendi antològic de Martí i Pol que va ser àmpliament aplaudit pels i les assistents que es van acostar al Punt de trobada.

Un cop acabat el recital poètic, el Centre Social La Màquia va acollir un sopar popular on hi van assistir una quarantena de persones; un espai idoni per acabar de debatre i parlar aquells temes que fan referència a la utilitat de la cultura i la poesia popular.

Des de l'assemblea d'Endavant a Girona valorem molt positivament el transcurs i el desenvolupament de l'acte del passat dissabte 11 d'octubre. Creiem que cal acostar totes les expressions artístiques a les persones. I una manera evident de fer-ho és transportant-les als carrers dels nostres pobles i ciutats. Demostrar que la cultura i la poesia està i ha d'estar a l'abast de tothom és un punt de partida que creiem imprescindible per entendre que, en el context actual, hem de saber aprofitar les bases del nostre poble per enfortir i reafirmar la nostra lluita. L'elitisme i la privatització del sector cultural està duent la cultura, també la catalana, en el terreny de la cultura de masses, on preval més el continent que el contingut, amb elements i missatges buits de significat, allunyant a les persones de tota actitud crítica davant les realitats que ens envolten. Per tot això, apostem per traslladar al carrer les creacions artístiques, a l'abast de tothom, de manera lliure, gratuïta i accessible.

Per veure les fotografies de l'acte clica aquí.

Fotografies de l'acte:

Poesia visual: pintada de grafittis

Recital poètic

Recital poètic

Poesia i cultura popular; encenem el foc de la subversió

2008-09-30T13:38:00.000-07:00

El Centre Social La Màquia i l'assemblea d'Endavant de Girona hem organitzat pel proper dissabte 11 d'octubre una jornada centrada en la cultura popular i més concretament en l'expressió poètica. L'acte, que porta per títol "Poesia i cultura popular; encenem el foc de la subversió", es realitzarà al Punt de trobada (a la Rambla de la Llibertat) a partir de les 4 de la tarda.

La jornada es desenvoluparà en tres parts. La primera començarà a les 4 de la tarda al Punt de trobada, i consistirà en una pintada de graffiti que tindrà com a tema central els versos i obres de diversos poetes dels Països Catalans.

La segona part consistirà en un recital poètic a càrrec d'en Carles Rebassa, en David Caño i el grup Ara és demà. En Carles Rebassa és un poeta i rapsode nascut a Mallorca. Des de fa uns anys viu a Barcelona, i ha escrit diverses obres, l'última de les quals "Els joves i les vídues" (Edicions 62, 2006), amb la que va guanyar el XLIV premi de poesia Ausiàs March de la ciutat de Gandia. En David Caño és poeta i natural d'Olot. Resideix a Barcelona des del 1998 i ha escrit "Barcelona" (Editorial Galerada, 2007), el seu primer llibre de poesia que li va valer el Premi Amadeu Oller 2007. Ara és demà és un grup de poesia penedesenc que musica versos i treballs de Miquel Martí i Pol. La seva formació intimista (contrabaix, guitarra i veu) fa encara més propera l'obra i el llegat del poeta de Roda de Ter. El recital començarà a les 7 del vespre, també al Punt de trobada.

La tercera part serà l'única que canviarà d'escenari. El Centre Social La Màquia acollirà un sopar a preus populars per a totes aquelles persones que ho desitgin. A partir de les 9 de la nit, al número 15 del carrer Vern, Girona.

Davant l'alienació que suposa la cultura de les grans masses, feta des d'una perspectiva neoliberal, sempre buscant un benefici i un rèdit econòmic, Endavant i La Màquia apostem per recuperar el sentit i el significat inicial de la cultura popular. Cultura popular entesa com una eina de resistència i de lluita contra un sistema econòmic i social que ha aconseguit banalitzar i pervertir els motius i les finalitats de qualsevol expressió artística. Aquest acte també s'integra dins de la campanya d'Endavant "El capitalisme ens fa precàries", iniciada el passat mes de juny.

Per veure el cartell de l'acte amb més bona resolució, clica damunt de la imatge:

Crònica de la xerrada a Girona "Marxisme, lluita de classes i crisis capitalistes"

2008-09-17T09:58:00.000-07:00

Per veure més fotografies, clica aquí

Més de cinquanta persones van omplir el passat dissabte 13 de setembre una de les sales de conferències del Centre Cultural La Mercè, per assistir a la xerrada “Marxisme, lluita de classes i crisis capitalistes”.

Desprès de la presentació de la xerrada i dels ponents, Iñaki Gil de San Vicente va començar la seva intervenció. Iñaki Gil va analitzar algun dels episodis recents de lluita de classes arreu del món en base a la tesi que ens trobem en un moment de lluites ascendents. El teòric basc també va fer una breu explicació del perquè de la crisi econòmica actual i va relacionar aquesta crisi parcial amb les crisis estructurals del sistema capitalista.

Gonçal Bravo, Coordinador General de la COS, va centrar la seva intervenció en les dades estadístiques que demostren la precarietat creixent en tots els àmbits de la vida dels treballadors i treballadores dels Països Catalans, com ara l’augment de l’atur o el creixement del número de contractes temporals. Gonçal Bravo també va explicar breument en què consisteix la Directiva de les 65 hores i les conseqüències directes de la seva aplicació. El Coordinador General de la COS, va acabar la seva intervenció recordant als assistents la responsabilitat històrica que té en la conjuntura actual l’Esquerra Independentista, com a moviment polític capaç de vehicular les lluites populars i fer front a l’actual ofensiva neoliberal.

A continuació es va obrir el torn de paraules per als assistents, que van intervenir per opinar respecte temes tant diversos com l’afiliació sindical o el model medioambiental i la teoria del decreixament.

.

Tanyada Setembre

2008-09-16T10:18:00.001-07:00

El número de Setembre de la Tanyada, publicació nacional d'Endavant (OSAN), ja ha sortit al carrer.

En aquest número hi trobareu reflexions sobre les eines de coordinació local; un monogràfic sobre la importància d'un moviment juvenil combatiu com alternativa pel jovent (entrevista amb Maulets i CAJEI); Els reptes de la CUP: un municipalisme arrelat a les lluites; Davant les deslocalitzacions, per l'enfrontament amb les polítiques econòmiques capitalistes; Repressió, solidaritat i desobediència; Aigua: model econòmic i lluita social; La crisi als Països Catalans i al món: alguns aspectes de conjuntura econòmica, entre d'altres.

* Podeu descarregar-vos-la completa aquí (pdf). També la trobareu en diversos punts de distribució com casals o ateneus.
.

Manifest d’Endavant (OSAN) de l’Onze de Setembre i el Nou d’Octubre de 2008

2008-09-02T09:34:00.001-07:00

L’Esquerra Independentista davant els reptes imminents

Any rere any, als Països Catalans celebrem les nostres diades nacionals: 11 de setembre al Principat, 9 d'octubre al País Valencià, 7 de novembre a la Catalunya Nord, i 31 de desembre a Mallorca. Unes diades que per a tots i totes els que desitgem un futur de llibertat no són moments de festivitat sinó de lluita i compromís.

Així ho entenem des d’Endavant (OSAN), per a qui aquesta lluita i aquest compromís no s'han de limitar a una jornada, sinó que han d'esdevenir la nostra raó de ser diària com a militants, com a organització i com a part d'un moviment d'alliberament nacional, social i de gènere. Perquè la consecució dels ideals de justícia social que anhelem no seran atorgats per cap organisme, institució, llei o parlament, sinó que seran conquerits gràcies al combat permanent que siguem capaços de lliurar contra al capitalisme, el patriarcat i per l'alliberament nacional.

En els darrers dos anys, els i les militants d'Endavant podem estar satisfets del treball engegat. Hem estat capaços de contribuir a la consolidació de l'Esquerra Independentista en el plànol polític i organitzatiu, i a aprofundir en la unitat d'acció amb la resta d'organitzacions. Els bons resultats en l'àmbit municipal de les Cup, així com la creació de la Coordinadora de l'Esquerra Independentista en són dues bones notícies que el conjunt del moviment ha de saber harmonitzar i mai posar en contradicció.

Perquè els reptes immediats ens exigeixen estar a l'alçada de les circumstàncies per tal de poder proposar, des del conjunt de les forces revolucionàries, una alternativa real i coherent. La crisi del capitalisme està posant als Països Catalans al fil de la navalla: l'atur ha crescut el darrer any un 31%, les condicions de vida de les classes populars cada vegada són més dificultoses amb l'augment del preu dels aliments, l’habitatge, el transport o l'electricitat; amb les directives europees de Retorn i de les 65 hores la precarietat augmenta encara més entre el conjunt dels treballadors i treballadores, i les fàbriques continuen tancant i els seus propietaris enviant la producció a milers de quilòmetres. Mentrestant, la burgesia dels Països Catalans continua acumulant fabulosos beneficis a costa del suor i del sacrifici de les treballadores i treballadors.

En un context d'agreujament de la crisi capitalista, l'Esquerra Independentista s'ha de marcar com a objectiu prioritari augmentar la seua presència entre la gent. Hem de multiplicar la nostra incidència entre la classe treballadora, i en concret entre els sectors més desafavorits pel sistema, és a dir, entre els i les joves, els i les estudiants, les dones, i els i les immigrants.

Així mateix, el conjunt de forces revolucionàries tenim una altra fita important. En els darrers temps la presència de l'extrema dreta als Països Catalans ha crescut considerablement. Després que la campanya “300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència” aconseguí articular una mobilització important front a l'ocupació espanyola dels Països Catalans, és el moment de reorientar el treball cap a la denúncia del feixisme als nostres carrers, entenent que aquest no és més que l'instrument que va aparèixer en 1936 (i que encara perdura) per tal de sotmetre les classes populars catalanes. Ara, amb la crisi econòmica, hem d’estar preparats per una revifalla dels moviments d’extrema dreta i també preparats per defensar-nos i defensar aquells que en seran les principals víctimes: els i les immigrants. El 2009, amb el record de l'entrada feixista a Barcelona (26 de gener), València i Alacant (30 de març), ha de ser un clam contra el feixisme i el racisme i a favor dels treballadors immigrants.

I perquè els reptes polítics que plantegem puguen arribar a bon port necessitem que l'Esquerra Independentista coordine tàcticament la seua actuació i delimite amb més claredat els espais de treball de cada sectorial. Cal ampliar i potenciar la Coordinadora de l'Esquerra Independentista com a espai de treball i decisió política comuna per tot el moviment. Un espai en procés de formació, on cada organització (autònoma i sobirana) contribueix, sobre la base del consens, a la construcció del projecte polític revolucionari als Països Catalans.

Cal, a més, que aquesta coordinadora tinga el seu reflex a les diferents comarques i poblacions, amb la constitució de coordinadores de base de l'Esquerra Independentista. Perquè evidentment el nostre treball només serà efectiu si som capaços/es d'adaptar-lo a la realitat local i comarcal, i sabem portar-lo a peu de carrer. Per esdevenir un vertader projecte revolucionari, l'Esquerra Independentista, a més de coordinar la seua pràctica, ha de generar anàlisis comunes i un discurs comú tant pel que fa a les diferents problemàtiques que treballem com a les propostes que impulsem. La diversitat de sectorials i àmbits de treball del moviment, resulten un avantatge en aquest sentit. Així doncs, hem de comptar amb les perspectives juvenils, estudiantils, antipatriarcals, internacionalistes, antirepressives, ecologistes, municipalistes, solidàries amb els immigrants, sociolaborals, etc. Per tant, cal comptar amb totes les organitzacions que treballen aquests àmbits per tal d'enriquir el nostre discurs i que siga realment sentit com a propi per tot i totes. Cal doncs, que totes aquestes perspectives siguen presents a la Coordinadora de l'Esquerra Independentista i que aquesta assumisca la capacitat de generar aquests anàlisis i discursos.

Els Països Catalans decidim independència i socialisme, els Països Catalans decidim lluitar!

.

Xerrades: Marxisme, lluita de classes i crisis capitalistes

2008-08-26T16:46:00.000-07:00

GIRONA - 13 de setembre a les 19:00h. al Centre Cultural La Mercè

LA BISBAL – 14 de setembre a les 19:00h. al Casal Independentista Estel Roig

Des d’Endavant us convidem a les xerrades que sota el títol “Marxisme, lluita de classes i crisis capitalistes” farem els dies 13 i 14 de setembre a Girona i a La Bisbal d’Empordà respectivament, aquesta última amb la col•laboració del Casal Independentista Estel Roig. Aquestes xerrades estan emmarcades en la campanya “El capitalisme ens fa precàries” iniciada el juny passat.

L’acte comptarà amb les intervencions d’Iñaki Gil de San Vicente i de Gonçal Bravo. Iñaki Gil de San Vicente és teòric marxista i militant de l’Esquerra Abertzale, i durant l’última treva a Euskal Herria, va fer les funcions de representant internacional de Batasuna. Escriu amb freqüència al diari Gara i a diversos portals virtuals com ara rebelion.org o lahaine.org. Farà una aproximació a l’estat actual de la lluita de classes i les lluites populars a diversos indrets del món, en el context de la precarietat creixent que provoca l’actual crisi econòmica. La davallada de l’afiliació sindical, la catàstrofe medioambiental o el paper de les lluites d’alliberament nacional seran algun dels temes que tractarà.

També comptarem amb la intervenció de Gonçal Bravo, que és el Coordinador General de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), que ens parlarà de l’estat actual de les lluites obreres als Països Catalans i de la feina i el projectes que s’estan duent a terme des del sindicat. Ens explicarà, a més, la visió del sindicat sobre l’actual situació de recessió econòmica.

Des d’Endavant entenem que ara més que mai és imprescindible que es creïn espais de formació, reflexió i debat entorn a l’actual crisi econòmica, i a les possibles alternatives a l’ofensiva neoliberal, que potencia reformes com ara la directiva de les 65 hores o la directiva de retorn. Per tant us animem a assistir a la xerrada i a participar activament del debat posterior, així com a fer la difusió que creieu oportuna de l’acte.

.

11 de setembre de 2008

2008-08-25T05:04:00.001-07:00

Manifestacions 11 de setembre:

Girona: Plaça Catalunya, 19:30h
Barcelona: Plaça Urquinaona, 17h
Reus: Plaça del mercat, 19h

Anàlisi de conjuntura mundial, europea i nacional

2008-08-05T14:18:00.000-07:00

La recent vaga del transport a l'estat espanyol (i les tímides protestes a l'estat francès i a la Gran Bretanya), així com les contínues protestes de pescadors, llauradors i taxistes, han fet saltar mediàticament la crisi energètica i, conseqüentment, la crisi del model productiu del món capitalista.

Així mateix, als Països Catalans la fi del cicle especulatiu del formigó, l'acceleració de les deslocalitzacions i els continus tancaments d'empreses estan accentuant encara més els efectes de la crisi mundial.

Així, als moviments populars i transformadors de tot el món se'ns presenta un nou panorama mundial en el qual s'aguditzaran les contradiccions de classe. De nosaltres depen que aquestes contradiccions esdevinguin en consciència i acció revolucionàries.

Podeu descarregar-vos l'anàlisi completa aquí

“Pensar en la possibilitat d´aconseguir un capitalisme verd no ens sembla cap solució”

2008-07-30T04:45:00.000-07:00

Laia Altarriba i Piguillem

Ivan Gordillo forma part del Seminari d´Economia Crítica Taifa, un grup d´estudi de l´economia des d´una perspectiva crítica. Aquest seminari té diversos grups de treball d´estudi de teoria econòmica i organitza cursos i materials de formació en economia com a suport pedagògic dels moviments socials. L´ACCENT hem entrevistat Gordillo per conèixer l´anàlisi que fan des d´aquest seminiari de les propostes elaborades pels que defensen la Teoria del Decreixement.

[Versió sencera de l'entrevista publicada a L'ACCENT 135]

En els debats de l´esquerra catalana ha començat a prendre rellevància la proposta del que anomenen "decreixement" per afrontar la fi de l´era dels combustibles i el canvi climàtic a què ens enfrontem. Una de les bases de la proposta és que "no hi ha creixement infinit possible en un planeta finit". Compartiu aquest plantejament de sortida?

Sí. Seria irresponsable pensar el contrari i obviar que no existeix un problema mediambiental de primera importància. Ha quedat clar i demostrat que els recursos naturals han patit un ritme d’extracció per a la producció i el consum superior al seu ritme biològic de reposició. La forta dependència del petroli que té el sistema productiu ha estat un dels factors destacats de l’actual problema energètic i és aquest un dels pilars centrals que critica l’ecologisme.

L’economia ecològica ha denunciat les deficiències de la teoria econòmica ortodoxa en incorporar al seu anàlisi la restricció que suposa tenir uns recursos naturals finits. Per tant, és clar que l’economia convencional no ens donarà eines ni per analitzar ni per trobar possibles solucions a la situació social i mediambiental actual. Els ecologistes han desenvolupat una sèrie d’indicadors força útils per mesurar la degradació ambiental que han provocat les societats industrials, i fins quan podrem mantenir l’actual ritme d’extracció. Un dels més coneguts és el de petjada ecològica, que intenta mesurar quants planetes caldrien per seguir produint al nivell que s’està fent ara. Així doncs, podem dir que s’ha realitzat una descripció acurada del què succeeix a nivell ecològic, de les conseqüències del nostre sistema productiu i de les causes del canvi climàtic, però al nostre parer, els autors que recentment han desenvolupat el concepte del decreixement no aprofundeixen en un anàlisi sistèmic de la societat i per tant moltes de les seves propostes d’alternativa són incompletes. El model que pugui satisfer les necessitats humanes indispensables passa per batre abans al capitalisme. D’això no en parlen cap dels que accepten la Teoria del Decreixement.

Els autors del decreixement argumenten que el model de desenvolupament de les darreres dècades ha estat insostenible i desigual i expliquen la catàstrofe ecològica que suposa seguir creixent als índex que ho està fent l’economia mundial. Davant d’aquest panorama decréixer pot ser, més que una alternativa, una necessitat. Ara bé, el programa d’acció el trobem insuficient en l’abast de les mesures que proposen, i tímid a l’hora d´asenyalar els responsables. El decreixement és una idea abstracta que ens pot semblar molt raonable, però cal treballar en la seva implementació. Qui ha de decréixer? Com cal fer-ho? Fins a quin nivell hauríem de decréixer?

Serge Latouche, un dels principals exponents del decreixement proposa “descolonitzar l’imaginari econòmic”. Això què vol dir? Promoure l’austeritat, canviar els patrons de consum, desmaterialitzar l’economia, regular la publicitat, apostar pel localisme i les xarxes d’intercanvi de proximitat, restaurar l’agricultura camperola, internalitzar els costos de transport, tot això dins d’un programa que ell anomena de les sis R: revaluar, reestructurar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar, són algunes de les mesures que proposa. Aquest programa resumiria el seu pla de decreixement. També aposta per les economies informals pròpies del tercer món, que en ocasions realitzen intercanvis no de mercat. Això últim ens sembla inacceptable, seria un retrocés en els drets social aconseguits per la classe treballadora.

També m’agradaria afegir que no crec que sigui bo obsessionar-se amb l’evolució del Producte Interior Brut (PIB). Aquest és un indicador molt general, tant que hi cap de tot. Si es fan més hospitals i escoles creix el PIB. I si augmenta la industria armamentística també creix. Per tant, creiem que caldria centrar-se en què és desitjable produir per a la societat i què no.

Una de les propostes que aquest moviment fa és aconseguir una "economia sana". Aquest concepte ells el defineixen com a una economia que no toqui el "capital natural". Què en penseu d´aquest objectiu?

Dins del sistema capitalista, un sistema malalt, tampoc és possible parlar ni proposar una economia sana. Pensar en una economia que no consumeixi recursos naturals al ritme més o menys com el present dins del sistema capitalista se’ns fa una mica difícil, per no dir impossible. Pensar en la possibilitat d’aconseguir un capitalisme verd no ens sembla cap solució, sinó un maquillatge per alleugerir consciències.

Tot i que no té res a veure amb el decreixement, i a mode d’exemple simplificat de la perversitat del sistema, observem que la pujada del sector del biocombustible és una de les causes de l’augment del preu dels aliments bàsics. En el capitalisme, una cosa positiva com pot ser produir combustible menys contaminant es converteix en un problema. El capital es dirigeix a invertir en sectors amb taxes de benefici més atractives com és el del biocombustible, i ho fa a costa de reduir la producció d’aliments perquè ara s’hi destinen les terres de conreu de cereals a conrear biomassa. Al caure la quantitat d’un producte amb forta demanda, com són els aliments, el preu es dispara.

No creiem doncs que la industria verda sigui la solució al problema mediambiental, perquè a part de no arreglar aquest, en provocaria d’altres.

Alguns integrants d´aquest moviment proposen un model econòmic alternatiu articulat al voltant de tres eixos: "una economia de mercat controlada, per evitar el fenòmen de la concentració; (...) la producció d´equipaments que necessités una inversió, seria finançada per capitals mixtos privats i públics, controlats per la política; el tercer eix fa referència als serveis públics essencials, que tindrien com a característica la de no ser privatitzables". Què us sembla aquesta proposta com a alternativa al model econòmic actual? Pot ser realment una alternativa al sistema d´explotació capitalista?

El capitalisme és un sistema que es fonamenta en l’explotació de l’home i la devastació del medi ambient. El mateix procés d’acumulació de capital persegueix invertir per aconseguir beneficis per tornar a reinvertir, i aquesta espiral conté intrínsecament el procés de creixement. Per tant, no és possible un decreixement voluntari del sistema productiu dins del capitalisme, i menys encara si el programa d’acció del decreixement es vol aplicar dins del mercat o sense qüestionar la propietat privada dels factors de producció. Dins del sistema capitalista, l’economia mixta reconeix la propietat privada i la presència de l’empresari i el seu sistema de treball assalariat. Ara bé, dins de l’actual estat de les coses ens sembla encertat apostar per no privatitzar els serveis públics i democratitzar la seva gestió. No podem pensar en mesures encabides dins del sistema sense tenir en compte les polítiques públiques com a mitjà regulador del mercat.
Dit això, no creiem que aquesta proposta pugui ser una alternativa al sistema d’explotació capitalista, tampoc sabem si així ho pretenen els seus autors. No creiem que una proposta que no implica a tots els agents de la societat pugui ser una alternativa. Es posa massa atenció en l’acció individual, que no dubtem que sigui important, però el creixement econòmic és més una característica del sistema socio-econòmic de la nostra societat en la seva globalitat que no pas fruit del patró de consum occidental. Tampoc sembla que s’evaluin les conseqüències que suposaria una reducció de la producció, un decreixement, dins d’un sistema on la majoria de la població és assalariada. I és en aquest punt on algun autor del decreixement ha recorregut a propostes que ens semblen més sòlides com la Renda Bàsica.

Des dels estats centrals del capitalisme és d’on ha sorgit aquesta proposta. Possiblement es pot entendre que tingui ressò davant dels alts índexs de consum de les nostres societats. Però com pot ser rebuda per les societats de l´anomenat tercer món, especialment les que viuen en economies preindustrials? Tenim dret a dir-los que no poden transformar la seva realitat i gaudir de les millores tecnològiques que tenim a Europa, per exemple?

L’economia capitalista és una economia mundialitzada. El subdesenvolupament i la pobresa dels països emergents són la conseqüència de la lògica d’acumulació als països desenvolupats. Suposo que tindran la sensatesa i el coneixement per no fer-nos cas. Aquest problema el tenen sobretot els països desenvolupats, ja que els altres gairebé no tenen riquesa per consumir.

Tot i això, aquesta pregunta ens demana qui ha de decréixer i nosaltres no podem entendre com l’ideari del decreixement no posa al centre del seu programa la redistribució. No podem, arribats a aquest punt, negar l’assoliment de cert nivell de vida a una població que encara pateix les conseqüències del colonialisme, tot al·ludint causes mediambientals o de sostenibilitat del planeta. Cal redistribuir la riquesa, i no només en direcció Nord-Sud si no també dins del mateix Nord entre les classes benestants i les més pobres, que de ben segur tampoc podrien reduir gaire el seu ja de per si minso consum. Però, com us podeu imaginar, aquesta política és vista amb antipatia per les classes benestants dels països centrals.

Diversos estudis confirmen que cada cop hi haurà major exigència energètica al món, però que paral·lelament les reserves de combustibles fòssils (que a més estan provocant el canvi climàtic) s´esgotaran en algunes dècades. Com es pot fer front a aquesta perspectiva?

Lògicament, nosaltres no tenim cap vareta màgica i aquest serà un dels grans problemes als quals s’enfrontarà la humanitat. La literatura sobre el tema és força extensa, tot i que no hi ha massa propostes alternatives plausibles, realistes i encertades. Els governs dels països rics confien en una millora tecnològica que resolgui o bé la dependència del petroli, o bé que els permeti extreure’n de llocs fins ara inaccessibles. Els efectes, però, ja s’estan palpant en forma de crisis econòmica, amb les seves variants energètica, alimentaria o financera.

Nosaltres no atribuïm al sistema capitalista cap esperança d’arreglar res, ni la catàstrofe ecològica ni la desigualtat imperant i creixent. El que tenim força clar és que el capitalisme no és la fi de la historia com anunciava el conservador Fukuyama. Aquest sistema, com cap altre abans, no es perpetuarà per sempre més, i sobretot veient els problemes que té. Ara bé, no creiem que aquesta sigui la crisi definitiva.

Creiem que el canvi passa per l´apropiació col·lectiva dels factors de producció i la democratització de les decisions sobre què produir i com fer-ho, tenint en compte les necessitats de la societat i les limitacions dels recursos naturals.

Què us sembla que tants col·lectius s'hagin interessat per la proposta del decreixement? Això pot mostrar que l'esquerra alternativa, anticapitalista està desconcertada en el context actual?

No creiem que estigui desconcertada. Hi ha molts col·lectius, i el Seminari Taifa n'és un, que fan crítica i analitzen tant els problemes com les propostes. El que podem dir és què possiblement l'esquerra alternativa siguem més antiglobalització que anticapitalista. I això pot semblar una tonteria però no ho és. Certs sectors de l'esquerra, que com ja sabem és molt àmplia i de vegades hi cap de tot, es trobarien còmodes amb un estat del benestar potent, i per tant no es poden declarar o considerar anticapitalistes, tot i que són antineoliberals. Així doncs, hi ha grups que reben amb major entusiasme mesures més centrades, reformistes, i aquests acostumen a ser grups més nombrosos que grups de l'esquerra alternativa, i per tant amb major poder d'influència. Personalment no crec que estiguem en un bon moment per rebutjar ningú, cal aglutinar per ser més nombrosos, però això d'una altra banda, no ens ha de coaccionar a l'hora de fer anàlisi i crítica, cadascú en el camp on hi entén.

L'organització ecologista WWF va publicar fa uns mesos que Cuba és el país més sostenible del món (vegeu L'ACCENT ). Us sembla que pot ser un model de desenvolupament per afrontar el reptes que tenim davant?

El que mostra l'organització WWF és que el model de desenvolupament Cubà aconsegueix un molt bon resultat en l'índex de desenvolupament humà del PNUD, ja que situa Cuba per sobre del nivell de desenvolupament alt i, a més, Cuba representa l'únic país del món capaç d'aconseguir aquest nivell de desenvolupament de manera que si es generalitzés pel conjunt de la població mundial no es dilapidarien els recursos del planeta. És evident, per tant, que el model de desenvolupament cubà representa un molt bon referent a l'hora de plantejar-se models de desenvolupament ecològicament viables. I el que és més important: posa sobre la taula de manera clara que Planificació, control públic dels mitjans de producció i Socialisme són conceptes fonamentals a l'hora de plantejar de manera seriosa models de desenvolupament que, a més de satisfer de manera suficient les necessitats de totes les persones, esdevinguin compatibles amb els equilibris ecològics.

Ramón Fernández Duran, al recent llibre que ha escrit El crepúsculo de la era trágica del petróleo també aborda la qüestió del decreixement, tot i que no tant com una proposta sinó com una conseqüència inevitable per la fi del que ell anomena societat fosilista, que considera que es transformarà en una societat post-fosilista, i fa un dibuix del futur que preveu: "Els futurs Móns Possibles (o més aviat Necessaris) seran sens dubte (a llarg termini) molt menys urbanitzats, força menys globalitzats i interdependents, molt més localitzats, autònoms i descentralitzats, substancialment menys industrialitzats, segurament menys poblats, i amb una diversitat i pluralitat de móns rurals vius. Però també haurien de ser més justos i igualitaris, i menys violents i patriarcals que l'actual". Què en penseu d'aquesta anàlisi i de la previsió que fa de cap on ens encaminem?

En Ramón Fernàndez fa un anàlisis de prospectiva interessant i en alguns aspectes correctes. El que és evident és que en el futur no massa llunyà la pressió sobre els recursos escassos (aigua, energies fòssils, minerals) esdevindrà una realitat incontestable a nivell mundial, si no és que ho és avui ja. Davant d'aquesta realitat, la dinàmica d'acumulació del capitalisme només podrà continuar sota esquemes de control social, militar, sobre els recursos per part dels poder hegemònics del capital. Estem parlant, per tant, de la construcció d'un món on una petita part de la població viurà en espais urbans altament marcats per la dinàmica securitària intentant protegir-se d'una realitat mundial que estarà inevitablement marcada pel conflicte i la pobresa, i que evidentment intentarà penetrar en aquest espai central. Davant d'aquesta situació, avançar cap a escenaris caracteritzats per la cooperació, la planificació en l'ús dels recursos i la producció i la justícia social mundial esdevé potser una de les poques possibilitats de garantir una possibilitat de vida en societat pel futur del planeta. Estem parlant, per tant, que el futur de la humanitat passa per avançar cap a models de caràcter comunista. Evidentment, aquesta realitat política avui en dia és impensable i resulta ingenu pensar que el capital i els seus representants (empreses transnacionals, fons d'inversió, etc.) transitaran de forma dialogada i raonada cap a models d'aquest caràcter, per molt racional que fos fer-ho. La lògica del capitalisme és: beneficis avui, i demà ja veurem.

El mateix Fernández Duran diu al seu llibre que el nou escenari energètic pot ser una oportunitat d'or per caminar capa "Altres Móns Possibles, si es fa de forma equitativa i consensuada". Tot i que alerta que avui en dia no hi ha "l'enorme potencial de transformació político-social que hi va haver al món fa trenta anys, a redós del maig de 1968". Penseu també que el declivi dels combustibles fòssils pot oferir una oportunitat a l'esquerra anticapitalista per transformar el sistema econòmic actual?

Que aquest nou escenari esdevingui una oportunitat per l'esquerra anticapitalista depèn de la capacitat d'aquest esquerra per assumir el repte que el futur ens planteja. Això significa assumir, des de la diagnosi de la situació, pràctiques en marcs d'actuació política concrets que permetin sumar el màxim d'esforços en una direcció clarament transformadora i anticapitalista. Això significa tenir molt present que difícilment es podrà afrontar la construcció d'una realitat social diferent des de la reforma o la modificació marginal dels elements centrals del capitalisme. També caldrà veure si serà des dels espais centrals des d'on es gestarà el subjecte revolucionari. En aquest moments sembla molt més clar que les pràctiques antagonistes més sòlides provenen de la perifèria del sistema, fortament colpejada pel processos d'acumulació capitalistes. En aquestes realitats sembla que existeixen exemples que ens poden permetre pensar que hi ha possibilitats que creixin les pràctiques anticapitalistes.

També cal tenir present que, sobretot en les societats del centre, el nou escenari que es presenta esdevé terreny abonat per a la proliferació de discursos xenòfobs i d'extrema dreta. De fet, estem veient com, davant la consumació de la crisi econòmica, que en part està retroalimentada per la crisi energètica, a nivell europeu (Itàlia, França, Anglaterra, la UE) el discurs de la seguretat i el rebuig a l'immigrant guanya posicions.
Francament, en aquest moments existeixen pocs elements que ens convidin a pensar que l'esquerra transformadora dels espais centrals de l'economia mundial es trobi en una bona situació tant de discurs, com a nivell organitzatiu, per poder afrontar els reptes que tenim per davant.

Votar cada dia

2008-07-28T04:56:00.000-07:00

Pau Fabra, militant d'Endavant (OSAN)

La missió de tota persona revolucionària és i serà bastir el poder popular de la classe treballadora. Aquest objectiu passa evidentment per dos processos un destructiu i d'altre constructiu, dos processos, no exempts de contradiccions, que han de ser paral·lels i indestriables.

L'àmbit natural de desenvolupament del procés revolucionari és el carrer, entre les masses. I les condicions òptimes per desenvolupar aquest procés són, com no pot ser d'altra manera, les de major dificultat i deslegitimació per al poder capitalista formal, com ara els moments de crisi. En el context dels Països Catalans, aquest poder capitalista formal s'estructura en base a la democràcia representativa en quatre nivells: municipal, regional (autonòmic i departamental), estatal (espanyol i francès), i d'Unió Europea. Es tracta doncs del terreny de joc propi de la burgesia, i per tant, l'àmbit principal de legitimació del seu poder. Així doncs, en tant que estructures de l'estat, han de ser combatudes i finalment agranades pel procés revolucionari.

Si tenim en compte el sufragi femení (Estat Espanyol 1931-1936 i 1977; Estat Francès 1944), fa menys d'un segle que la classe treballadora (intraestatal i major d'edat) obtingué el dret a participar en les eleccions burgeses. Molts partits obrers i sindicats, arreu del món, havien pensat que una vegada els i les treballadores pogueren votar, ho farien en consciència i per tant s'obtindria pacíficament el poder de l'Estat. Per tant, molt sovint els seus esforços se centrarien en la consecució de resultats electorals i en la gestió d'aquests en benefici de la classe treballadora. Evidentment l'experiència ha demostrat que les institucions i regles del joc de l'Estat (en tots els nivells), no són neutres, sinó engranatges del poder capitalista. En eixe sentit tenen limitacions i perills molt reals. Moltes forces antigament revolucionàries o defensores dels drets de la classe treballadora han caigut en aquest parany, s'han diluït en aquest joc, i, a partir de la seua legitimació, han perdut totalment la seua capacitat transformadora.

És clar que això no significa que les forces revolucionàries hagen de renunciar a participar en les convocatòries electorals burgeses (municipals, regionals, estatals o europees). Però alerta, el fet que posseïm el dret al sufragi tampoc implica necessàriament que hagem de concòrrer en aquestes conteses. Si es fa en primer lloc s'ha de valorar per què, amb quins objectius, i si això farà avançar el procés revolucionari. En segon lloc s'ha de tenir en compte que el nostre objectiu no és participar -en si- de les institucions de poder burgeses, sinó deslegitimar-les i destruir-les. I en tercer lloc, ser conscients que en les eleccions burgeses juguem fora de casa, en camp enemic, i que per tant això té perills i limitacions. En eixe sentit, tornem al principi, el moviment revolucionari ha de tenir com a camp d'actuació principal les masses, és a dir, els espais reals on podem generar consciència de classe i fer-la esdevenir revolucionària.

En el cas dels Països Catalans, els i les revolucionàries posseïm un moviment capaç de fer aquesta feina: l'Esquerra Independentista. Tenim a més una estratègia, la Unitat Popular, que ens ha de permetre formar aliances amb els sectors més conscients del nostre poble. Ens fa falta doncs, adaptar les estructures del moviment independentista a les necessitats objectives actuals d'un projecte anticapitalista.

En un context d'agreujament de la crisi capitalista, l'Esquerra Independentista s'ha de marcar com a objectiu prioritari augmentar la seua presència entre les masses. Hem de multiplicar la nostra incidència entre la classe treballadora, i en concret entre els sectors més desafavorits pel sistema, és a dir, entre els i les joves, els i les estudiants, les dones, i els i les immigrants. Cal doncs, potenciar les sectorials independentistes juvenils, estudiantil, antipatriarcals i sindicals. Necessitem, però, que aquesta penetració siga coherent. Per fer-ho possible cal que l'Esquerra Independentista coordine tàcticament la seua actuació (també pel que fa a la Unitat Popular) i delimite amb més claredat els espais de treball de cada sectorial. Cal ampliar i potenciar la Coordinadora de l'Esquerra Independentista com a espai de treball i decisió política comuna per tot el moviment. Un espai en procés de formació, on cada organització (autònoma i sobirana) contribueix, sobre la base del consens, a la construcció del projecte polític revolucionari als Països Catalans.

Cal a més, que aquesta coordinadora tinga el seu reflex a les diferents comarques i poblacions, amb la constitució de coordinadores de base de l'Esquerra Independentista. Perquè evidentment el nostre treball només serà efectiu si som capaços/es d'adaptar-lo a la realitat local i comarcal, i sabem portar-lo a peu de carrer.

Per esdevenir un vertader projecte revolucionari, l'Esquerra Independentista, a més de coordinar la seua pràctica, ha de generar anàlisis comunes i un discurs comú tant pel que fa a les diferents problemàtiques que treballem com a les propostes que impulsem. La diversitat de sectorials i àmbits de treball del moviment, resulten un avantatge en aquest sentit. Així doncs, hem de comptar amb les perspectives juvenils, estudiantils, antipatriarcals, internacionalistes, antirepressives, ecologistes, municipalistes, solidàries amb els immigrants, sociolaborals, etc. Per tant, cal comptar amb totes les organitzacions que treballen aquests àmbits per tal d'enriquir el nostre discurs i que siga realment sentit com a propi per tot i totes. Cal doncs, que totes aquestes perspectives siguen presents a la Coordinadora de l'Esquerra Independentista i que aquesta assumisca la capacitat de generar aquests anàlisis i discursos.

En l'àmbit institucional, al si de les CUP s'estan tenint uns debats molt interessants. Si som capaços/es d'harmonitzar aquests debats amb els processos que es viuen a la resta del moviment, haurem guanyat una partida. Aconseguirem per un costat, potenciar la pròpia activitat de les CUP i fer-la coherent amb el projecte global de l'Esquerra Independentista; i alhora, aconseguirem que el moviment i les possibilitats reals d'estructurar la Unitat Popular i el procés revolucionari als Països Catalans augmenten exponencialment. El fet de treballar coordinadament com a moviment, i de ser capaços i capaces d'acordar i consensuar (des de la diversitat que ens caracteritza), la nostra intervenció i projecte polític són béns innegables per tal d'estar a l'alçada dels temps de lluita que se'ns tiren al damunt. En eixe sentit, el treball municipalista de les CUP, com a generador d'alternatives i caixa de ressonància de les lluites populars dels pobles i comarques, té molt i molt a aportar. Com he explicat a l'inici cal considerar els ajuntaments, com la resta d'institucions de l'Estat, com a institucions de l'enemic; i per tant la nostra participació només pot ser efectiva si comptem amb un treball fort i revolucionari entre les masses, és a dir, fora dels consistoris, i emmarcada en un projecte global, comú i consensuat de país. Però alhora cal subratllar que els municipis són les institucions més bàsiques de l'Estat, les que tenen un contacte més directe amb la població, i per tant les més assequibles i fàcils de treballar davant la realitat actual del nostre moviment i de l'imminent agreujament d'una crisi, que sense cap mena de dubte farà augmentar la deslegitimació de l'Estat. El municipalisme ens permet qüestionar el propi funcionament de l'Estat i generar dinàmiques de democràcia de base, participativa, que són molt útils per acumular forces i dibuixar un altre model de país més proper als interessos de les classes populars. En la meua opinió, l'aprofundiment d'aquest treball de base als municipis, l'harmonització del projecte de les CUP amb el del conjunt de l'Esquerra Independentista, i l'increment del nostre treball entre els sectors més sensibles de la classe treballadora, són ingredients que ens donen unes possibilitats reals de construir un projecte revolucionari per al conjunt dels Països Catalans.

Per fer-ho possible tots les membres de l'Esquerra Independentista hem de fer un esforç per tal de generar una nova cultura política, radicalment diferent a la practicada per les forces polítiques burgeses d'esquerra i dreta. Cal doncs, assumir una perspectiva ampla, de moviment, i per tant, multidimensional, on tots i totes tinguem cabuda, sense que això limite la nostra pròpia sobirania organitzativa. Un projecte basat en la participació de tots i totes, amb acords que siguen representatius de les necessitats i possibilitats del propi moviment, on tots i totes puguen intervenir en la pressa de decisions, amb capacitat d'arrelar amb una mateixa cara i ulls a totes les comarques. Cal conformar un projecte conseqüent amb la democràcia participativa, que siga capaç de demostrar al nostre poble que podem fer una altra política. Una política on la seua participació és real i activa, on no han d'esperar a que l'Estat els cride a les urnes cada quatre anys, sinó que voten tots els dies. Perquè cada vegada que fem una assemblea al tall, cada vegada que encartellem una manifestació, cada vegada que alliberem un nou espai,... nosaltres votem. Votem cada dia.

Arxiven els processos contra independentistes tarragonins per la campanya antimonàrquica

2008-07-24T03:53:00.000-07:00

El Jutjat d'Instrucció núm. 2 del tribunal especial espanyol per a la persecució política, l'anomenada "Audiència Nacional", ha arxivat la causa oberta contra el militant independentista Santi Fortuny, company d'Endavant (OSAN) de Tarragona, imputat per la crema d'un retrat del rei espanyol a en una acció de la campanya de desobediència encetada arran del procés i condemna dels dos independentistes gironins Jaume Roura i Enric Stern. També s'ha arxivat la causa oberta al mateix tribunal especial contra dos estudiants de l'IES El Morell per col·locar un cartell solidari.

Des de l'Esquerra Independentista s'ha refermat el compromís amb la campanya desobedient i s'han recordat els altres encausats encara perseguits pels tribunals espanyols.

(Font: Pobleviu.cat)
En una roda de premsa al Casal Popular Sageta de Foc de Tarragona, aquest dimarts dia 22, en la qual hi han participat Eva Pous, membre d'Alerta Solidària, Carles Perdiguero, advocat del Col·lectiu Fontanella, i Santi Fortuny d'Endavant (OSAN) de Tarragona, s'ha fet públic que el Jutjat d'Instrucció núm. 2 de l'Audiencia espanyola ha decidit arxivar el procés judicial contra el Santi. Alerta Solidària també ha recordat que el procés contra dos menors d'edat del nucli del SEPC del Morell està arxivat de forma provisional a l'espera que la fiscalia es pronunciï. Des de l'Esquerra Independentista es considera que aquesta notícia significa un "gir de 180 graus en l'estratègia repressiva" empresa per l'Estat espanyol contra les persones que cremaren fotografies del monarca i cap d'estat espanyol.

Si bé fa dues setmanes es repetia el judici contra el Jaume Roure i l'Enric Stern a l'Audiència espanyola de Madrid, en el qual els condemnaren a la mateixa pena que en el primer judici, el que fou considerat "com una farsa", el dilluns 21 es va fer públic l'arxiu del procés judicial contra el tarragoní Santi Fortuny. El titular el Jutjat d'Instrucció núm.2 de l'Audiencia espanyola, Ismael Moreno Chamarro, ha entès que en el cas del Santi "no consta acreditada la comissió del fet delictiu", ja que, segons el jutge, l'acció de Fortuny tenia per objectiu solidaritzar-se amb els dos primers citats, i per tant, no constitueix un delicte d'ultratge.

Tot i això, s'ha recordat que continua obert el procés judicial contra 21 persones, la majoria de les comarques gironines, pel qual han demanat l'arxivament immediat d'aquests processos, així com la rectificació i l'anul·lació de la sentència emesa fa unes setmanes contra el Jaume i l'Enric.

En un comunicat al seu web, Alerta Solidària, considera "que la opció per la desobediència civil que va fer l’Esquerra Independentista per evidenciar els privilegis i les injustícies que van acompanyades a la persistència de la monarquia borbònica espanyola donen els seus fruits.", i a més afegeixien que "seguim apostant per la desobediència civil, assumint les conseqüències penals que puguin derivar-se i com a mostra del compromís de l’Esquerra Independentista en liderar, al carrer i on faci falta, la insubmissió del poble català als estats ocupants espanyol i francès.". Per altra banda, han anunciat que continuen treballant per fer front als processos oberts i està preparant mobilitzacions davant possibles citacions i judicis.

Sopar antirepressiu

2008-07-21T07:26:00.000-07:00

L'Assemblea de suport a en Franki, l'Assemblea d'encausats per la crema de fotografies del rei, l'Assemblea de suport a la Núria Pòrtulas, i la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines, han organitzat un sopar antirepressiu el proper dijous 24 de juliol a les 21:00h a la Plaça Ovidi Montllor (Plaça Constitució) de Girona.

A banda del sopar també hi haurà una taula rodona on s'explicaran diversos casos repressius: El cas d'en Franki de Terrassa, l'Operació Dixan, el cas de la Núria Pòrtulas, el dels encausats per la crema de les fotografies del rei o la sanció econòmica imposada a Jordi Navarro.

Els beneficis del sopar aniran destinats a la campanya de suport d'en Francesc Argemí, "Franki", en règim de 3er grau i amb una latent amenaça de tornar entrar a presó, i per pagar la multa de 300 euros que l'administració va imposar al company i portaveu de la CUP de Girona, Jordi Navarro, per la seva participació en la manifestació contra la cimera hispano-francesa.

Difón i participa! Donem tots un poc perquè uns pocs no ho hagin de donar tot!

[Opinió] Infectació: L’inici d’una fructífera amistat

2008-07-17T13:21:00.000-07:00

Àlex Tisminetzky, militant d'Endavant (OSAN)

Va haver una època en que la lluita dels anomenats nous moviments socials sorgits als anys 1990 i el sindicalisme combatiu no es van saber trobar. A l’antiga Rosa de Foc, on es va crear el sindicat llibertari més potent del món, aquests dos moviments si es trobaven poques vegades es saludaven, casi mai col•laboraven.

Explicacions se n’han proposat moltes sobre el distanciament de gent que compartia molt més del que s’imaginaven. Alguns diuen que va haver un trencament generacional, altre parlen de xoc d’irreconciliables cultures polítiques, i també s’ha apuntat les incapacitats mútues per als anàlisis socials més enllà dels seus propis espais, però les reticències eren mútues i evidents. Els nous moviments okupa, independentista o antifeixista, per citar-ne uns quants, van nodrir-se d’una nova generació de joves (i juvenils) lluitadors, tan inexperts com il•lusionats, que en un principi creiem que no només el món s’havia de reconstruir de nou, sinó que els evidents errors històrics de l’esquerra portaven a refer-ho tot sense salvar res del passat. El sindicalisme combatiu, en canvi, continuava resistint a les empreses amb la part irreductible dels projectes històrics de l’esquerra dels anys 1970, hereus d’aquells “ismes” que semblen tan llunyans: maoístes, trotskistes, postsoviètics, guevaristes o consellistes. I en un principis, aquells veterans lluitadors van observar amb certa desconfiança un jovent que, sense ordre, estratègia ni concert, omplia la ciutat de pintades, disturbis i aquells inclassificables centres socials okupats.

Però el sindicalisme combatiu i els nous moviments socials estaven condemnats a entendre’s, i any rera any la complicitat es va anar ampliant, i la infectació mútua ja és irreversible.
El llistat de persones que han col•laborat en crear ponts és llarga. Però potser una de les iniciatives més destacades va ser la creació i extensió de la Xarxa contra els Tancaments, un espai intermitent amb l’explícita voluntat d’unir esforços. I d’aquí en sorgiren jornades conjuntes de debat, accions des dels barris en motiu de deslocalitzacions d’empreses, i múltiples campanyes que van donar les bases per a aquest reconeixement mutu.

Però el que de ben segur ha certificat aquesta unió ja irreversible ha estat la darrera vaga dels treballadors de TMB pels dies de descans. Desenes d’accions als barris, xerrades, publicacions especials i multitudinàries manifestacions unitàries van ser la millor prova de que les velles reticències ja eren cosa del passat. Aquells que lluiten a les empreses contra la patronal i la burocràcia sindical saben avui en dia que compten amb el suport i reconeixement dels joves (i no tan joves) que omplen d’esperança els barris de la ciutat. I el recolzament és mutu, com han demostrat els comitès d’empresa del bus i del metro que tant han col•laborat en la petita victòria de Can Vies.

Estem davant del principi d’una fructífera amistat. Endavant!

Comunicat de Suport a en Jona

2008-07-15T03:22:00.001-07:00

El passat mes de juny el jove Jonatan Ivorra, membre de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord i lligat al moviment veïnal de la Sagrada Família, rebia la petició fiscal derivada de la seua detenció en octubre de 2006 al final d'una manifestació contra l'especulació i en defensa del Forat de la Vergonya: 8 anys de presó i més 3000 euros de pena-multa.

La Fiscalia acusa en Jona de manifestació il·legal, danys i desordres públics amb agreujants de disfressa i grup organitzat, cosa totalment falsa ja que el militant independentista, després de participar en la manifestació, va marxar quan aquesta derivava en enfrontaments, juntament amb centenars de persones més.

Vist aquest nou cop repressiu al l'Esquerra Independentista en particular i als moviments populars en general, des d'Endavant (OSAN) volem manifestar la nostra solidaritat amb en Jona, la seua família i els seus companys, que tot just engeguen una nova campanya de denúncia i difusió del cas.

Entenem que l'estat espanyol s'entesta una vegada més en la persecució política i judicial de totes aquelles persones i col·lectius que lluitem per la transformació social, evidenciant-se el caràcter antidemocràtic i repressiu de les institucions del capital, com demostra el cas del Jona però també l'empresonament del Franki o la recent sentència condemnatòria contra en Jaume i l'Enric.

Des d'Endavant (OSAN) considerem que la persecució cap a Jona no és arbitrària, sinó que respon a una estratègia perfectament dissenyada pels Mossos d'Esquadra i el Departament d'Interior de la Generalitat del Principat per tal colpejar i atemorir les joves organitzades i combatives i reprimir la seua consciència política i de lluita.

Així mateix, la petició fiscal contra en Jona és un nou atac contra el legítim dret de manifestació, tan perseguit pel mateix Departament d'Interior i el cap Joan Saura.

Solidaritat amb en Jona
Prou repressió i persecució al jovent en lluita
La lluita és l'únic camí!

Endavant, Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Països Catalans, 12 de juliol de 2008

------------------------------------------

http://www.joveseixample.cat/absoluciojona

Juliol al Casal Independentista El Forn

2008-07-14T03:16:00.000-07:00

[Opinió] Decreixement, una aproximació revolucionària

2008-07-06T03:14:00.000-07:00

Oscar Simon

L'autor analitza una paraula que darrerament s'ha posat sobre la taula en els debats sobre el model de societat a construir: el decreixement. I reflexiona que en aquest debat és necessari anar més enllà que Serge Latouche (pioner en fer la proposta), ja que enten que el creixement no és un objectiu de la societat si no una condició sine qua non del sistema soci econòmic dominant: el capitalisme. Així, l'objectiu d'Oscar Simon és aportar arguments al debat des d'un de punt de vista marxista.
---

Serge Latuoche economista francès publica en Le Monde Diplomatique allà pel 2003 un article titulat "Per una societat del decreixement". En el qual realitza observacions molt interessants:

"Cap definir a la societat de creixement com una societat dominada precisament per una economia de creixement, i que tendeix a deixar-se absorbir en ella. El creixement pel creixement es converteix així en l'objectiu primordial, si no l'únic de la vida. Semblant societat no és sostenible, ja que es topa amb els límits de la biosfera."

Això és rotundament cert, la terra és una esfera autocontinguda, que només rep aports externs mitjançant les radiacions solars amb algun que altre meteorit ocasional. Per tant la majoria dels metalls, els combustibles fòssils no són il·limitats i per tant tard o d'hora el ferro, el carbó, el petroli, l'alumini etc. S'esgotaran, quant al que la seva explotació comercial es refereix.

Latouche també introdueix el concepte de petjada ecològica, un indicador agregat definit com «l'àrea de territori ecològicament productiu (cultius, pastures, boscos o ecosistemes aquàtics) necessària per a produir els recursos utilitzats i per a assimilar els residus produïts per una població donada amb una manera de vida específic de forma indefinida». Wackernagel et al., 1997 .Latouche afirmava en 2003 que "Un ciutadà d'Estats Units consumeix en terme mitjà 8,6 hectàrees, un canadenc 7,2, un europeu mig 4,5. Estem molt lluny de la igualtat planetària i més encara d'una manera de civilització durador que necessitaria restringir-se a 1,4 hectàrees, admetent que la població actual es mantingués estable."

En aquest mateix article Latouche també ens parla de la dicotomia entre del desenvolupament humà i el creixement econòmic "Herman Daly va establir un índex sintètic, el Genuine Progress Indicator (GPI), que ajusta el Producte Interior Brut (PIB) segons les pèrdues degudes a la contaminació i degradació del medi ambient. En el cas dels Estats Units, a partir dels anys setanta l'índex de progrés autèntic s''estanca o fins i tot retrocedeix, mentre que el PIB augmenta. El que equival a dir que, en aquestes condicions, el creixement és un mite, perquè el que creix d'una banda decreix més fortament per l'altre." Finalment Latouche introdueix una sèrie de valors que haurien de ser prioritzats: "L'altruisme s' hauria d'anteposar a l'egoisme, la cooperació a la competència desenfrenada, el plaer de l''oci a l'obsessió pel treball, la importància de la vida social al consum il·limitat, el gust pel treball bé fet a l'eficiència productiva, el raonable al racional, etc."

En resum Latouche constata la crisi ecològica a la qual ens ha conduït el capitalisme, durant els seus dos-cents anys de domini i aporta una sortida: el Decreixement.

Aquesta crisi ecològica pot resoldre's de diverses maneres. Si els actuals amos del món continuen dominant, el futur serà molt semblant al descrit a la pel·lícula Soylent Green (en castellà es va dir "Cuando el destino nos alcance")estrenada en 1973 dirigida per Richard Fleischer i protagonitzada per Charlton Heston. A la mateixa es descriu un futur distópic. On una gran majoria viu amuntegada o sense llar, alienada de la naturalesa arrasada per una permanent onada de calor(avui es parlaria de canvi climàtic), sense accés a aigua corrent, i que per a la seva alimentació depèn totalment de gran una corporació anomenada Soylent. Aquesta és l'única proveïdora planetària de menjar en forma de preparats, taronges, blaus, grocs i el cobejat verd( en anglès Soylent Green de, d'aquí el nom del llargmetratge). Alhora una minoria formada pels polítics i els directius de Soylent viuen en luxosos apartaments, protegits dels pobres per filats, rases i guardes de seguretat, amb aire condicionat. Aquesta elit té accés a aliments naturals i no dubta a utilitzar camions excavadora per a sufocar els disturbis. La pel·lícula basada en la novel·la Make Room, Make Room d'Harry Harrison, autor entre unes altres de Flash Gordon és increïblement premonitòria. De fet aquesta ficció, dels primers anys setanta, guarda un més que inquietant i alhora sinistra semblança amb les noves ciutats descrites per Mike Davis en la seva obra, "Ciutat de quars. Arqueologia del futur a Los Àngeles (Llengua de Drap, 2003)" o en la més recent "Planeta de ciutats Misèria (Foca, 2007"). En resum la solució del capitalisme a la crisi només pot ser l'increment de la desigualtat, l'axioma de socialització dels desastres i privatització dels beneficis se segueix complint rigorosament. Latouche economista, continuador del també economista Nicholas Georgescu-Roegen, ofereix el decreixement com una sortida a una crisi ecològica d'escala planetària, que a cada any que passa s'agreuja. De fet en aquests moments, Kiribati, un petit país d'Oceania format per illes de corall comença a quedar submergit. 110.000 persones observen com sota l'influx del canvi climàtic les creixents aigües del pacífic sud sepulten les seves cases.

La paraula "decreixement" és provocadora en si mateixa, donat que qüestiona un dels dogmes fonamentals del capitalisme "créixer o perir". Aquest dogma no és només de caràcter ideològic si no que és una de les lleis fonamentals del capitalisme. Com va demostrar Marx en el S.XIX, els capitalistes estan abocats a créixer, a lluitar per acaparar la major quota de mercat possible, donat que en cas contrari altres capitalistes acabaran amb ells. Això duu al sistema a una carrera desenfrenada d'acumulació competitiva, on uns devoren als altres. Avui en l'era de les fusions i dels grans monopolis ningú pot desmentir aquesta afirmació. Una companyia de programari domina el planeta, encara que els valents de Linux li presentin batalla, Quatre companyies controlen la base de l'alimentació mundial, dues companyies més controlen el mercat aeronàutic i constantment unes empreses són absorbides per unes altres. El capitalista que no creix... desapareix.

Així és necessari anar més enllà que Latouche, el creixement no és un objectiu de la societat si no una condició sine qua non del sistema soci econòmic dominant: El capitalisme.

Compartint el diagnòstic de crisi ecològica, els valors a prioritzar, citats en paràgrafs anteriors he dir que també comparteixo, en part, el seu diagnòstic de com sortir endavant. Laotuche afirma el següent: "El problema és que els valors actuals són sistémics. Això significa que són suscitats i estimulats pel sistema i contribueixen al seu torn a enfortir-lo. Per cert, l'elecció d''una ètica personal diferent, com la senzillesa voluntària, pot modificar la tendència i soscavar les bases imaginàries del sistema, però sense un qüestionament radical del mateix, el canvi corre el risc de ser limitat."

Aquestes quatre frases són claus Latouche parafraseja allò de "les idees dominants són les idees de la classe dominant". Però damunt de tot incideix en dos aspectes claus. El primer, que si bé és necessari tenir una coherència ideològica en el consum les solucions a la crisi ecològica han de ser col·lectives. Jesús Castillo professor d'ecologia la Universitat de Sevilla en el seu article "Llums i ombres del consum responsable"(L'heura 01-2008) aportava les següents dades que il·lustren els límits del consum personal:

(1) A les llars de l'Estat espanyol tan sols es genera el 12% dels residus sòlids, el que limita la capacitat de reducció des del consum, així com el marge de reutilització i reciclat.

(2) A l'estat espanyol, el consum domèstic d'aigua tan sols acapara el 10% i l'agricultura el 85%. La despesa mitja d'aigua per persona i dia és de 140 litres, que amb dispositius d'estalvi pot reduir-se un 39%. Així, es podria estalviar com a màxim en les llars un 4% del consum total d'aigua. Si a aquest estalvi li suméssim un canvi en els hàbits que, per exemple, dugués a dutxar-se tan sol tres dies per setmana, podria estalviar-se el 50% de l'aigua consumida en les llars, menys d'un 7% del consum total!..

(3) A les llars es consumeix directament menys del 10% de l'energia total (el major consumidor és el transport amb 35-43%). L'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya 2.004-2.012 reconeix que els majors estalvis d'energia poden donar-se en el transport (42%), la indústria (16%) i l'edificació (16%). L'estalvi previst en equipaments residencials i ofimàtica no arriba al 9%.

(4) El consum energètic de turismes privats representa un 15% del consum energètic total, enfront del 32% de la indústria i el 16% d'ús residencial (Font: Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'Energia 2.001). Així, a pesar que el transport és el major responsable del consum energètic, menys de la meitat correspon a turismes privats i la resta a camions de mercaderies i autobusos, el que limita les possibilitats d'estalviar energia en el transport a través del consum responsable ja que gran part es dóna en l'àmbit laboral. Institut Nacional d'Estadística (INE) i del Servei Europeu d'Estadístiques (Eurostat).

Aquestes dades deixen molt clar que el decreixement no pot ni ha de tenir com objectiu principal una "austeriztació " de la majoria dels habitants del planeta. De fet el moviment pel decreixement actualment focalitza la seva acció el nord, donat que en el sud global 2000 milions de persones viuen amb menys de dos dòlars al dia. Per la qual cosa difícilment poden baixar el seu consum. Alhora en els països del nord la majoria de la població, precaritzada no gaudeix de grans luxes superflus. És necessari no oblidar que tant la petjada ecològica com els percentatges de consums estan expressats com mitjanes aritmètiques. Això vol dir no contemplen la distribució desigual el consum segons els nivells de renda. Per tant no consumeix els mateix una persona precària que viu compartint habitació a Barcelona, que un executiu que viu en un xalet amb piscina situat en una urbanització amb camp de golf i envoltada per zones enjardinades. En resum encara que és necessària una coherència en les accions i denunciar el consum opulent, com una burla cap a aquella part de la humanitat que passa necessitat i al seu torn per ser un atemptat contra el medi ambient. El consum personal fins i tot el dels més rics no és la causa principal de la crisi ecològica.

La societat a la qual vivim produeix col·lectivament la majoria de les útils i mercaderies, això duu a la constitució d'una societat de consum; en la qual la població es veu obligada a comprar per a satisfer les seves necessitats. Ja siguin bàsiques, com el menjar, el vestit i el recer o supèrflues. Aquest fet determina que sota el capitalisme es mercantilitzen totes les necessitats incloses per descomptat les bàsiques. Al seu torn, la competència entre empreses provoca que cada capitalista produeixi amb l'objectiu d'acaparar el màxim de mercat, això duu a crisis de sobreproducció recurrents.

Exemples clars són la crisi de sobreproducció d'habitatge que ha dut a la destrucció del territori així com consum innecessari d'energia, aigua etc. Els milions de telèfons mòbils, ordinadors i fins i tot aliments que són enterrats per a mantenir en no poder ser venuts. De fet es produeixen tant aliments, com medicines, calçats i robes suficients perquè tota la humanitat tingui accés als mateixos i no obstant això la desigualtat creix dia a dia.

Bukharin en el seu llibre dels anys 30 "Arabesques filosòfiques", ocultat per l'estalinisme, per cert, deia: "Els éssers humans són productes i part de la naturalesa"1 Amb aquesta afirmació continuava el fil de pensament marxista que determinava la relació entre la humanitat i la naturalesa, dins la qual la mateixa humanitat es troba inclosa; mitjançant les activitats, o treballs realitzats per a aconseguir tot allò que els humans utilitzen. Del balanç d'aquesta activitat dependrà l'equilibri, així quan el treball, l'activitat social està expropiada per una determinada classe i l'objectiu de la mateixa és l'acumulació, l'equilibri es trenca. Per a il·lustrar aquesta relació entre la humanitat i la naturalesa Marx introduïa el concepte de metabolisme, i estenia la metàfora parlant del capitalisme com un metabolisme desequilibrat; en el qual el malbaratament ocasionat per la voracitat insaciable del capital produïa un deteriorament de l'hàbitat, alhora que una artificial separació "rift" de la classe treballadora respecte a la naturalesa. A aquest "rift" metabòlic Marx el va anomenar alienació de la naturalesa. L'ascensió de l'estalinisme va dur al capitalisme d'estat a la *URSS2 i els seus satèl·lits, fet que va sepultar aquest fil de pensament, compartit per Lenin i Rosa, Louxemburg, sota tones de desarrollisme "estajanovista". Els Marixtas clàssics parlaven del socialisme com una societat de creixement 0, una vegada s'arribés a la capacitat per a alimentar, donar cases, educació, sanitat etc. a la població del planeta. Avui quan la capacitat productiva de la humanitat és àmpliament superior a les necessitats de la mateixa, tot marxista que es vulgui anomenar així ha de tenir clar que el desarrollisme no és ja justificable. Xina anomenada la "fàbrica del planeta" s'ha convertit en una màquina de generar pobres que viuen sense papers dins el seu propi país.

No obstant això una economia realment socialista, autogestionada, orientada, planificada col·lectivament cap a les necessitats de les persones i no cap al benefici empresarial; no només no cauria en el malbaratament característic del capitalisme, si no que comportaria una eficiència cooperativa. Per tant una societat basada en la col·laboració de productors associats faria decréixer el consum de matèries primeres no només sense reduir el benestar social si no augmentant-lo.

És molt interessant la coincidència entre les descripcions sobre com haurien de ser les ciutats que realitzen alguns militants del decreixement, amb la utopia descrita pel socialista revolucionari William Morris en la seva obra "Notícies d'enlloc, 1890"; al seu torn inspirada en la societat de productors associats. En ella el personatge es desperta a una Anglaterra futura, anys després de la revolució social. Sorprès descobreix que el Tàmesi desborda vida i que la gent viu al ritme de les estacions en ciutats envoltades de camps agrícoles i boscos. Morris autor entre altres del següent vers "Uneix-te a la batalla en la qual cap home fracassa, perquè encara que desaparegui o mori, els seus actes prevaldran." Recitats al final de la pel·lícula "Terra i llibertat", intenta descriure el que Marx va denominar la societat de productors associats per al bé comú. Caracteritzada entre altres coses per l'eficiència i la fi de la subordinació del camp a la ciutat (el que actualment s'anomenaria equilibri territorial), fruit aquesta última de la necessitat del capital de concentrar la població en grans centres productius.

Ara bé, part del moviment pel decreixement centra la majoria de la seva proposta a dur un pas més enllà els postulats ètics del consum responsable, oblidant la insistència de Latouche en la necessitat d'un qüestionament radical del sistema. Pel que fa aquells que defensen el decreixement des de postulats anticapitalistes, en el millor dels casos considera als treballadors uns subjectes passius en aquest canvi. Aquest enfocament, ara com ara majoritari, que oblida el potencial de la classe treballadora com subjecte polític passa per alt dos fets claus. El primer és que els treballadors ja siguin oficinistes, teleoperadors, informàtics, cambrers, metalúrgics són els que més sofreixen els impactes tant de la deterioració ecològica global com de la pol·lució generada en els seus llocs de treball. El segon la capacitat dels treballadors de paralitzar qualsevol activitat, ja sigui per aconseguir una millora econòmica, ambiental o de qualsevol tipus. És cert que en determinades ocasions els treballadors extorsionats amb l'atur per la patronal s'enfronten als ecologistes com en el cas de les plantes de cel.lulosa ENCE i *Botnia a l'Uruguai. No obstant això també es poden citar casos en sentit contrari. Així els treballadors d'una important cimentera a Bunyol (València) van pressionar a la multinacional afirmant que en cas que aquesta iniciés la crema de residus tòxics ells iniciarien una vaga, encara sota l'amenaça de deslocalització. O com els veïns, tots ells treballadors de Sant Feliu de Llobregat han pressionat a les institucions perquè altra cimentera detingui la crema de residus tòxics. Encara que estigui malament dir-lo i sigui un modest exemple del poder obrer, un company de treball i jo mateix varem denunciar l'empresa on treballàvem per abocar productes tòxics. Érem conscients que ens jugàvem un bon treball i de fet varem ser acomiadats, no obstant això a partir d'aquest dia l'empresa va deixar de realitzar abocaments. Un exemple d'implicacions molt més importants va ser la reeixida lluita duta endavant per la classe treballadora basca en contra de les nuclears. Que va aconseguir que no existeixin centrals a Euskadi i Nafarroa, a pesar que en plena recessió econòmica, la patronal venia els nombrosos llocs de treball que anaven a generar. Sense oblidar el treball de les associacions ecologistes en aquell moment molt petites, la mobilització de les bases obreres de Herri Batasuna i LAB va ser clau en aquesta victòria.

No existeix cap treballador al que li agradi "empassar merda" al seu treball, ni viure en àrees contaminades, el que succeeix és que el control dels mitjans i mecanisme de producció està en mans d'aquells que tenen segones residències en paradisos naturals. Per tant com més desorganizats es troben els treballadors menor és la seva força enfront dels patrons en tots els sentits. En resum per a posar les persones i el planeta per davant dels beneficis econòmics d'uns pocs, és a dir per a un "decreixement real" és necessari canviar les prioritats del sistema.

Aquests pocs són molt poderosos i no accediran fàcilment a un canvi radical de sistema. Tenen els mass media per a crear ideologia, la policia i les lleis de la seva part. Nosaltres "només" tenim la nostra capacitat de resistència. Hi ha qui diu que aquesta es basa en la capacitat de controlar el nostre consum i obligar a les empreses a canviar la seva política. El consum és un acte individual, milers de persones saben que McDonald fa fàstic que el seu menjar no és sana, no obstant això aquesta multinacional cada vegada és més poderosa. Milions de persones, són pobres i no destrueixen el planeta, altres milions reciclem, i tenim un consum reduït no obstant això la crisi ecològica s'aguditza dia a dia. On hem de buscar la força és en la nostra capacitat per a paralitzar el sistema. Un grup de sense papers a França ha decidit reivindicar els seus drets com éssers humans, no deixant de migrar, sinó anant a la vaga. Així han aconseguit paralitzar un bon nombre de restaurants de París i apretar al govern Sarkozy.

No estic dient que les accions ecologistes no siguin importants, de fet són claus per a despertar les consciències i necessàries, lluites com la *antitransvasista, les solidaritat generada per l'abocament del Prestige, la campanya contra els transgènics, contra la MAT, les lluites per en defensa del territori, contra els agrocombustibles són claus per a defensar la naturalesa de la qual formem part. No obstant això, si no volem un futur semblat al de Soylent Green o Mad Max, si volem una autèntica societat sostenible, no segrestada pel paradigma del desarrollisme a ultrança i arrossegada a una espiral d'autodestrucció. Si volem una societat eficient, que no destrueixi el planeta. Si volem un futur on les persones no estan esclavitzades pel treball, on existeixi una relació equilibrada entre humanitat i naturalesa, on la població no es vegi obligada a concentrar-se en megalòpolis, on el desglaç de l'àrtic no sigui vist com una oportunitat per a buscar petroli, si fem nostre allò de "sota les llambordes està la platja" si volem tot això, no hi ha prou amb reformes graduals; necessitem una força capaç de posar el món de potes enlaire, una força capaç de canviar la societat des de l'arrel, una força revolucionària. Aquesta força sens dubte es troba majoritàriament a la classe treballadora conscient.

NOTES

1. Ecologia de Marx. El Viejo Topo
2. Capitalismo de estado en la URSS. En lluita

L’Audiència Nacional repeteix el judici a Jaume Roure i Enric Stern

2008-07-02T06:06:00.000-07:00

Font: Alerta Solidària

El judici celebrat el 20 de novembre va ser anul·lat per no deixar parlar en català als dos independentistes. Avui, en canvi, el Jutjat polític no ha comés aquest error i, cuidant les formes per les quals es va indignar la classe política catalana, s’ha permés el luxe de jutjar a dos catalans pel delicte d’haver cremat fotografies dels monarques imposats pel dictador Franco.

Judici polític a partir de fitxers polítics il·legals

Els Mossos d’Esquadra han ratificat que la identificació de Jaume Roure i Enric Stern va ser feta a partir dels coneixements que tenen dels actes i mobilitzacions de l’Esquerra Independentista. El fiscal ha insistit en demanar 5.400 euros per cap i la defensa la lliure absolució.

Alerta Solidària, organització antirepressiva de l’Esquerra Independentista ha fet les següents consideracions:

Acusem el govern regional tripartit de complicitat amb el que està succeint: Des del Departament de Justícia només es van indignar quan un tribunal de Madrid menyspreava la nostra llengua però no pel fet d’estar-nos jutjant per mostar-nos públicament antimonàrquics. Des d’Interior per ser els repsonsables dels llistats enviats a Madrid, delatant catalans que tenen fitxats en arxius polítics lògicament il·legals.

Denunciem l'obsessió absurda i estèril d’Espanya en protegir els seus símbols a base de repressió. Hem tingut en Franki, veí de Terrassa quaranta dies empresonat i encara ara en tercer grau per un cas iniciat per una estrevada a una bandera espanyola. Tenim 22 catalans més encausats a l’Audiència Nacional pels mateixos delictes d’en Jaume Roure i de l’Enric Stern. Calen més exemples? La pregunta correcta però és, els cal tanta repressió per intentar ofegar el clam irrefutable que denuncia que els borbons, des de fa 300 anys, s’han imposat a casa nostra per la força militar i mai per voluntat democràtica?

Ens felicitem per l’actitut dels represaliats, dels companys, dels familiars i coneguts, moltíssims que durant aquests mesos no han abaixat el cap. Amb la dignitat de saber-nos represaliats per delictes d’opinió i amb la consciència d’estar plantant cara a l’Estat, als seus tribunals, a la seva polícia de parla catalana o espanyola, i de no tenir més mitjans que les nostres veus, les nostres mans i l’escalf de tot un poble.

Com han dit els companys, Jaume i Enric, en plena gola del llop, a 700 quilòmetres de casa, seguim i seguirem fins la llibertat, per uns Països Catalans, lliures i socialistes.

Concentració de suport amb companys castellans

Una vegada més, com sempre des de l’inici de les citacions i judicis a Madrid, diversos col·lectius de Castella han enviat representants a les portes de l’Audiència Nacional com a mostra de suport. Les banderes independentistes catalana i castellana han voleiat juntes entre la plaça Colon, l’Audiència Nacional i la seu del Partido Popular.

Crònica de l'acte públic de suport als encausats per la crema de fotografies del rei

2008-07-01T22:16:00.000-07:00

La concentració d'ahir en suport als encausats per la crema de fotografies del rei d'Espanya va aplegar un centenar de persones a la plaça del vi de Girona. Aquest nou acte públic de solidaritat s'ha organitzat arran de la repetició del judici a l'Enric i en Met que té lloc avui a l'Audiència Nacional de Madrid (hereva del Tribunal d'Orden Público franquista).

Els dos companys seran jutjats novament per injúries a la corona espanyola per haver cremat un retrat del Borbó, El primer judici es va celebrar el 20 de novembre de 2007 i l'Audiència els va condemnar a una multa de 2.730 euros cadascun. Avui es repetirà aquesta farsa i persecussió política ja que el novembre els acusats no se'ls va permetre parlar en català en el judici.

28 de Juny; Alliberem les nostres sexualitats, destruïm l'heteropatriarcat! [Maulets, CAJEI, Endavant]

2008-06-20T05:49:00.000-07:00

28 de Juny és aquest any, altre cop, sinònim de lluita i resistència al carrer. 39 anys després de la ràtzia policial al novaiorquès bar de Stonewall, tornem a sortir al carrer a clamar per la plena llibertat sexual, i pel dret a constituir-nos a nosaltres mateixes, com a persones, tal i com nosaltres decidim!!

Totes les persones que vivim sota el sistema heteropatriarcal estem condicionades, oprimides, generades, pel mateix. L'alliberament sexual, per tant, no és un afer que només hagi de preocupar a aquelles persones que desenvolupen la seva sexualitat de maneres no normatives, ja que cap de nosaltres està exempta dels rols i idees que configuren la nostra personalitat i la manera en què ens relacionem amb les demés persones.

El 28 de Juny és una diada per a reclamar la llibertat de les nostres opcions sexuals i socials. És una diada que sempre hem de tenir present, dia a dia, conscients que l’única norma que hem de seguir per a això és la nostra pròpia voluntat, i no les normes del sistema.

El fet que per a confeccionar la nostra identitat haguem de fer un cop d'ull entre les nostres cames és un símptoma de la nostra opressió. El color de les vestidures que lluïm al nàixer (blau o rosa) ens diu quines han de ser les nostres actituds davant de totes les situacions de la nostra vida, i, si no ens hi volem adaptar, som vistos com a individus malalts.

L'heteropatriarcat ens domina, ens diu què hem de fer, com, quan, on i amb qui. Saber-ho no és suficient; l’única resposta revolucionària a aquest fenomen és una actitud i una pràctica combativa. De res ens serveix aconseguir més drets civils pels col·lectius desavantatjats, o més tolerància per part dels i de les homòfobes. L’única solució real a l’opressió a la que els nostres cossos i les nostres ments estan sotmesos és la ruptura amb aquest sistema de dominació. Un sistema de dominació que ens vol controlar per impedir-nos que practiquem qualsevol tipus de dissidència sexual que vagi en contra dels seus dogmes i de la seva estructura familiar-patriarcal, que ens nega el dret per decidir lliurement què volem que sigui el nostre cos i la nostra ment.

Qualsevol opció que no suposi un canvi radical amb aquest sistema no és una opció alliberadora. El reformisme institucional i els minsos avenços socials pel col·lectiu LGT+ no són reflex d'una voluntat igualitària, sinó que són petits passos que pretenen disminuir el nostre potencial revolucionari, i encabir i encaixar les nostres sexualitats al sistema capitalista i heteropatriarcal.

Els i les catalanes estem nacionalment oprimides, econòmica i socialment oprimides, a banda de l’opressió personal que pateixen tots els pobles del món. Des d'una perspectiva revolucionària i anticapitalista, considerem que sense una revolució sexual vertadera i que generi un canvi íntegre en les nostres vides, l'alliberament nacional i social del nostre poble no tindrà sentit.

L'estat burgès, el capitalisme i l'heteropatriarcat són la mateixa paraula amb diferents matisos; perquè a efectes pràctics, els tres mots són, per a nosaltres, sinònim d’opressió i enemic. Sortir al carrer el 28 de Juny és una obligació si volem assolir la nostra plena llibertat, perquè és al carrer on es palpa la voluntat de combat, i on es construeix la Unitat Popular.

És per tot això que des d’Endavant (OSAN), Maulets i la CAJEI us volem convocar a les manifestacions del 28 de Juny on, acompanyades de les nostres companyes i companys que durant tants anys han estat la punta de llança d'aquesta manifestació dotant-la de combativitat, portarem aquesta lluita al carrer. Amb elles i ells cridarem i lluitarem per a superar aquesta nefasta etapa de la història que ja fa massa temps que dura.

Actes de la Comissió Unitària 28 de juny: http://www.28juny.org

.

Acte públic de suport als encausats per la crema de fotografies del rei [30/06/08]

2008-06-19T05:30:00.000-07:00

L'1 de juliol l'Enric Stern i en Jaume Roure tornaran a ser jutjats a l'Audiència Nacional de Madrid. El judici ha hagut de ser repetit a causa de l'actuació del magistrat en l'anterior vista, quan va impedir als imputats d'expressar-se en català.

El proper 1 de juliol la campanya de suport als encausats vol apropar el màxim nombre de solidaris i solidàries al tribunal d'excepció espanyol per oferir tota la solidaritat a l'Enric i en Jaume. Aquest és un procés polític contra els antimonàrquics que vam cremar les fotografies dels reis d'Espanya el passat mes de setembre.

Per això es convoca un acte públic de suport a en Met i a l'Enric, que tindrà lloc dilluns 30 de juny a les 8 del vespre a la Plaça del Vi de Girona, i que consistirà en una concentració que acabarà amb els parlaments polítics i un espectacle.

També s'ha organitzat un bus solidari per anar a Madrid. Apunta-t'hi enviant un correu a noalrei@gmail.com i trucant al 605251393.

> Compte corrent solidari: col·labora-hi! 2030 0040 92 3300034788 (Caixa de Girona).

Més informació a:
http://www.noalrei.elsud.org
http://www.alertasolidaria.org

La Unió Europea acorda ampliar la jornada fins a 65 hores setmanals

2008-06-11T13:53:00.000-07:00

Després de lllargues negociacions, els ministres de treball dels 27 estats de la Unió Europea, amb només 5 abstencions, han acordat una proposta que feia 4 anys que estava bloquejada i ara haurà de ser aprovada pel parlament Europeu.

La directiva estableix que, com a norma general, la semana laboral a la Unió Europea ha de tenir 48 hores com a màxim. tot i això, permetrà que en virtud d'acords individuals, l'empresari la pugui allargar fins a les 60 hores setmanals, calculades com a mitja en un període de tres mesos, i fins a 65 hores en cas de guàrdies mèdiques.

La mesura ja ha estat durament criticada com un atac sense precedents i una regressió dels drets socials i laborals inacceptable. Les forces sindicals han denunciat, a més, que el principi de negociació individual resulta especialment greu, ja que permetrà als empresaris trencar la capacitat de negociació col·lectiva i fer xantatge individual als treballadors i treballadores.

En la situació actual del mercat de treball, amb un ascens de la inseguretat, l'atur, el treball precari i l'empobriment de cada vegada més sectors socials, els patrons imposaran la seva voluntat als treballadors amb molta més facilitat, gràcies a aquesta directiva d'una Unió Europea completament al servei dels empresaris. La directiva suposa doncs un nou i molt greu pas cap a una Unió Europea antisocial i ultraliberal.

La Intersindical-CSC considera un retorn a la societat preindustrial la directiva de la UE d'ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals.

La Coordinadora Obrera i Sindical qualifica la directiva de Toc de mort als guanys del moviment obrer del darrer segle.

[Llibertat Franki ]: Concedeixen a Francesc Argemí el tercer grau penitenciari en règim obert

2008-06-10T13:57:00.000-07:00

En Franki ha sortit avui dimarts dia 10 de juny de la presó de Can Brians 2, després que li hagin concedit el tercer grau en règim obert. Es tracta d'una llibertat parcial i vigilada ja que haurà de dormir algunes nits a la presó que se li assigni (amb tota probabilitat a la presó Model de Barcelona).

A hores d'ara es troba llibertat, però encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri. El Franki ha agraït públicament la lluita de totes les persones i col.lectius que han fet possible aquest alliberament, encara que només parcial.

Al llarg d'aquestes setmanes, s'ha mostrat la veritable cara antidemocràtica de l'Estat espanyol una vegada més, així com la submissió i col·laboracionisme de les forces del govern autonòmic, PSOE, ERC i ICV, responsables tant de la policia botiflera que el va detenir i empresonar, com de la conselleria de justícia que ha justificat i allargat el seu captiveri.

La seva advocada Montserrat Salvador, ha explicat que el Franki dormirà a la presó però durant el dia podrà reemprendre els seus estudis i la feina. A hores d’ara es troba llibertat, però encara ha de formalitzar tràmits sobre la seva situació de captiveri.

Les mobilitzacions per la seva llibertat, esdevingudes un clam contra la repressió i contra els símbols del poder (contra la bandera espanyola, l’element sagrat que va motivar la seva condemna a mans d’un ex-fiscal militar) han estat nombroses. Les accions mediàtiques continuades han posat a la palestra la greu injustícia i les motivacions polítiques espanyolistes d’aquest empresonament. Un fet que ni la premsa del règim ha pogut ocultar com voldria.

Dissabte 7 de juny: 700 persones reclamen la llibertat d'en Franki a Barcelona

Més de 700 persones s’han aplegat a Barcelona aquest dissabte 7 de juny per reclamar l’alliberament immediat i sense condicions de Francesc Argemí, Franki, jove terrassenc empresonat per “ultratge” a la bandera espanyola.

El divendres 6 hi va haver també concentracions a Molins de Rei, Alacant, Girona, Ribes, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca i també a Gràcia.

(Font: www.graciaviva.cat)

A les 17:30 va tenir lloc l’acte polític a la plaça de la Virreina, on hi van haver intervencions al voltant de la mobilització social del cas d’en Franki, el paper repressor de la corona i la bandera espanyola, la repressió contra els treballadors com el cas de TMB o el de Càndido i Morala, a Astúries.

Acabat l’acte, cap a les 19h començà la manifestació pels carrers de la Vila.Els manifestants recorregueren Gràcia cridant consignes per la llibertat d’en Franki la resta de presos polítics catalans i contra la bandera espanyola. Al final de la marxa, a la plaça Rius i Taulet, dotzenes de persones van cremar nombroses banderes espanyoles.

Solidaritat Antirepressiva de Terrassa va recordar que es tracta d’un presoner polític, i ha denunciat que la conselleria fa promeses de concessió del tercer grau i diversos polítics fan declaracions favorables a l’excarceració, però el nostre company segueix a la presó, malgrat que una trentena d’ajuntaments catalans han demanat la seva llibertat.

El dia abans, divendres 6, hi va haver concentracions a Alacant, Gràcia, Molins de Rei, Vilanova, Sant Pere de Ribes i Vilafranca, i un acte de suport a Girona.

Presenació pública de la campanya [13/06/08]

2008-05-30T11:07:00.000-07:00

Des de l'Assemblea d'Endavant de Girona us convidem a assistir i a participar de la presentació de la nostra campanya:

"El capitalisme ens fa precàries. Als Països Catalans treballem pel socialisme"

El proper divendres 13 de juny, a les 8 del vespre, al Casal Independentista El Forn.

En l'acte hi intervindrà el càrrec de l'àrea Sòcio-Laboral de l'organització i un militat de l'assemblea d'Endavant de Girona. Durant la presentació es desgranaran els eixos de treball de la campanya i algunes de les activitats que es duran a terme.

Posteriorment podrem gaudir de les actuacions musicals del cantautor de Vilafranca del Penedès Cesk Freixas i de la cantautora de Lleida Meritxell Gené.

També hi haurà un assortiment de pinxos variats per a sopar.

Nota de condol per la mort de Sebastià Salelles

2008-05-28T14:27:00.000-07:00

Avui, 28 de maig de 2008, ens ha deixat en Sebastià Salelles, advocat de les causes de la justícia i la llibertat, defensor dels drets nacionals del seu país, i dels treballadors i pobles d'arreu.

Des d'Endavant, i des del conjunt de les persones i organitzacions d'esquerres i independentistes dels Països Catalans, tindrem sempre present el record d'aquest lluitador infatigable, que no va dubtar en dedicar molts dels seus anys a defensar davant dels tribunals espanyols a militants independentistes, lluitadors anticapitalistes i immigrants, a totes les persones que patien i lluitaven contra un Estat capitalista i opressor.

Avui ens ha deixat en Sebastià Salelles, però el seu record estarà present entre tots i totes les que el van conèixer, i continuarà visquent en els anhels de totes les persones que han lluitat, lluiten i lluitaran.

Endavant, organització Socialista d'Alliberament Nacional
Països Catalans, 28 de maig de 2008.

[Llibertat Franki!] Properes mobilitzacions

2008-05-26T10:53:00.000-07:00

XERRADA INFORMATIVA: Divendres 6 de juny a les 8 del vespre al pont de pedra de Girona.

Amb les intervencions de membres de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa.

CONCENTRACIÓ: Dimarts 10 de juny a les 19:30h a la Plaça del vi de Girona.

Concentració per a la llibertat immediata i sense condicions d'en Franki de Terrassa.

CONCERT SOLIDARI: Dissabte 14 de juny a les piscines de Celrà. A partir de les 23:00h.

Amb Desperta Ferro, Net Flanders, Insershow i D.J. Ivanote.Bo d'ajut: 5 euros.

Més informació a:
http://rescat.wordpress.com/
http://llibertatfranki.org/
http://llibertatfranki.org/

Assetjament a Benicàssim durant el cap de setmana del 24 i 25 de maig

2008-05-25T08:06:00.000-07:00

El cap de setmana del 24 i el 25 de maig Endavant (OSAN) celebrava una Taula Nacional extraordinària al paratge del Desert de les Palmes, a Benicàssim. Des del mateix moment de l'arribada, els assistents advertiren la presència d'alguns elements dels cossos repressius de paisà i en cotxes sense identificació formal.

El dissabte nit, en acabar la primera part de la trobada, les persones assistents baixaven cap al poble per sopar quan al final del port de muntanya es trobaren un control de la Guàrdia Civil, en un lloc en el qual rarament es fa cap tipus de control donat l'escàs trànsit de vehicles. Ràpidament es pogué comprovar el caràcter exclusivament polític de l'operació: es procedí a l' identificació massiva de totes les persones foren o no les conductores dels vehicles i no es parà cap atenció en la documentació d'aquests. Durant el control alguns cotxes foren escorcollats, procedint-se a la confiscació temporal d'algunes llibretes i carpetes amb diferent documentació.

Cal dir que hores abans un cotxe amb algunes persones que havien hagut de marxar abans fou detectat pels policies secretes que rondaven el lloc de reunió i patiren igualment el control, cosa que ratifica que no es tractava pas d'un control rutinari.

La jornada del diumenge es detectà de la mateixa manera presència policial al voltant del punt de reunió, arribant, fins i tot, a la intimidació quan els cotxes suposadament de la policia secreta paraven just davant, romanien una estona i després donaven la volta.

Un cop més, com passà setmanes enrere amb les trobades del SEPC a Atzeneta es pot veure l'assetjament policial que en els darrers temps està patint l'Esquerra Independentista al País Valencià, un assetjament que es deu al seu progressiu creixement i implantació a les diferents comarques i l'alerta que açò provoca en les forces repressives de l'estat.

1eres Jornades Solidàries contra els abusos de poder

2008-05-21T06:06:00.000-07:00

PRIMERES JORNADES SOLIDÀRIES
PROU REPRESSIÓ POLICIAL I JUDICIAL

Des de l'assemblea de Suport a Núria Pòrtulas ens dirigim a vosaltres per convidar-vos el proper dissabte 24 de maig, als jardins darrera muralla (davant de l'institut Vicens Vives), a les primeres jornades solidàries de les 10:00h matí fins a 01:00h nit.

Aquestes jornades neixen amb la intenció de recaptar fons per la campanya però amb la idea de futur que cada any altres col·lectius prenguin el relleu i es converteixin en unes jornades que puguin donar a conèixer campanyes solidàries o antirepressiva local.

Els diners, aquest any, es destinaran a pagar les diferents multes que van caure sobre 5 persones arran de la manifestació del passat 7 de febrer per denunciar l'any de la detenció de Núria Pòrtulas i exigir l'arxiu del seu cas.

Volem agrair la bona resposta d'entitats, associacions i grups de música que han fet créixer aquesta jornada fins a convertir-la en un acte de més gran format, adreçat a tothom i amb la idea de la solidaritat com a marc de fons.

Durant el matí, de 10 a 14h, hi haurà:

10:00h Taller de malabar (Circolate)
Taller de castellers (Marrecs de Salt)
Pintada de cara
Actuació del Pallasso Ruben
11:00h Fly el pallasso galàctic
12:00h Fal·lera Gironina (capgrossos i bastoners)

Durant la tarda

16:00h Campionat d'Escacs, Club d'Escascs Sta. Eugènia.
Campionat de Volei 4x4, C.V. Sarriá.
Campionat de butifarra
Graffiti lliure
18:00h Escalada Boulder
Fumada lenta de pipa, Ass. Amics de la Pipa.

Amb una sessió de música reagee que els acompanyarà.

Servei de dinar i sopar (a càrrec de Plataforma Aturem la Guerra).

I a partir de la tarda fins a la 1h de la nit, es duran a terme els següents concerts:

1La Técnika (Hip-Hop).
2Bloc Kilombo (percussió).
3Fias-ko (punk-rock) guanyadors del concurs de maquetes de les festes de St. Narcís 2007
4Los Nadies (rumba/versions).
5Pajareo (rumba d'estiu).
6El Pati.
7Milenrama (punk-hardcore)
8La Tosca Brava (versions punk-rock)

Paral·lelament a aquestes activitats a diferents llocs de Girona i també en el mateix espai, es vendran números per a la rifa de 5 lots

Us convidem a tots els col·lectius i entitats a muntar-hi una petita parada.
Any rera any aquestes jornades volen esdevenir un lloc de trobada on poder-hi dur a terme una bona difusió de les vostres activitats ja sigui per donar informació, recollir firmes, vendre productes o fer el que trobeu mes adient per donar a conèixer les vostres activitats, associacions, organitzacions, club ...

Acte públic per exigir l'arxiu de les causes per la crema de fotografies del rei

2008-05-15T12:56:00.000-07:00

Dissabte 17, 18'00 - Plaça de l'Oli (Girona). Acte públic per exigir l'arxiu de les causes per la crema de fotografies del rei, amb les intervencions d'en Benet Salellas, advocat; d'en Jordi Ribot, fotògraf coaccionat per l'Audiència Nacional en aquest cas i de la Nuri Brugada, portaveu dels imputats.

A pocs dies de la repetició del judici contra en Jaume Roure i l'Enric Stern, dinou persones més continuen imputades en aquest cas. En les darreres setmanes, setze d'elles, que han estat processades a l'Audiència Nacional espanyola per la crema solidària del 22 de setembre, han patit embargaments en nòmines, comptes corrents i béns per valor de 5.000 èuros. Una mesura cautelar i del tot excepcional, sobre la qual cap institució pública encara no s'hi ha pronunciat. Per altra banda, a un menor que fou denunciat per la Policia Municipal de Figueres també acusat d'Injúries a la Corona, darrerament li ha estat notificat que el seu expedient era enviat a la Fiscalia de Menors del tribunal especial de Madrid per tal de ser processat. Les diligències de tots aquests casos continuen endavant, i per tant la campanya de solidaritat no s'atura. Aprofitant l'ocasió del 'Girona Temps de Flors', en què la ciutat s'omple de visitants, la campanya sortirà al carrer per tal de fer arribar a tothom les últimes dades sobre els casos.

Més info a: http://www.noalrei.elsud.org/

[Llibertat Franki] Properes mobilitzacions

2008-05-05T08:14:00.001-07:00

Marxa de cotxes a Brians2:

Dijous 8 de maig
Punts de sortida:
Barcelona: 18h Avinguda del Doctor Marañon
Terrassa: 18:30h Rambleta del pare alegre (Hotel Don Cándido)

MANIFESTACIÓ:

Presó per una bandera espanyola?
LLIBERTAT FRANKI!
dissabte 10 de maig
18h Pl. Universitat (Barcelona)

http://www.llibertatfranki.org

Carpa menjador solidari amb els presos polítics

2008-05-01T10:15:00.000-07:00

Des del nucli d'Endavant de Girona us animem a participar dels actes programats a la carpa solidaria amb els presos i preses polítiques, emmarcats dins la Festa Major de Celrà d'enguany.

La carpa, que està situada al costat del Centre Cívic La Fabrica, està oberta tot el dia i serveix esmorzars, dinars, berenars i sopars fins el dia 3 de maig.

Perquè la solidaritat és la millor resposta a la repressió que els estats espanyol i francès exerceixen contra la dissidència política.

Llibertat presos i preses polítiques!

Més informació a: http://rescat.wordpress.com/

Comunicat davant l'empresonament d'en Francesc Argemí

2008-04-30T08:10:00.000-07:00

Davant la detenció i empresonament del veí de Terrassa Francesc Argemí, (Franki), Endavant (OSAN) vol manifestar que:

-Aquest empresonament és la mostra que, un cop més, l'Estat ha triat la via de la repressió per tal de combatre la dissidència, evidenciant que l'única sortida possible cap a un futur de llibertat passa per trencar amb els estats que ens oprimeixen.

-Davant de cops repressius com el que actualment ens ha tocat viure, cal que responguem amb contundència, però sobretot, cal continuar treballant, lluitant i construint alternatives. La repressió no ha d'aconseguir fer callar o atemorir les veus dissidents, els col.lectius i organitzacions que arreu del país lluitem per transformar l'ordre social establert.

-El cas d'en Francesc no és un cas aïllat. Actualment als estats espanyol i francès, hi ha centenars de persones preses per combatre l'estat i el capitalisme. La defensa d'en Franki passa pel qüestionament del marc jurídic i social que ens venen com a inamovible, per evidenciar les contradiccions d'aquest sistema que es diu democràtic i té les presons plenes de presos i preses polítiques. Perquè la lluita per la llibertat d'en Franki és també la lluita en defensa de tots i totes les preses polítiques.

-Per últim, des d'Endavant (OSAN), mostrem el nostre més ferm suport i solidaritat cap a en Franki, emplacem a la societat catalana i concretament a la militància de l'esquerra independentista a mostrar els seu suport al conjunt de presos i preses polítiques catalanes, i recolzem la tasca de tots els companys i companyes que estan treballant en la campanya de resposta al seu empresonament.

Llibertat Franki!
Llibertat presos i preses polítiques catalanes!
Franki, Lola, Zigor, Laura, Diego i Marina, us volem a casa!

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
30 d'abril de 2008, Països Catalans

Comunicat de suport a Izquierda Castellana

2008-04-29T08:06:00.000-07:00

Des d'Endavant (OSAN) volem donar tot el nostre suport i solidaritat a l'organització Izquierda Castellana davant l'admissió a tràmit per part de l'Audiència Nacional espanyola de la denúncia presentada pel sindicat ultradretà "Manos Limpias" per a il·legalitzar aquesta organització.

Un cop més podem veure com es vulneren els drets de les organitzacions que s'oposen a l'ordre polític i econòmic establert. Amb aquestes decisions l'estat espanyol i el seu sistema judicial tornen a demostrar la seva vertadera cara, la d'un estat antidemocràtic capaç de qualsevol cosa per emmordassar als sectors organitzats de les nacions oprimides. A l'empara de la seva lògica funció de perseguir presumptes delictes, l'estat espanyol criminalitza idees, iniciatives i activitats polítiques i socials legítimes.

Des d'Endavant (OSAN) volem manifestar una vegada més la nostra total solidaritat amb Izquierda Castellana. Si l'estat espanyol només entén la violència i la repressió com a resposta, nosaltres seguirem donant la nostra escalfor i la nostra solidaritat.

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) 29 d'abril de 2008. Països Catalans

Vint mil persones commemoren el 25 d’Abril a Alacant

2008-04-28T07:16:00.000-07:00

Milers de persones participaren ahir a Alacant en la manifestació de la Diada del 25 d’abril. En un ambient festiu, i combatiu i reivindicatiu en els blocs de l’Esquerra Independentista, les manifestants ompliren els carrers més cèntrics de la ciutat per protestar contra el tancament del repetidor de TV3, que impedeix a les comarques meridionals dels Països Catalans la recepció de canals de televisió en català. Però a banda d’aquesta reivindicació l’Esquerra Independentista reivindicà la territorialitat dels Països Catalans i insistí en la seua aposta de construcció nacional de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Com ja és habitual en les diades al País Valencià, els blocs de l’Esquerra Independentista foren els més nombrosos i combatius, deixant de costat la institucionalitat que representa Acció Cultural i els partits regionalistes que hi participaren.

Al passar pel Mercat d'Abastos d'Alacant, el seguici d'Endavant, Maulets i Sepc realitzà un breu acte polític, en record a les víctimes del bombardeig feixista del 25 de maig de 1938, quan avions franquistes bombardejaren el Mercat causant centenars de víctimes. En el parlament, s'homenatjà a totes les vícitmes del feixisme, fent especial esment a Miquel Grau (assassinat el 6 d'octubre de 1977 a Alacant), Guillem Agulló i Carlos Palomino.

En l’acte polític que clogué la jornada, Endavant alertà que el destí que l’oligarquia ha planejat per a Alacant (desnacionalització, economia especulativa i de serveis, destrucció del patrimoni cultural i natural) és el mateix que el del conjunt dels Països Catalans, i que per tant resulta imprescindible que la lluita per l’alliberament nacional dels Països Catalans vaja acompanyada també de la construcció del socialisme i de la destrucció del patriarcat.

26 abril alacantAixí mateix, el record i la solidaritat internacionalista vers les lluites antiimperialistes dels pobles sahrauí, palestí, iraquià i kurd tingueren el seu espai en el parlament d’Endavant (OSAN), a l’igual que el reconeixement i fraternitat respecte als processos de construcció del socialisme a Cuba i Veneçuela. El moment més emotiu de l’acte es visqué quan es recordà la lluita dels pobles oprimits a l’estat espanyol, com el cas del País Basc, Galícia o Castella, i especialment en l’emotiu record als presos polítics catalans Zigor, Diego, Laura, Lola i Marina.

Així mateix, el record i la solidaritat internacionalista vers les lluites antiimperialistes dels pobles sahrauí, palestí, iraquià i kurd tingueren el seu espai en el parlament d’Endavant, a l’igual que el reconeixement i fraternitat respecte als processos de construcció del socialisme a Cuba i Veneçuela. El moment més emotiu de l’acte es visqué quan es recordà la lluita dels pobles oprimits a l’estat espanyol, com el cas del País Basc, Galícia o Castella, i especialment en l’emotiu record als presos polítics catalans Zigor, Diego, Laura, Lola i Marina.

Finalment, Endavant emplaçà a totes les organitzacions de l’Esquerra Independentista a superar les dificultats i entrebancs i continuar construint unides, des de la unitat d’acció, un moviment polític fort i cohesionat que siga capaç d’articular les lluites populars als Països Catalans.

Reportatge fotogràfic de Llibertat.cat (1, 2, album)

L’EI es manifesta per la independència el 23 d’abril a Barcelona

2008-04-25T08:03:00.000-07:00

Aquest 23 d’abril s’ha realitzat una manifestació i un acte polític convocats per l’esquerra independentista del Barcelonès. A les 19h ha començat el seu recorregut la manifestació que ha aplegat prop de 600 persones.

La manifestació, i l'acte polític que ha tingut lloc en acabar han servit per presentar aquesta iniciativa unitària a la comarca.

(Font: EIB) La marxa s’ha iniciat a la Pl. Universitat i ha transcorregut per la Rambla i la Pl. Sant Jaume i ha finalitzat a la Pl. del Rei. Durant el transcurs de la marxa s’han cridat consignes per l’autodeterminació i la independència dels Països Catalans. Els manifestants també han rebutjat el transvasament i l’actuació dels partits polítics majoritaris .

A la Plaça del Rei, després d’una actuació bastonera ha tingut lloc l’acte polític. Han intervingut dos portaveus de l’esquerra independentista. En la primera intervenció David Caño ha exposat el rebuig de l’Esquerra independentista al procés de reformes estatutàries, recordant que l’EI ja es va oposar a aquest, i afirmant que el que cal és una ruptura amb el marc constitucional que ens permeti exercir el dret a l’autodeterminació. Per fer-ho, ha recalcat, són necessàries eines organitzatives com aquesta que es presentava avui.

Ha afirmat, també, que aquest projecte no és només local, sinó la plasmació a la comarca del projecte nacional de l’esquerra independentista, en el qual han de confluir les organitzacions polítiques, juvenils, estudiantils, els moviments socials i les Candidatures d’Unitat Popular, que ja estan treballant per assolir els mateixos objectius d’emancipació nacional i de transformació social.

Així mateix, també ha fet una crida a tots aquells sectors del moviment obrer, de les lluites en defensa del territori i de lluita antipatriarcal a afegir-se al projecte.

El segon representant de l’EI ha llegit el manifest de la Diada, que exposava la situació del català arreu dels Països catalans, per defensar la lluita a favor de la llengua com a un dels elements centrals de la lluita de l’Esquerra independentista.

L’acte ha acabat amb el cant dels Segadors i la internacional, a més d’una crida a participar en la jornada de lluita del proper 25 d’abril contra l’ocupació espanyola.

1 de maig: A Girona tallem d'arrel la precarietat, organitzem-nos contra el capitalisme

2008-04-20T09:48:00.000-07:00

Des de l'assemblea de Girona d’Endavant us emplacem a la concentració unitària que en motiu de l’1 de maig convoquen COS, CGT, IAC i SEPC, i que compta amb el suport de les organitzacions i sectorials de l’Esquerra Independentista de la ciutat de Girona.

Acte polític i concentració a les 11:30h a la Rambla de la Llibertat, concretament al punt de trobada.

Per més informació:

http://www.sindicat-cos.org
Coordinadora Obrera Sindical Sindicat per a l’alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans

1 de maig: Tallem d'arrel la precarietat, organitzem-nos contra el capitalisme

2008-04-19T08:08:00.000-07:00

Cada 1 de Maig els i les treballadores dels Països Catalans units a obrers i obreres de tot el món, commemorem als milers de lluitadors i lluitadores de la classe treballadora que han donat la seva vida per a la millora de les condicions de vida de tots i totes les treballadores.

Amb aquestes lluites es van assolir importants millores com el pas de la jornada d’un màxim de 18 hores a la jornada laboral de 8 hores, les prestacions d’atur, la sanitat pública i universal, entre molts altres. Avui en dia totes aquestes victòries assolides per la lluita i l’organització de milers de treballadors i treballadores es troben en perill, les polítiques neoliberals de la Unió Europea que són d’obligada aplicació en tots els estats membres, així com les pressions a nivell estatal dels grans capitals, acompanyades amb les renúncies dels partits autoanomenats d’esquerres i dels sindicats grocs ens han portat una gravíssima recessió en drets laborals.

Amb les aprovacions de diferents lleis on han col·laborat tots els partits que han tingut representació tant als governs autonòmics com al parlament estatal, els sindicats majoritaris (CCOO i UGT) i amb la benedicció de la patronal (CEOE), totes aquestes reformes de les lleis laborals han portat en els últims 30 anys la desaparició de la causalitat en la contractació temporal (PSOE-1984), l’abaratiment successiu de l’acomiadament (últims cassos PP al 2004 i PSOE-IU-ERC-ICV al 2006), exclusió de milers de treballadors de les prestacions d’atur (PP al 2001), bonificacions econòmiques a l’empresariat a càrrec dels fons de la Seguretat Social (PSOE 1992 i 2006 i PP-CiU 1997), entre molts d’altres, sempre en detriment de la classe treballadora.
Cal destacar que importants reformes com el decret del 1992 i la reforma de 1997 coincideixen amb les exigències econòmiques i de polítiques laborals de l'Unió Europea aprovades en Maastricht 1992 i Amsterdam 1997.

En el cas de les obreres i obrers d’arreu dels Països Catalans, a l’opressió de classe infringida des de partits i patronals, amb el vist-i-plau de les direccions dels “sindicats” grocs, cal afegir-hi l'opressió de gènere del sistema patriarcal i l’opressió nacional que patim per part dels estats espanyol i francès que ens ha negat i continua negant-nos els drets democràtics més elementals i no ens permet dirigir el nostre propi destí.
En el cas de l’Estat Francés l’ofegament econòmic que manté sobre les nacions que ocupa ha portat a la Catalunya Nord a la desertització industrial i a uns index d’atur de al voltant del 15%. Aquest model d’ofegament econòmic de la perifèria per aguditzar la dependència respecte les capitals de l’estat ha estat calcat a l’Estat Espanyol. Prova d’això és el fet que els i les treballadores afectades per Expedients de Regularització d`Ocupació als Països Catalans arriben al 55% del total de l’Estat.

Cal destacar la situació dels i de les treballadores immigrades sense papers els quals estan exposats als abusos de la patronal treballant en condicions molt properes a l’esclavatge i que generen entre un 15% i un 20% del PIB raó per la qual, governs i patronals mai han estat disposats a regularitzar i dotar de drets a centenars de milers de treballadors i treballadores que encara no gaudeixen dels més bàsics, regularitzant petits contingents segons les necessitats de les empreses en moments puntuals i abocant-los a l’atur i la misèria quan les “exigències del mercat” així ho estableixen.

Davant tots aquests atacs que patim la classe treballadora, perpetrats per governs, partits burgesos, patronal i sindicats grocs, són cada vegada més les contundents respostes de la classe treballadora. Respostes que ens mostren noves vies d’organització obrera per fer front a la nova situació que ha d’afrontar la classe treballadora, com són les Xarxes contra la precarietat o l’atur, l’exemple dels treballadors d’autobusos de Barcelona que obviant els sindicats grocs busquen el suport en els moviments socials i la resta de treballadors i treballadores, o la lluita contra la manca cada cop més gran de serveis a la Catalunya Nord; tot i sense oblidar als centenars de dones treballadores que autoinculpant-se d’haver realitzat avortaments “il·legals”, i davant la repressió judicial, planten cara a la misèria a la que es veuen forçades milers i milers de companyes del nostre país.

Per totes aquestes raons, des d’Endavant (OSAN), denunciem les polítiques dels governs espanyols i francès i la submissió dels “sindicats” majoritaris a la patronal. Denunciem un sistema econòmic que prioritza els interessos privats als públics, que va reduint progressivament les ja poques prestacions socials, tant necessàries per la classe treballadora, que discrimina a les dones, que manté a una bona part de la classe treballadora en la clandestinitat i abocats a condicions laborals properes a l’esclavatge.
Per tot això, cal que els i les treballadores lluitem pels nostres drets, que ens organitzem entorn als col·lectius de l’Esquerra Independentista i els sindicats afins a aquesta, fugint de les “grans” centrals sindicals que tantes vegades ens han venut a canvi d’una poltrona i subvencions.
Cal la solidaritat de tots i totes envers els i les companyes en lluita per que la seva lluita és la nostra, cada petita victòria és un pas més en la destrucció del model de producció capitalista, i cada pas en l’organització obrera, un pas més per a que de les runes d’aquest sistema pugui sorgir una veritable democràcia obrera.

Les raons són nombroses, la crisi que ens ha portat a aquesta precarietat és troba en la pròpia arrel del sistema, és estructural i no pas conjuntural, com volen fer-nos creure des dels mitjans de comunicació massius, l’única solució és la substitució del model econòmic, finalitat per la qual és indispensable l’organització de la classe treballadora i la solidaritat entre tots i totes.

AMB L’ORGANITZACIÓ OBRERA ATURAREM LA PRECARIETAT
TALLEM EL PROBLEMA D’ARREL, ENDERROQUEM EL CAPITALISME

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)
1 de maig de 2008, Països Catalans

[+] descarrega en .pdf

Manifestacions:

València: 11:30h - Pl. Sant Agustí
Castelló: 10:30h - Pl. Independència
Elx: 10:00h - Pl. Barcelona
Barcelona: 17:00h - Pl. Universitat
Girona: 12:00h - Pl. Independència

[+] Convocatòries

Xerrada-debat: Lluita antipatriarcal, la violència de gènere avui

2008-04-01T09:28:00.000-07:00

Des d’Endavant-Girona us convidem a participar de la xerrada-debat sobre violència de gènere i lluites antipatriarcals que tindrà lloc dissabte 5 d’abril, a les 8 de la tarda al Casal Independentista El Forn.

Ja fa temps que el conjunt de l’Esquerra Independentista assumeix la lluita antipatriarcal com un dels eixos bàsics de treball per tal de construir unes relacions personals lliures. Lluny de lleis reformistes, com ara la legalització dels casaments homosexuals o la llei de l’avortament, nosaltres cerquem l’emancipació total de les persones, més enllà de gèneres i sexes, i entenem que això no és possible en una societat patriarcal.

Sota el títol «Lluita antipatriarcal: la violència de gènere avui», la xerrada comptarà amb les intervencions de la càrrec antipatriarcal d’Endavant, de membres de Guerrilla Travolaka, i d’un membre del JAG.

Des d’Endavant creiem imprescindible continuar creant espais de discussió per comprendre i qüestionar el patriarcat des de tots els fronts de lluita, per tant animem a tothom a assistir a la xerrada i a participar activament del debat posterior.

Construïm el socialisme! Combatem el patriarcat!

L’ altre sindicalisme és possible

2008-03-18T06:49:00.000-07:00

En els últims anys, la major part de conflictes laborals, han vingut marcats per tancaments totals o parcials de les plantes productives, per tal de deslocalitzar-les a d’altres regions o països on, la desprotecció laboral és major, i per tant els costos fixos de producció són més baixos, possibilitant una major taxa de guanys empresarials.

Seguint aquest exemple, han tancat desenes de transnacionals, que portant la producció a l’est europeu o al nord del continent Africà, han contribuït a l’atur industrial dels Països Catalans, i a la consolidació d’un model de producció terciària (serveis), on la inestabilitat i precarietat són encara majors que en el sector industrial.

Ara però, tenim davant dels nostres ulls un conflicte laboral que no és conseqüència de cap deslocalització, que no demana (ara, per ara) evitar cap acomiadament, que no demana més diners, que no demana res que la majoria de treballadores i treballadors no tinguin. Demanen temps, descans, dos dies a la setmana de descans.

Malauradament, els i les conductores de TMB no són els únics que no disposen d’aquests dos dies, segurament en el mon del comerç i serveis, hi ha puntes de treball que “obliguen” a llargues jornades i calendaris atapeïts en època de festius nadalencs, temporada estival o rebaixes, sovint petites empreses que a priori no podrien assumir més contractació, o conscients que la mà d’obra no qualificada, és molt més mal·leable als interessos empresarials, tant de petites com a grans empreses.

El cas que ens ocupa, el dels 2 dies de descans dels i les conductores dels autobusos de TMB, és dins una empresa pública i amb 3000 treballadors/es. Una batalla que evidentment val diners, però no cap a la butxaca de cada conductor/a, sinó diners que ha de pagar l’empresa, per tal de contractar més conductors/es i assegurar les reivindicacions del comitè de descansos, diners que segons l’empresa han de sortir o bé d’una reducció del servei, o d’un increment del cost del bitllet, diners que diuen que no tenen, malgrat invertir milers d’euros en directius que no trepitgen el despatx, i campanyes publicitàries contra la vaga.

És doncs, una lluita per la dignitat d’un col·lectiu de treballadors/es, una lluita per uns drets que les legislacions reconeixen, una lluita per conciliar vida personal i laboral, una lluita per crear llocs de treball. I contra aquesta lluita hi ha una clara aliança del l’empresa municipal (PSC-ICV), i els seus sindicats (CCOO i UGT). Cal que davant d’aquesta aliança de classe, la de la classe burgesa per convicció o per poltrona, cal l’altre aliança de classe, la dels treballadors en vaga -recolzats pels sindicats CGT i Actub- amb les usuaries, amb aquelles persones que malgrat ser-ne damnificades, per la no prestació de servei públic, sapiguem veure que la unitat de la lluita amb els i les conductores és la millor manera de contribuir a la regularització del servei, amb dignitat pels conductors i conductores, amb seguretat per les i els usuaris. Saber que davant un conflicte d’aquestes característiques, el més fàcil és criticar els conductors enlloc de manifestar-s´hi al seu costat, denunciant que aquesta situació és conseqüència d’una política de dretes de debó, per part d’un presumpte govern d’esquerres, autoanomenat socialista.

Cal guanyar aquesta batalla, perquè com ja editorialitzava La Vanguràrdia, -amb pocs amics al PSC i ICV, però molts interessos de classe- aquest model de sindicalisme, podria ser exemplar, podria canviar la lògica sindical de les centrals lligades als interessos empresarials, podria estendre’s al comerç, i tants d’altres sectors que reivindiquen per sobre de tot dignitat laboral. Esperem que si més que no aquest cop, el diari del Grup Godó l’encerti de ple.

Marc Garcia, militant d’Endavant Barcelonès i usuari pels 2 dies.

Kaosenlared entrevista a Endavant (OSAN) sobre les eleccions del 9 de març

2008-03-07T06:58:00.000-08:00

Andreu Ginés, Organitzador Nacional d’Endavant, respon a les nostres preguntes al voltant de les eleccions del 9 de març.

Kaos – Quina posició manteniu davant les eleccions (us presenteu o no, quina opció de vot defenseu...) i per què?

Endavant, com la resta de les principals organitzacions de l’esquerra independentista, defensa l’abstenció activa perquè creu que és la millor manera per deslegitimar l’actual sistema. Nosaltres no reconeixem el sistema democràtic actual perquè no ens reconeix a nosaltres com a poble ni com a classe oprimida i, en aquest cas, la millor manera de denunciar-ho és apostant per l’abstenció activa.

Nosaltres pensem que la participació política ha de ser en el dia a dia i no un cop cada quatre anys. Per això s’ha de combatre el discurs que vol reduir el poder del poble a les urnes: és, precisament, aquesta concepció la que fa forta al sistema. Fem el que fem, mai podem caure en l’errada de donar legitimitat al joc electoral burgès.

Amb l’abstenció activa, a més a més, volem mostrar la nostra solidaritat amb altres pobles oprimits a qui s’ha negat el dret a participar-hi i també amb altres col·lectius, com els immigrants sense papers, que mai l’han tingut.

Kaos – Creieu que aquestes eleccions són plenament democràtiques, lògicament des del punt de vista de la democràcia formal pròpia del pensament burgès?

Des del punt de vista del pensament burgès possiblement siguen democràtiques, si més no tant democràtiques com les eleccions de principis de segle, abans de la instauració del sufragi universal, o tant democràtiques com les eleccions del Marroc o de Rússia. Des del punt de vista burgès, la democràcia és una etiqueta, així que és fàcilment aplicable a molts règims. Per sort, aquest no és el nostre punt de vista: nosaltres no acceptem una democràcia amb graus: o n’hi ha o no n’hi ha, i la democràcia burgesa, en cap de les seues manifestacions és una democràcia real.

Kaos – Quina valoració feu de la legislatura que acaba, governada pel PSOE i els seus aliats parlamentaris (ICV-IU, ERC...)?

És evident que les polítiques nefastes dels seus antecessors han facilitat la projecció d’una imatge d’un Govern més “progressista i dialogant”. Moltes de les lleis aprovades per l’actual Govern espanyol suposen un canvi de tendència respecte a legislatures anteriors; però no oblidem, el Govern anterior fregava l’extrema dreta i el canvi de sigles, encara que ara estiguem parlant d’un Govern de centre dreta, es nota. Tanmateix, pel que fa a les grans qüestions com puguen ser l’economia i la “qüestió nacional” les diferències no s’han notat, especialment si atenem al balanç final de legislatura... PSOE i PP van de la mà pel que fa a la defensa de la “unitat d’Espanya” i la defensa dels interessos del gran capital; hi ha matisos en com s’apliquen eixes polítiques, però el resultat per als catalans i catalanes és el mateix: precarietat (extrema en els casos dels nouvinguts), vulneració dels drets nacionals i repressió; al País Valencià, per exemple, els govern autonòmic i el central no s’han enfrontat més que en qüestions electorals, malgrat que són de “color” diferent: en cap moment s’ha visualitzat un enfrontament entre dos projectes diferents, senzillament perquè només hi ha un mateix projecte de fons.

Allò pitjor de la legislatura, al nostre parer, ha sigut la desmobilització de la societat catalana —encara que en menor mesura al País Valencià. Però és conegut que quan la socialdemocràcia arriba al poder sempre intenta desactivar els mecanisme que l’han ajudat a arribar-hi.

Kaos – Tot sembla indicar que no està clar quina serà la força política guanyadora a les eleccions. El PSOE està utilitzant a fons la possibilitat d’una victòria del PP per a mobilitzar l’electorat. Segons la vostra valoració, què podria significar una victòria de Zapatero o de Rajoy des del punt de vsita de l’acció del futur govern?

Ja hem dit que les diferències entre ambdós es limiten a matisos (encara que els matisos, perquè negar-ho, de vegades són importants). És evident que la sensibilitat per la “qüestió catalana” no és la mateixa en un que en l’altre, ni que siga pel que representa el Principat per a l’un i l’altre en termes electorals. Però no ens hem de preocupar tant per l’acció del futur Govern espanyol sinó per bastir unes estructures socials i de contrapoder que ens permeten defensar-nos d’aquesta acció. No oblidem que vénen temps de crisi i, per tant, d’agudització de l’ofensiva contra els treballadors i treballadores. Ens hem de preocupar per la defensa dels nostres drets i no per si els atacs que rebem seran més o menys subtils. Al cap i a la fi, hem de ser conscients que el que es decideix en despatxos de Brussel·les, Estrasburg o Frankfurt, on es fixa la política macroeconòmica, ens afecta més que el que es decideix a la Moncloa.

Kaos – Sembla evident que a dia d’avui no existeix una opció anticapitalista prou implantada i reconeguda com a tal, sinó una multiplicitat d’organitzacions i col·lectius oposats al sistema: quines passos creieu que podrien ajudar a avançar en la construcció d’un referent de l’esquerra, sòlid, implantat i prou influent, capaç de fer front als atacs d’aquest sistema capitalista?

Els passos a seguir són els de sempre: el treball de base i la lluita al carrer. Són tòpics, és cert, però responen a una estratègia política profunda que és la de la Unitat Popular. La Unitat Popular és l’únic referent que necessitem, per sobre de sigles i organitzacions. Cal bastir les bases d’aquesta unitat popular i després ja es veurà quines són les expressions polítiques més adients per assolir els nostres objectius. A nivell local hi ha hagut avanços en aquesta direcció, però a nivell nacional encara estem molt verds en aquest procés per poder parlar d’”un referent”. Ara bé, de referents, en plural, n’hi ha molts des del nostre punt de vista: referents juvenils, estudiantils, antirepressius...

En tot cas, la unitat d’acció ha de ser la nostra eina immediata per fer front als atacs del sistema capitalista i de l’espanyolisme. La unitat d’acció es fa especialment necessària d’avant l’escalada d’atacs feixistes que estem vivint: al País Valencià la situació és especialment preocupant i davant la impunitat amb què actuen els grups neonazis només ens cap la unitat i la resposta popular.

Benvinguts al nou bloc d'Endavant - Girona

2008-03-05T06:13:00.000-08:00

Des de l'assemblea d'Endavant de Girona us donem la benvinguda al nostre nou bloc, on podreu trobar convocatòries i cròniques d'actes i mobilitzacions, articles d'opinió i notícies de l'Esquerra Independentista en general i de la nostra organització en particular.

Entre moltes d'altres coses, a la secció publicacions del bloc, hi podreu llegir tots els números de la nostra publicació nacional, La Tanyada.

Esperem que aquesta nova eina de difusió i informació us sigui útil i us emplaçem a utilitzar-la activament, enviant-nos notícies, enlaços d'interès o opinions. Rebrem de bon grat qualsevol crítica o suggerència relativa al bloc i evidentment podeu enllaçar l'adreça i fer-ne la difusió que cregueu oportuna.

[22 de maig de 2008]

Contactar

2008-03-01T11:00:00.000-08:00

L'Assemblea d'Endavant de Girona és un projecte organitzatiu obert a la participació de totes aquelles persones amb ganes de treballar activament per enfortir l'Esquerra Independentista i caminar per a assolir els nostres objectius estratègics: La Independència i el Socialisme als Països Catalans.

Ens reunim cada dimecres a les 20:00 hores del vespre a la Seu de l'Esquerra Independentista de Girona (Pujada de Sant Domènec, número 9).

Per rebre informació periòdica de l'activitat d'Endavant al teu correu electrònic, per col·laborar o militar amb nosaltres, o per qualsevol dubte o qüestió, pots contactar amb nosaltres a través de la següent adreça:

girona@endavant.org